Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

El meu fill volia ser banquer..

Fa uns dies vaig anar al banc i el meu fill va dir que li agradaria treballar en un banc..suposo que ha vist aquelles persones sentades tot el dia, fent clic a l'ordinador...i ha pensat...Donen centims per fer aixó?

Inclus els hi ha dit a ells que semblava xulo ser banquer. Que li agradava...

Jo li he dit, davant del banquer, que millor, si pot, es busqui una feina que li agradi que no una pas que sembli comode.

L'important es que aportis valor a la teva feina no només les teves hores.

Al final, si t'agrada una feina es com sino treballessis i sino t'agrada, per molt fàcil que sigui, l'unic que pots acabar fent es comptar les hores que falten per acabar.

Jo visc la meva feina aixi i em fa feliç..per tant, m'agradaria el mateix pel meu fill. De fet, es l'unic que em preocupa del futur dels meus fills...que trobin una cosa que els hi agradi i la puguin convertir en feina, en la seva feina.

No em preocupa gens que estudiïn més o menys, de fet, tinc la certesa …

La gent, les presses i que un nen compri un donut

El meu fill de 6 anys va anar a comprar un donut, mentre jo l'esperava fora. 

Tenia un billet de 5 a la mà, super visible.

Se li va colar tothom, els que ja hi eren i els que anaven entrant.
Tenia el billet a la ma, al final, de l'avorriment l'estava refregant pel mostrador. Tothom, teòricament, el veia.

 Ningú ho veia?..tothom va tant atrafegat que no es pot parar a rumiar que un nen de 6 anys, amb un billet a la mà, davant del mostrador, potser vol comprar?

Segur que alguns potser pensaven que era fill d'algú altre, que no anava sol, però si veus un nen amb un billet a al mà i que fa estona que espera, potser pots preguntar. Ni que sigui la dona de la botiga...

No era la primera vagada que li passava, i ja sabia el que havia de fer. Al final es va plantar davant del mostrador i va dir, "ara em toca a mi"...però mentre estava mig distret, se li van colar 6 o 7 persones...

La casa es teva o de les "coses"?

Vaig veure un programa al 33 on feien un experiment que vaig trobar genial, tot i que d'entrada no semblava molt interessant.

Una parella vivia en un pis petit i va començar a enumerar totes les coses que tenia. Tots els objectes.

Estaven a punt de mudar-se a una casa més grossa, ja que volien tenir un fill.

El que es deduïa del programa es que la casa més grossa no era per que tenien un fill, era per tenir més coses.

De fet, part del programa va ser viure en la nova casa, però quasi buida, sense coses, i els protagonistes del documental es van agobiar, els hi sobrava casa i es preguntaven si havia valgut la pena el canvi.

La reflexió era simple, xorra, però brutal. La majoria de les vegades no necessitem més espai per nosaltres sino per les "coses".

Per culpa de voler tenir més coses em de pagar més de lloguer o d'hipoteca. Les coses ens fan tenir menys diners quan les comprem i, per segona vegada, ens fan tenir menys diners quan necessitem més espai per guardar-les…

Universalment educatiu : Part "perquè?" o Part 5

Despres d'aquests post i molts altres que aniré afegint a mesura que els utilitzi amb els meus fills....em pregunto una cosa.....

Tots aquestes explicacions ens ajuden a entendre el món, ens obren la ment a visions diferents del que nosaltres podriem deduir amb el que veiem amb els nostres ulls, ens ajuden a pensar, ens sorprenen, ens marquen...

Doncs, no se les altres escoles però a mi mai em van explicar res d'aixo a l'escola...ho he aprés de gran....vaig estudiar els planetes, me'ls havia de saber però no em van explicar detalls que m'obrissin la ment, que em fessin pensar.

Saber els planetes es un acte mecànic i no m'aporta res, coneixer perquè les coses son com son, em fa entendre el món, em fa pensar i em prepara per pensaments més elaborats que aniré assolint al llarg de la vida...

