La Dansa de les Neurones

Tinc una teoria, força xorra, que em serveix per demostrar científicament si un adult a compartit taula, en un àpat, amb nens petits de menys de 3 anys. Aquesta teoria em serveix per veure, d'una hora lluny, i sense fer-li canviar bolquers, ni donar biberons, si aquell adult a tingut un contacte més o menys continu amb aquests petits extraterrestres que anomenen nens. Es la teoria del got. L'experiment requereix, simplement, la tècnica d'observació directa mentre l'infant està a taula dinant / sopant.... Fas parar taula a l'individu i veus que fa amb els gots dels nens....si els hi fica aigua perquè ja tinguin el got ple i sense que els nens ho hagin demanat, tens la prova inequívoca; aquell individu no ha conviscut en una taula amb cap menor de 3 anys. Direm que aquest individu es un NO.CO.TA.NE3 - No Compartit Taula nen 3 anys) Però, si es tractes d'un individu NO.CO.TA.NE3 despistat, i no fica aigua al got d'entrada, encara podem fer una ultima comprovaci...

Conec casos de forces pares que utilitzen la tècnica de "evitar el conflicte" amb els seus fills. Eviten situacions que saben poden descontrolar-se, encara que els hi vingui de gust, eviten la rabieta, la frustració, la gelosia, els nervis....del nen davant d'alguna situació en concret. Tampoc vull demonitzar aquest mètode, que tots els pares em utilitzat sense excepció en molts casos. Vull fer esment en els pares que utilitzen aquest mètode per sistema o molt sovint...evidentment molts dies per molts motius no et ve de gust el conflicte i si saps com evitar-lo.... miraràs de fer-ho. Donaré algun exemple per ficar-nos en situació. Uns pares els hi ve de gust anar a les fires de la ciutat forces dies, perquè saben que es una vegada a l'any però deixen d'anar-hi perquè el seu fill sol marxant plorant perquè no es conforma amb les atraccions en les que ha pujat. Acaben anant-hi el dia/es de rigor i punt. Aquí no discuteixo si han d'anar-hi cada dia o un dia, a fi...

Fa temps que escolto gent que critica la falta d'integració dels nouvinguts, vaja, dels immigrants. No es volen integrar i això causa una serie de tensions i problemes a la societat, segons ells. En aquest post no parlaré sobre si trobo bé la integració o la no integració...de fet, tampoc tinc clar si això es un problema...o potser es un problema la pobressa i la falta d'educació no pas la no integració però, com he dit, no tinc prou elaborat el tema com per parlar-ne. El que si tinc elaborat es l'esteriotip de molts dels mes fervents seguidors de l'integracionisme. Molts dels que critiquen a les persones que no es volen integrar i ho defensen d'una manera més dura tenen trets en comú. Solen ser gent que no s'integra quan conviu amb gent diferent a ell. Un exemple, alguns dels més critics, que he escoltat ultimament amb la no integració dels immigrants són castellanoparlants, que viuen fa molts anys a Catalunya i no saben o no volen parlar català i tampoc s'...