La Dansa de les Neurones

Aquest últims dies he dormit molt poc. Vaig començar un modul nou dins d'un projecte que fa temps que estic fent. Aquest modul serveix per calcular unes comissions cada final de mes. Vam començar el modul massa pròxim al final de Maig i comptàvem (jo i el cap) que desenvolupar aquest modul podria portar 20 dies. A mi em semblava que es podia fer en molt menys però no ho tenia clar, no coneixia tan bé la feina a fer com el cap. M'ho vaig mirar a fons i realment vaig veure que era possible acabar-ho aquest final de mes, just però possible. A part, també era una bona cosa acabar-ho abans de final de Maig per poder-ho provar. Sino ja no es podria provar (d'una manera real) fins a final de Juny. He passat alguns dies sense dormir, principalment l'ultim dia abans de presentar-ho. vaig anar a dormir a  les 5h del matí i vaig aixecar-me a les 7h. Ja se que aixo no es bo però era un fet puntual, era important fer-ho. No ho faig cada dia. Sino ja estaria mort.

Em ve de gust explicar el que ha passat aquest matí al cotxe amb els meus fills. Potser la majoria pensa que he actuat d'una manera erronea però jo estic tant convençut del que faig, crec que estic ajudant als meus fills a entendre el món no a amagar-ho sota l'alfombra. Mentres anavem a l'escola la meva filla cantava una canço on sortia la paraula Puta....concretament deia...Pata, Peta, Pita, Pota, Puta...li feia gracia que canviant la vocal acabava dient una paraula que sap que es considera un insult o una paraula no gaire agradable. Per poder explicar els que els hi he dit al cotxe, i que s'entengui tot, primer he d'explicar algunes coses que els hi he anat explicant els ultims anys. Ara tenen 5 i 7 anys. .....................viatge al passat........  Tenim una gossa que 2 vegades a l'any va alta. Vivim en una zona rural i si et despistes, perquè la solem portar deslligada, algun gos et podria donar una sorpresa o saltar la barana de cas a la nit i de

 Avui he vist una noticia que em sembla increïble, magnifica i m'acaba de donar una mica d'aire entre tants pesimistes, queixiques i demes... Uns pares d'una escola de Salt, cansats d'esperar la nova escola pels seus fills han decidit fer-la ells, amb l'ajuda dels pares a l'atur. La generalitat ho veu amb bons ulls. Estic molt cansat de veure la gent queixar-se per tot, queixant-se per les retallades, per la crisis, pels professors, per que l'horari del pàdel no els hi va bé, perquè la nena no se que, perquè la feina no se que més, perquè no m'han dit no se que, perquè..... No es que no tinguin motiu, però no n'hi ha prou. Potser la crisis es una gran mentida, potser si que hi han diners però no pel poble, potser tots els politics son uns lladres, potser l'educació està en caiguda lliure perque els "mercats" volen tenir ramat de xais tontos, potser..... Però que fem mentre ens queixem? Mentres ens queixem els nostres nens van

A l'escola dels meus fills demanaven a les families fer una mascota, en 3 dimensions, per la biblioteca. Prèviament els nens de l'escola, mitjançant dibuixos, havien fet un concurs per trobar la mascota guanyadora. La guanyadora va ser una papallona, on les ales son fulls de llibre. Sempre m'han agradat fer ninos de plastilina i em vaig animar a fer-ne una. La papallona va quedar tal com es veu a la imatge: En el fons es un acte egoista meu...la idea de l'escola era que les famílies féssim una mascota 3D entre els nens i els pares, en el meu cas no va ser així. Tenia tantes ganes de fer-la que la vaig fer un migdia mentre la petita dormia i els altres 2 estaven a l'escola. Però m'ho vaig passar de conya fent-la....en el fons es trobar excuses per fer coses que t'agraden. Nota: Les ales no son de plastilina (es paper), les cames son de ferro, el barret es de plàstic i per dins es un rotllo de paper film per no gastar plastilina. La resta es

El que explicaré ara no es gaire innovador, ni vull fardar de fer una cosa diferent i ser super cool . Però si vull parlar de les conseqüències i beneficis que n'he tret. El que diré te a veure amb la tele, aquell aparell demoníac i que no serveix per a res. Fa un any vaig decidir que els meus fills veurien la tele subtitulada i en versió original. Vaja, com fa 1000 anys expliquen que fan els nens d'altres països. Res nou. La meva tele te algun fallo i cada vegada que canvies de canal es perd l'idioma original i l'has de tornar a posar...aquest detall fa que no sigui sempre 100% versió original però si sempre que jo hi penso. En canvi, amb els subtítols, quan els poses no marxen mai sinó els treus, encara que apaguis la tele. A casa som 5 i sol haver-hi soroll per una cosa o altra...perquè es fa el dinar, perquè algú juga, perquè fem servir els secador, perquè rentem plats....el menjador està en una zona comuna i tot es fa allà. Això provoca que n