I si a sobre, m'apaguessin la llum de la classe i amb una llanterna i una pilota m'ho expliquen, com vaig fer amb el cas de la lluna, llavors ja no oblidaré mai a la m…

Universalment educatiu : Part 4

Imatge
La part 4 d'aquests post, dedicats a l'univers i els més petits, la vaig dedicar a la lluna.
Perquè a vegades veiem la lluna totalment il·luminada pel sol, i altres l'anem veient com un meló cada vegada més sencer?
No tenien ni idea. Algun va dir que era perquè la terra tapava la lluna, altres perquè la lluna només li tocava aquell trocet de sol...deuria estar d'una manera que la lluna no veia tot el sol.
Però com es que la terra sempre te una cara il·luminada pel sol i l'altra fosca (dia i nit) i en canvi, aparentment la lluna no...
No ho tenien molt clar però tots 2 pensaven que hi tenia a veure que la terra estigues per allà.
Els hi vaig explicar que la terra no tenia res a veure en la forma que va fent la lluna durant les nits.
Aquesta explicació va ser més practica que teòrica.
Van agafar una llanterna i una pilota de futbol. Quan els hi vaig dir que necessitaven una llanterna i una pilota de futbol per l'explicació, es van ficar molt contents, vam sortir d…

Universalment Educatiu: Part 3

Imatge
Seguint amb aquesta serie de post sobre temes que he parlat amb els meus fills per divertir-los i, de passada, fer-los reflexionar, utilitzant l'univers com excusa.
Vam parlar de les estacions de l'any.
Principalment sobre perque creien a l'estiu feia més calor que a l'hivern.
Tots 2 (la petita, la tercera, no opinava, però repetia el que sentia) van estar d'acord que hauria de ser perque a l'hivern estem més lluny del sol i a l'estiu estem més a prop.
Jo els hi vaig dir que no era per això.
De fet, els hi vaig explicar que a l'hivern estem una mica més a prop del sol i a l'estiu una mica més lluny. 
Com podia ser això?
Algú la va cagar i va dir...- a clar, perquè estem més lluny fa més calor -...però ja ho vam desmuntar de seguida, imaginant que passa si fiquem la ma a dins del foc o la fiquem a prop del foc o lluny.
Per tant, si la distancia no era el motiu, que era que feia que fes més calor a l'estiu i més calor a l'hivern?
No en tenien …

Universalment Educatiu: Part 2

Imatge
Seguint el post sobre historietes que explico als meus fills, amb l'excusa de l'univers. Aqui va una que es curiosa i que molts adults no tenen ni idea...i encara no entenc perquè mai s'ho han preguntat.
Els hi vaig preguntar quants dies tenia l'any.
Un es va liar i l'altre va contestar que eren 365 dies. Jo els hi vaig dir que era cert, però cada 4 anys, com les olimpíades o els mundials, la seva afirmació fallava. Per tant, no era una resposta 100% certa.
Un dels nens va contestar que deuria ser per "alló" del Febrer. Saben que es una putada néixer el 29 de Febrer per celebrar el teu aniversari, ja que només passa cada 4 anys.
Perquè cada 4 anys el febrer te 29 dies? Perquè l'any dura 365 dies, menys l'any que afegim un dia la febrer, que passà a durar-ne 366.
Evidentment van donar respostes molt surrealistes però no en tenien ni idea.
Primer els hi vaig preguntar si entenien que volia dir 1/4 de dia, quantes hores seria 1/4 de dia?
Era necessa…

Universalment educatiu: Part 1

L'univers es per mi, el millor caldo de cultiu per fer reflexionar als meus fills(8 i 6, la petita, encara està en una altra fase).

No acostumo a explicar contes abans d'anar a dormir, però de tant en tant si que m'agrada explicar-lis alguna cosa que els faci reflexionar o els sorprengui.

