La Dansa de les Neurones

Fa unes setmanes vaig anar a un congres de robòtica enfocada a l'educació. En un moment, on hi havien diversos ponents a l'escenari, un d'ells va dir que creia que la robòtica s'estava introduint a les aules però que ningú es preocupava del motiu, del per que....simplement pel fet que la paraula "robòtica" pot tenir cert ganxo... Ell deia que si s'introdueix la robòtica a les aules prèviament s'havien de buscar uns objectius a acomplir gracies a la robòtica. Sino quedava com una cosa de 4 friquis que feien passar pel tub a tot un grup, on potser molts d'ells no els interessava el tema. Entenc el que vol dir però no hi puc estar menys d'acord. Vaig estar a punt d'aixecar-me i dir la meva però no vaig gosar. El que li hauria dit seria alguna cosa aixi... Perquè fan català els nens a l'escola? Perquè fan Matemàtiques a l'escola? Perquè fan física a l'escola? El 99% dels alumnes no faran servir aquestes assignatures

Fa uns dies que la meva filla(7) parla molt sovint de la mort com un fet que l'angoixa molt.  Veu un sense sentit aprendre coses, fer coses si al final et mors. I de fet, mirat aixi fredament te raó. Però això es tema d'un altre Post. Vull parlar d'un altra tema relacionat. Degut a aquesta angoixa, avui em deia que estaria molt trista quan es moris la nostra gossa. L'he fet reflexionar sobre el que deia. Anem molt liats al dia a dia i la gossa, sino fos per mi, que la trec a passejar o hi jugo, ningú li fa gaire cas. Això es el que li he dit a la meva filla. El dia que la gossa es mori tots estarem tristos i plorarem, això es inevitable. No es pot evitar mentre siguis humà i t'estimis la gossa. Però el que si podem fer es, passat el dol de la mort de la gossa, sentir-nos contents per com li vam demostrar que l'estimaven, com la vam cuidar, com vam jugar amb ella, com li vam fer manyacs, com vam riure amb ella. En canvi, si es mor i sabem que no v

Avui he vist un vídeo molt "Happy Flower" però que tenia el seu que... M'ha fet reflexionar. Vivim, com a mínim a casa nostra, uns dels períodes més tranquils i sense menys incidents a les nostres ciutats. Evidentment hi ha violència, agressivitat, atracaments i altres crims potser pitjors...però son molts pocs, poquissims en comparació al nombre d'habitants que som. Però degut a mitjans com la TV o Internet, aquests fets puntuals ens els graven al cervell i acabem creien que son habituals. Acabem pensant que vivim en una societat perillosa i que qualsevol desconegut potser algú dolent i ens pot fer mal. Som la societat més fràgil, més depenen dels demes de tota la historia de la humanitat i en canvi som la societat més individualista de la historia de la humanitat. Es com un contra sentit. Necessitem electricistes, senyors que fan carreteres, mestres, metges, agricultors, senyors que fan roba, que donen servei d'internet, que fabriquen telefons, neveres

Fa temps vaig llegir algú que deia que el que ens feia humans es la tecnologia. Em va semblar molt superficial. Els humans, sense tecnologia, seguim sent humans. Però amb el temps vaig entenent aquesta frase i ja he començat a compartir-la. Els humans, sense tecnologia, no serien els humans que ara coneixem. No dic que serien pitjor. Quan parlem de tecnologia la gent pensa en l'Iphone o el Ipad. No em refereixo ha això. La domesticació dels animals, l'agricultura, els empelts als arbres,  l'escriptura, l'impremta, les matematiques, l'electricitat, el foc, les eïnes, els cavalls, la roda.....sense res d'això no podriem entendre la raça humana tal com ara. Imagineu un món sense electricitat/energia (sense rentadora, sense rentaplats, sense maquines a les industries...), una agricultura sense grans maquines on un sol pages pot alimentar a milers de persones...o un món sense escriptura. Per tant, el que ens fa humans, tal com els enten

Quan realment vols realitat alguna cosa jo sempre dic que l'has de portar al punt de fracàs..que no es quedi en una idea, no que es quedi a mig camí...portar-la al punt del fracàs es anar tant lluny que tens la certesa que sino ha funcionat es perquè no podia ser. En resum, a la vida es tracta de portar les teves passions fins al punt on poden fracassar. Perquè curiosament el punt on fracassen les coses està molt a prop del punt on triomfen. Tot i que la majoria solen fracassar. Nota: Entenent triomfar com que funciona, no pas fer-se ric o sortir per la tele. Que avui dia sembla que no es considera que algú li va bé les coses sino es ric o surt per la tele. Des de fer un cotxe de fusta, reparar una paret, un projecte empresarial....tot a la vida crec funciona igual..