La Dansa de les Neurones

Aquest agost tinc vacances i estaré tot el dia amb els nens. La meva parella, en canvi, te molta feina a l'estiu i no la veiem gaire. Ja es típic de cada any que sigui així. Alguns dies fem el gos, altres ens remullem, altres perseguim a la mare on treballa, altres fem una excursió amb cotxe, altres caminant (si la calor ho permet), altres ens avorrim i altres ens emprenyem, altres jugant a futbol o fent manualitats o quedant amb altres amics.... Però aquest any els hi he plantejat als nens fer unes vacances molt divertides, que mai han fet i que segurament no faran quan siguin grans.......anirem de càmping a un lloc molt conegut......muntarem la tenda de campanya al jardí (de passada la farem servir...que està en un racó criant teranyines) i hi dormirem uns quants dies....amb llanterna, sac de dormir i el que convingui..... La veritat potser molt divertit. I ells ho troben super original i ja tenen ganes que arribin les vacances. De fet, el que es pot constatar amb aques...

Des de que vaig veure un video (que vaig penjar en aquest blog) sobré les raons de ser Vegà (vegetarià però més radical), m'ho vaig rumiar, vaig veure que allò que havia dit aquella persona em faria ser més coherent amb els meus pensaments i la meva manera de veure/entendre la vida....i vaig decidir ser vegà. He decidit ser vegà però sense "putejar" a ningú...si un dia em conviden a un lloc i només hi ha carn no els hi demanaré que em facin una altra cosa, ni espero que si a casa fan/fem macarrons amb carn, em facin una cosa diferent...si un cas, ja la faré jo. Els meus fills no els afectarà per res. Una de els coses que més importancia dono i, que està a la recepta de la meva felicitat, es la coherencia entre el que penso, dic i faig...quan això es compleix em dona estabilitat i seguretat i tinc sensació que faig les coses bé...quan penso una cosa i faig una altra, llavors em treu un bocinet de felicitat o em carrego un altre bocinet d'angoixa.. Moltes vegades ...