Les coses relacionades amb l'univers son les meves preferides. Bàsicament per unes quantes raons fonamentals:

Sempre solen ser noticies interessantsSempre obren enigmes/preguntes difícil o irresolublesSempre ens ajuden a descafeïnar la nostra realitat cotidianaSempre ens ajuden a treure'ns importànciaSempre manifesten que la ciència es meravellosa Vull fer una serie de post sobre les coses que els hi he explicat i que ajuden a modelar el cervell dels nens...fent-los reflexionar i obrir noves fronteres. De fet, entendre l'univers ens ajuda a entendre la nostra vida, per mi, aixi es.
La primera part tracta sobre les dimensions a l'univers.
Els hi vaig preguntar si creien que …

Innovació i creativitat...frases inspiradores...

Algunes frases que resumeixen molt bé el post anterior sobre la creativitat...
Si tens prou informació per fer un pla de negoci de la teva idea, és que ja és massa tard Bill GatesEl valor de la innovació no està en evitar que et copiïn, sinó en aconseguir que tots et vulguin copiar Enrique Dans L'única forma de tenir bones idees és tenir moltes idees Linus PaulingLa creativitat és intel·ligència divertint-se Albert Einstein Canviar de resposta és evolució . Canviar de pregunta és revolució Jorge Wagensberg .Sacrificar la innovació per estalviar costos , és com parar el rellotge per estalviar temps.No és possible resoldre els problemes d'avui amb les solucions d'ahir Roger Van OechNo he fracassat . He trobat 10 mil formes que no funcionen  Thomas Edison El fracàs més gran és mai haver-ho intentat Proverbi Xinès Perds el 100 % dels intents que mai has provat Wayne Gretzky Si hagués preguntat a la gent què volien , m'haurien dit que un cavall més ràpid Henry Ford

Ser innovador, ser creatiu.....que fa falta?

Imatge
Crec que les persones creatives o les no creatives però que volen intentar innovar, només ho poden fer en entorns propicis, en entorns on les idees puguin néixer, macerar-se i culminar-se en el temps necessari, ni massa, ni poc...i anant millorant mentre es fa el camí.
Un exemple clar d'això es la història que em va explicar un cuiner que havia treballant al Bulli durant molts anys.
El Bulli va apostar per la innovació a la cuina, per fer una cuina diferent. Una de les coses més importants que va fer, que va ser pioner al món, i potser va ser la decisió que li va permetre fer el salt de qualitat definitiu, va ser treure alguns cuiners de la cuina de producció (la del dia dia, dels dinars i sopars) i tenir-los a part, només pensant nous plats.
Va ser el primer restaurant al món que tenia cuiners que no cuinaven pels seus clients. La seva feina era innovar, inspirar-se, experimentar, equivocar-se, provar, repensar, pensar si el que es feia sempre era perque era el millor o simplem…

CocaCola I els nens

Imatge
Era l'estiu, estavem en una festa infantil, en ple sol, i els nens van ballar, saltar, cridar i van quedar destrossats. Estaven vermells com tomates, suats i mig marejats. Es van assentar a l'ombra quan va acabar l'espectacle amb cara d'estar fosos.
No ho fem sovint però els hi vam comprar una cocacola per repartir entre tots 5 (2 adults). Vam creure que una beguda fresqueta i amb sucre els hi aniria bé per reanimar-se.
Una mare que estava al costat nostre ens va demanar si podiem esperar una estona a obrir-la. Era metgessa i vaig pensar que ho deia perque els nens estaven massa sufocats per prendre-ho de cop. I que era millor esperar. No ho vaig entendre gaire d'entrada.
Al final resultava que era perquè al seu fill(5 anys) li prohibeix la cocacola i no volia que veies una catarsi col·lectiva amb cocacola passant de boca en boca entre menors d'edat. Ja que ella li explica que es molt dolenta i fa molt mal als nens petits.
Estic d'acord que la cocacola es…

Amagar la realitat per anar tirant..(Extraescolars a l'escola)

L'any passat vaig realitzar una extraescolar de programació informàtica i robòtica a l'escola dels meus fills, per a nens de 7 a 11 anys.

