La Dansa de les Neurones

L'altra dia, parlant amb un antic amic, sobre la crisis i tota la pesca vam arribar a un punt de la conversa on he arribat algunes vegades més amb altra gent. Alguns dels meus interlocutors (pocs però alguns) arriben a la conclusió que som massa gent i per això no hi ha feina per tothom (quan fa uns anys en sobrava de feina), i alguns m'han arribat a dir que abans això es solucionava amb una guerra, que aixi es feia neteja. Que cada no se quants anys hi ha una guerra... Això em demostra que encara estem en un estat molt poc avançat de l'evolució, tampoc fa falta ser un "lince" per veure-ho, només fa falta veure les guerres que hi ha al món. En ple segle XXI i encara algú pensa que la crisis s'acaba fent una guerra? Amb aquests pensaments tant primitius, si que hi haurà una guerra a la mínima que ho permetin.. Permetin-me possar un exemple, copiat de la Xina, per evitar que siguem massa gent. Es posa una llei que al segon fill et claven uns pals d'

Una de les feines que tinc es formar a adults en l'àmbit de la informàtica. Sempre miro que la feina que em toqui fer, sigui la que sigui, em motivi i sinó em motiva miro la manera de donar-li la volta per trobar alguna cosa que em faci enganxar-mi. En el cas de les classes, a part de seguir el temari que toca, miro d'innovar (dins de les meves limitacions) i penso maneres d'enganyar als meus alumnes. Que aprenguin coses noves sense que se'n adonin, mentre juguen, intentar que no vegin una cosa farragosa per aprendre sinó un repte que no poden evitar enfrontar-si. Crec que tots tenim clar, a aquestes alçades del segle XXI, que el ser humà, quan fa els grans aprenentatges a la seva vida es mentre juga, mentre gaudeix fent alguna cosa. Es molt més difícil aprendre quan el que fas no et motiva. Podríem dir-ho diferent, hi ha milions de maneres diferents d'aprendre però n'hi ha una que es la millor, aprendre jugant, innovant, creien que ets tu el que fas el