La Dansa de les Neurones

Avui vull parlar sobre el problema de ser informàtic i tenir amics, coneguts i saludats. El primer que cal dir es que com informàtic tinc una gran experiència en mobiliari d'oficina i en com distribuir els diferents objectes que ocupen aquest mobiliari, com papers, impressores, llapissos, bolis, ruters, ratolins, ulleres, mocadors de paper usats...un infinit etcètera. Tots aquests coneixements els he adquirit a mesura que he anat visitant amics, coneguts i saludats a les seves respectives cases. Sempre, abans de res, em solen portar al seu escriptori amb una frase com "ostres! avui que estas aqui..a veure si et pots mirar l'ordinador...segur que per tu es un momentet...vine, vine..." ...i clar, he vist tant escriptoris que en se un niu...això si, de mobiliari de menjador o de cuina...no en se gaire, ja que no acostumo a tenir temps de sortir de l'escriptori abans que s'acabi la visita. Cal remarcar que soc informàtic programador, encara que no tingui gair...

En aquest post no vull entrar a opinar si em sembla bé la setmana blanca o no. Però si la demagògia que, des de el meu punt de vista se'n ha fet. Primer de tot. Diuen que es una putada pels pares que treballen. Que faran amb els nens? I que fan a l'estiu? Cal recordar que a l'estiu els nens tenen 2 mesos llargs de vacances, i llavors que fan els pares? no es també una putada? No conec cap empresa privada que doni 2 mesos de vacances als seus treballadors. Per tant, es tan putada vacances al febrer com a l'estiu. Els pares s'han d'espavilar igualment..i pel tema calers (en tema casals, cangurs..), es el mateix....la setmana blanca farà que les vacances d'estiu durin una setmana menys...aixi que, en el comput global, la despesa en casals hauria de ser igual. Hi han paisos que tenen la setmana blanca des de fa molts anys( França crec que més de 15 anys) i no passa res. Els pares s'adapten a aquestes vacances com ho han de fer a les d'estiu o a les de se...