Es feia al migdia, també es feien moltes altres extraescolars com angles, escacs, ball, teatre...

Per mi programar es una passió, es el meu hobbie. Per tant, el meu objectiu era transmetre aquesta passió als nens.

M'ho vaig treballar moltíssim, amb exercicis molt treballats i divertits.

Alguns exercicis només passaven a dins de la pantalla i altres es barrejava amb el mon real amb ajuda d'algun artilugi que ho permetia. (Que ja vaig parlar fa temps al blog) Lluites de superherois, pianos amb plàtans, jocs de ballar amb els peus, muntar un robot porter de futbol, un joc de parar penals, de disparar rotllo DOOM, de Zombies, de cantar, de deformar la foto dels alumnes, cursa de Formula 1, joc semblant al "operando" de quan era petit, de "mesclar" musica rotllo DJ....

Inclús, les ultimes classes vaig arribar a fer div…

Que necessites per viure?

Estava treballant en una empresa unes hores com a col·laborador i una treballadora, una mica pija, em va comentar que el meu portàtil era vell(te uns 5 anys) i el meu mòbil també (encara no es un smartphone). Que ja tocava una renovació.

Li vaig contestar que encara m'anava bé i que m'agrada estar el màxim hores amb els meus fills.

Es va quedar una mica parada...no va acabar d'entendre la meva resposta.

Li vaig explicar que hauria de treballar més per canviar-me l'ordinador i el mòbil cada any i treballar més directament afecta a les hores que passo amb els meus fills.

Sovint es necessitar menys per viure millor no pas guanyar més o treballar més. Es trobar un equilibri, i no es fàcil, però està clar que canviant l'ordinador cada 2 per tres i tinguen un super mòbil nou cada any, es més difícil fer-ho...a menys que et sobrin els calers.


I aquest, que ha estudiat?

Imatge
Suposo que penso aixi perquè jo no he estudiat res...

Estavem parlant d'un tio que es un crack, que treballa pel Celler de Can Roca, de tot el que fa i el que els hi proposa...i una persona va dir...i aquest noi que ha estudiat?

La gent que percep els estudis com el camí per a ser bo te una percepció erronea...els estudis no serveixen per ser bo...els estudis, com a molt, serveixen per demostrar a gent que no sap qui ets, que tens un nivell mínim. Però no serveixen per res més.

De fet, si tu tens mecanismes per demostrar el que saps quan et volen contractar...els estudis no serveixen ni per això...

Be, si que serveixen per alguna cosa més...per a opositar i per entrar a alguna multinacional que et demana estudis per a algun càrrec en concret....però ja els hi regalo ser un punyetero número. (mentre ho pugui evitar)

Avorriment parentalment compartit

Imatge
Els nens abans quan ens avorriem no els hi deiem als pares, ja que els pares mai vam pensar que serien part de la solució.

Els pares estaven allà, fent la seva feina i nosaltres la nostra.

Avui en dia, els pares acostumem a formar part de la diversió dels nostres fills i per tant, ens busquen per solucionar el seu avorriment. 
Algun dels meus fills, m'ha dit més d'una vegada: - Gaby, m'estic avorrint!!...evidentment, quan m'ho demanen aixi no els hi soluciono el seu avorriment, com a molt els hi puc proposar algunes idees. 
Jo em divertiré em ells fent activitats però no soc el culpable del seu avorriment quan jo no proposo coses, tenen eines de sobres per buscar maneres de divertir-se i passar l'estona. S'han d'espavilar.
Però si que m'ha fet reflexionar. Formem part de la diversió dels nostres fills i per tant, es reclamen per solucionar el seu avorriment....
Es bo o Dolent?....no ho se. 
D'entrada sembla dolent que intentin delegar el seu avorri…

Frase per rellegir

"Mentre hi hagi gent que cregui que s'ha d'anar en compte a fer canvis i en canvi no es pregunti el sentit del que s'està fent....serà difícil el canvi de societat."

Agafem la metralladora?

