La Dansa de les Neurones

Acabo de veure un anunci i m'ha semblat sorprenen. Parla del problema que els nens els hi costa acabar-se el menjar del plat i que això es un problema pels pares i per la seva nutrició..per que preocupar-se? Anunciaven un suplement vitamínic per donar-li al nen per que els pares estiguin tranquils encara que no s'acabin els àpats. Millorar donar-li Pediasure...un complement vitamínic i deixar de preocupar-nos. Per a quant una pastilla per curar l'avorriment dels nostres fills? Per quant una pastilla per que s'adormin quan es portin malament? Per a quan una pastilla per reduir "l'edat del pavo" i aixi els pares estiguem més tranquils? I encara més, per a quan un fill que tingui imprès al cul "Made In China" i amb l'obsolescència programada aquesta, que al cap d'uns anys s'espatlli i el poguem llançar. Eps! Qui no vulgui tenir fills es lliure però que ens vulguin colar que ja no haurem de discutir amb els nens per acabar...

Sempre havia sentit dir la frase: "Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda". Cada vegada que em faig més gran, tinc més clar que aquesta frase es falsa. Molt falsa. De fet, el món està ple de mones vestides de seda, amb ganes que la gent els vegi com a princeses belles i dolces. I no deixant que ningú els descobreixi. Jo tinc molts defectes, com suposo la majoria dels humans, però si tinc alguna virtut es el meu compromís, la meva sinceritat i honradesa. En relacions laborals m'he trobat molta gent que tenia una visió més pobre que la meva, amb menys coneixements que jo però s'havien disfressat de seda. Sota un caràcter més agressiu, sota unes decisions que deixaven clar que eren inamovibles ja que eren infal·libles, sota el nom d'alguna especialitat de nom nou que assegurava que era la revolució i una visió que canviaria el món. Amb aquestes característiques aconseguien convencer a la persona adient que la seva decisió era la millor. ...