Ja portem temps que em sobrepassat qualsevol línia que marqui el que es considera que entra dins del que es normal. Hi ha gent bona, hi ha gent normal i hi ha gent dolenta...però tanta de dolenta en el món de la política? es un reflex de la gent?

O tenim un pais de merda amb gent de merda o bé les merdes van al mateix lloc per llavors dir-nos que ens em de portar bé.

No vull caure amb l'argument fàcil que això, aquí, a Catalunya, no passaria...no ho se...

Però com volen que jo pagui Impostos amb cert sentit de pais(suposant que mai l'hagues tingut) despres de llegir noticies com aquesta...s'estan enfotent dels que cada mes paguem impostos. Cada vegada m'ho passen més difícil.

Ara acabo de pagar Ivas., IRPFs......i si pogues, abans llenço els calers pel water que no pas donar-los per que passin aquestes coses....

Llegiu la noticia....

http://politica.elpais.com/politica/2014/07/06/actualidad/1404666738_714675.html

Cada vegada se menys coses...

Avui parlava amb els meus fills d'un tema que s'ha parlat sempre però que m'agrada parlar-ne perque ha ells els hi semblat estrany d'entrada.

Estavem parlant de la meva feina i que sempre tinc que aprendre coses noves perque es van inventat nous sistemes per fer millor el que es feia diferent abans o bé perque descobreixo maneres de fer les coses que abans desconeixia.

Els hi he dit que cada vegada que aprenc una cosa nova se menys coses. Aixi d'entrada, els hi ha xocat.

No hi estaven d'acord.

Però es real. Cada vegada que aprenc una cosa nova, se una cosa que abans no sabia, per tant, d'entrada se més coses però aquesta cosa que no sabia, al saber-la m'obre un món de nous coneixements, de noves formes de fer les coses que encara no se i que abans, ni tant sols sabia que existien.

Per tant, ara se que no se moltes més coses, que abans de saber la cosa nova. ;-)

Per tant, en proporció, se menys coses...

Es important que tinguin clar que això funciona aix…

Rockefeller té raó...i anticipar-te al futur

Imatge
Sóc Programador Informàtic.

En els ultims anys em vaig especialitzar en entorn web. Feia webs normals, botigues on-line i aplicacions(programes) però en format web.

Des de fa un temps miro de no fer cap web estandar ni cap botiga online. No es que vagi sobrat, si em moro de gana faré el que faci falta. Com si he netejar el terra amb la llengua.

Doncs, perquè miro de no fer webs estandar i botigues online?

Em considero un programador competent, no sóc un crack però crec que soc un professional decent. El que he de fer, si em vull guanyar la vida, es ser bo amb lo meu i especialitzar-me en coses que tinguin un cert valor. Que pugui aprofitar les meves virtuts i fer-les valorar.

Fa un temps existeixen unes plataformes web ja prefabricades (Wordpress, Joomla o Prestashop) on gent sense coneixements informàtics pot fer webs i botigues on-line d'una manera ràpida i professional. A part, a un preu molt inferior del que jo podria cobrar si ho hagués de programar jo des de zero.

Tinc 2 opc…

Vida a l'Univers i la familia

Imatge
Fa uns dies, mentre tornàvem a casa amb cotxe, vam començar una conversa amb els nens sobre les possibilitats de vida a l'univers i si creien que hi havia vida o no.
La meva parella li costava molt creure en vida a altres planetes, creia que d'entrada, això de la vida li semblava una cosa increïble i difícilment repetible.
Jo, en canvi, penso que si coneixem 8/9 planetes i en un hi ha vida (terra)....es molt incomprensible creure que entre els milions i milions i milions i milions de planetes que hi ha a l'univers nosaltres siguem l'unica excepció.
Amb la informació que tenim ara de la resta de planetes extra-solars (molt poca) el normal es creure que la vida ha d'aflorar si es donen unes mínimes condicions.
Quan haguem anat o estudiat milions i milions de planetes i no trobem rastre de vida, es llavors quan podem començar a afirmar que la vida es super excepcional i nosaltres som unics a l'univers.
Fer-ho abans, em sembla d'una supèrbia descomunal.
Els ne…

La sal i el salarium

Imatge
L'altra dia, mentre sopàvem, va sortir, no se com, el tema d'on sortia la sal.
Ens va semblar evident a tots que venia del mar. Però no tenia clar si existien mines de sal, o platges de sal o els humans l'havien d'extreure sempre artificialment del mar.
Teniem clar que del mar segur que es treia però en quin tant per cent era? Tota?
Vam buscar per internet i vam descobrir informació meravellosa.
La importància de la Sal a l'historia de la humanitat es tal que la paraula "salari" ve del que li donaven als "soldats" en sal com a contra partida per la seva feina. La sal era un dels pocs condiments que podien fer conservar el menjar, ja que no existien neveres ni congeladors. La gent necessitava la sal, no per condimentar, com ara, sino per sobreviure i tenir menjar durant l'any.
La sal també es pot extreure d'una roca, que es l'única roca que consumim els humans.
Em va encantar poder, a partir d'estirar el fil d'on surt la sal e…

El futur s'està menjant el present i ningú ho veu...

En molts Posts he parlat sobre aquest tema.

Potenciar la creativitat, la capacitat de reinventar-se, de reaprendre, la curiositat, les ganes per saber, parlar en públic, preparar un treball...

L'escola encara "fabrica" nens per fer coses programades, teledirigides.

Sempre hi hauran nens que necessitaran ser programats, que no voldran pensar gaire.

Però el que hem de fer es fer pujar al carro al màxim de nens possibles. O sigui, si hi ha una possibilitat que un nen pugui ser més creatiu, amb més capacitat per investigar i resoldre problemes pel seu propi peu, millor.

El futur que espera als nostres fills es impossible d'imaginar però alguna part del futur ja està apareixen al nostre present i molt no ho volen veure.

Per tant, ens han de fer pensar que tot canviarà i que els nostres nens, en el seu futur, el % de feines on es necessitarà la seva creativitat, la seva capacitat de reapendre, de resoldre problemes, de reinventar-se serà molt més alta que avui dia.

Aquí al…

Robots a l'educació i quina utilitat tenen

Imatge
Fa unes setmanes vaig anar a un congres de robòtica enfocada a l'educació.

En un moment, on hi havien diversos ponents a l'escenari, un d'ells va dir que creia que la robòtica s'estava introduint a les aules però que ningú es preocupava del motiu, del per que....simplement pel fet que la paraula "robòtica" pot tenir cert ganxo...

Ell deia que si s'introdueix la robòtica a les aules prèviament s'havien de buscar uns objectius a acomplir gracies a la robòtica.

Sino quedava com una cosa de 4 friquis que feien passar pel tub a tot un grup, on potser molts d'ells no els interessava el tema.

Entenc el que vol dir però no hi puc estar menys d'acord.

Vaig estar a punt d'aixecar-me i dir la meva però no vaig gosar.

El que li hauria dit seria alguna cosa aixi...

Perquè fan català els nens a l'escola? Perquè fan Matemàtiques a l'escola? Perquè fan física a l'escola?

El 99% dels alumnes no faran servir aquestes assignatures en estat pur, ta…

Por a la Mort i la nostra gossa

Fa uns dies que la meva filla(7) parla molt sovint de la mort com un fet que l'angoixa molt.  Veu un sense sentit aprendre coses, fer coses si al final et mors. I de fet, mirat aixi fredament te raó.

Però això es tema d'un altre Post. Vull parlar d'un altra tema relacionat.

Degut a aquesta angoixa, avui em deia que estaria molt trista quan es moris la nostra gossa.

L'he fet reflexionar sobre el que deia.

Anem molt liats al dia a dia i la gossa, sino fos per mi, que la trec a passejar o hi jugo, ningú li fa gaire cas.

Això es el que li he dit a la meva filla.

El dia que la gossa es mori tots estarem tristos i plorarem, això es inevitable. No es pot evitar mentre siguis humà i t'estimis la gossa.

Però el que si podem fer es, passat el dol de la mort de la gossa, sentir-nos contents per com li vam demostrar que l'estimaven, com la vam cuidar, com vam jugar amb ella, com li vam fer manyacs, com vam riure amb ella.

En canvi, si es mor i sabem que no vam ser justos a…

La Por invisible

Avui he vist un vídeo molt "Happy Flower" però que tenia el seu que...

M'ha fet reflexionar.

Vivim, com a mínim a casa nostra, uns dels períodes més tranquils i sense menys incidents a les nostres ciutats. Evidentment hi ha violència, agressivitat, atracaments i altres crims potser pitjors...però son molts pocs, poquissims en comparació al nombre d'habitants que som. Però degut a mitjans com la TV o Internet, aquests fets puntuals ens els graven al cervell i acabem creien que son habituals.

Acabem pensant que vivim en una societat perillosa i que qualsevol desconegut potser algú dolent i ens pot fer mal.

Som la societat més fràgil, més depenen dels demes de tota la historia de la humanitat i en canvi som la societat més individualista de la historia de la humanitat. Es com un contra sentit.

Necessitem electricistes, senyors que fan carreteres, mestres, metges, agricultors, senyors que fan roba, que donen servei d'internet, que fabriquen telefons, neveres, rentado…

l'home es tecnologia

Imatge
Fa temps vaig llegir algú que deia que el que ens feia humans es la tecnologia.
Em va semblar molt superficial. Els humans, sense tecnologia, seguim sent humans.
Però amb el temps vaig entenent aquesta frase i ja he començat a compartir-la.
Els humans, sense tecnologia, no serien els humans que ara coneixem. No dic que serien pitjor.
Quan parlem de tecnologia la gent pensa en l'Iphone o el Ipad. No em refereixo ha això.
La domesticació dels animals, l'agricultura, els empelts als arbres,  l'escriptura, l'impremta, les matematiques, l'electricitat, el foc, les eïnes, els cavalls, la roda.....sense res d'això no podriem entendre la raça humana tal com ara.
Imagineu un món sense electricitat/energia (sense rentadora, sense rentaplats, sense maquines a les industries...), una agricultura sense grans maquines on un sol pages pot alimentar a milers de persones...o un món sense escriptura.
Per tant, el que ens fa humans, tal com els entenem ara, es la tecnologia.
I a…

El punt de fracàs

Quan realment vols realitat alguna cosa jo sempre dic que l'has de portar al punt de fracàs..que no es quedi en una idea, no que es quedi a mig camí...portar-la al punt del fracàs es anar tant lluny que tens la certesa que sino ha funcionat es perquè no podia ser.

En resum, a la vida es tracta de portar les teves passions fins al punt on poden fracassar. Perquè curiosament el punt on fracassen les coses està molt a prop del punt on triomfen. Tot i que la majoria solen fracassar.

Nota: Entenent triomfar com que funciona, no pas fer-se ric o sortir per la tele. Que avui dia sembla que no es considera que algú li va bé les coses sino es ric o surt per la tele. Des de fer un cotxe de fusta, reparar una paret, un projecte empresarial....tot a la vida crec funciona igual..

L'educació està matant la creativitat (Vídeo TED)

He vist un vídeo, on el senyor que parla, en Ken Robinson, parla sobre l'educació i la creativitat.

Es un dels vídeos més divertits i clarividents que he escoltat mai. I ha explicat de manera meravellosa el que jo penso sobre el futur de l'educació. De fet, m'ha agradat perquè ha explicat el que jo penso, sobre l'educació, molt millor del que jo seria capaç.

Ha dit una frase que trobo genial: "Vull parlar sobre educació ivull parlar sobre creativitat. El meu punt de vista és quela creativitat és ara tan important en l'educació com llegir o escriure,i li hauríem de donar un tracte semblant."

i Una altra: "Si ho penseu, els nens que comencen l'escola aquest anyes retiraran l'any 2065. Ningú té ni ideaa pesar de tots els experts que han passat per aquí els últims quatre diesde com serà el mónni tan sols d'aquí a cinc anys. I, tot i així, suposadamenthem d'estar preparant els nens per aquest món. La impredibilitat, penso,és extraordinària.…

AutoEducació..(Video)

He mirat aquest vídeo, arrel de l'anterior de la Lizzie...i la veritat el trobo molt interessant i sorprenent.

Està en angles però es poden activar els subtítols en castellà.

Es un senyor de la India, que ha fet experiments en diferents pobles del seu pais per entendre com aprenen els nens...

El que diu aquest senyor reforça el que jo penso...els nens, als nostres sistemes, estudien masses anys pels resultats que obtenen...es podria fer millor....com?...no ho se..

http://www.ted.com/talks/sugata_mitra_shows_how_kids_teach_themselves


Vídeo molt bo (Lizzie Velasquez)

Vídeo Molt bo. S'ha de veure.

Fet per una noia que va ser catalogada, en molts llocs d'internet, com la dona més lletja del món.


A part del vídeo, sempre em faig una pregunta...

Perquè gent aixi, la majoria, sempre són americans? 

La veritat, no veig gent com ella, a la nostra cultura fent el que ella ha fet. Segurament sóc jo que estic equivocat...vaja, això espero.

I tot just ara començo a veure entorns on gent amb coses realment importants per explicar pugui fer-ho..perque tota la humanitat ens en poguem enriquir...la majoria de conferencies d'aquest tipus venen d'allà, d'estats units...fa un temps que també em pujat al carro...però ens hem d'espavilar, ens falta molt en aquest camp....

Lliçó d'agraiment

A la meva vida he intentar  fer coses que em sentis orgullos de fer-les....tot i algunes vegades, com tothom, fem coses que precisament orgullosos no n'estem.

Fa uns dies vaig tenir un detall que crec que es una bona lliçó pels meus fills. Potser no es la manera que la gent va per la vida, però més igual.

Fa un mes, quan anava a comprar una bombona (si, encara anem amb bombona) vaig anar-hi a un quart de set...la veritat, no sabia a quina hora tancaven. Resulta que tancaven a les 18h..per tant, ja estava tancat. Però encara corria algú per allà.

Era una putada que estigues tancat, ja que no tenia aigua calenta i a l'endemà no podia anar-hi...però vaja,  no soc dels que vaig demanant favors. Si ja havien tancat, culpa meva per no anar-hi abans. No han de treballar més ells, per anar jo bé.

Estava a la porta, mirant i quan vaig tenir clar que estava tancat, i ja anava a donar-me la volta cap al cotxe, el senyor que normalment ven les bombones, em diu, des de lluny:

-Ya está cerr…

Critica divertida a la publicitat

Imatge
Aquesta foto , amb el text adjunt, que he trobat per internet m'ha semblant una descripció molt divertida del perque molts comprem algunes coses.

Encara que sigui per riure...però una mica de raó té...


La Passió...es valora?

He parlat diverses vegades de la passió al blog..i en aquest Post repeteixo sobre el mateix tema.

Tinc un conegut que ha anat a Estats Units ha desenvolupar  un projecte informàtic. Un dels components del projecte tenia una il·lusió, una passió, somiava en el seu projecte dia i nit. Però li faltava finançament per poder dedicar-se plenament i estigues en un estat digne per publicar-ho pel gran públic.

Al final, un inversor americà va detectar aquella passió, va creure que era un projecte interessant i va decidir invertir durant un any amb el projecte...si llavors no funcionava, ja parlarien.

Perquè explico això?

Allà tenen en compte la passió, quan algú te passió per una cosa la gent te molt clar que es el primer valor per tenir credibilitat i el mínim per creure que un producte pot néixer de zero.

Que passaria aquí?

Aqui un inversor (la família, amics, coneguts..) no creuria en la passió, la passió per fer una cosa, l'apassionament no te credibilitat...la gent fa les coses per te…