Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

La història de la vaca

Imatge
Per internet he trobat aquest conte divertit i interessant. L'he trobat en un blog on l'autora no sabia qui era l'autor del conte, per respecte a l'autor, l'he buscat. Sembla que es d'un tal Camilo Cruz.

El text següent l'he agafat del blog:
http://monicaperezdelasheras.blogspot.com.es/2009/04/el-cuento-de-la-vaca.html. "Esta es la historia de "La Vaca", del Dr. Camilo Cruz. Se cuenta que en una ocasión un maestro queríaenseñarle a su discípulo los secretos para conseguir una vida próspera y feliz. Para ello, el maestro decidió marcharse con el joven en un viaje al pueblo más pobre que pudieran encontrar. Allí buscarían la familia más humilde del lugar, donde pasarían la noche. Así llegaron a un viejo caserío casi a punto de derrumbarse, era el sitio, sin duda, más pobre del lugar. En aquella casucha de apenas 10 metros cuadrados vivían 8 personas. Pero la familia contaba con una posesión: tenían una vaca, y la vida de todos ellos giraba en torno…

Fem una APP i siguem rics

Imatge
Per la meva condició d'informàtic molt sovint amb trobo amb propostes que amb el temps he aprés a gestionar.


La més habitual es que els hi arregli l'ordinador, quan jo no en se gaire, ja que soc programador pur..vull dir que no em dedico a tocar ordinadors més enllà de les tecles i el ratolí. A part, el famós "serà un momentet"...mai ho es.
Al principi m'emprenyava dir no perquè la gent pensava que me'ls treia de sobre....ara explico que no els arreglo i que soc programador...i si no ho entenen, doncs no puc fer-hi res.
Crec que ja ho havia explicat al blog fa temps.
El que també m'ha passat, des de fa temps, es les persones que em proposen muntar una botiga online, o ara més recentment, fer una APP per fer-nos rics.
He fet botigues on-line per molts clients, i ja se, abans de començar a programar, quines botigues no duraran ni un any. I no perquè jo ho faci malament, no perquè el producte no sigui bo, no perquè no estigui ben posicionada al google...sim…

Pelicules d'adults per nens

Des de que els meus fills tenen una edat capaç d'entendre les coses (5 anys, mes o menys) he anat fent-los mirar diverses pel·lícules, que no em digueu perquè, però ja tenia clar que em servirien per passar una bona estona i per ajudar-los a rumiar en coses que creia eren enriquidores...

Tot i no ser pel·lícules expressament fetes per a nens...(les shrek i totes aquestes també les mirem...només faltaria...)

No soc gens cinèfil, de fet, la meva cultura cinèfila es baixissima. Em puc considerar un inculte en aquest camp. Però tot i aixi algunes conec. I també em mirem molt poques.

Evidentment totes aquestes pel·lícules les miro amb ells al costat per anar comentat i explicant les coses que no capten o que no entenen del tot..o per aprofitar i treure temes per parlar-ne...son una excusa per parlar de coses que sense el context de la pel·lícula es difícil que els hi surtin soles.

Regreso al Futuro (La paradoxa que va al passat, canvia la historia, desapareix de la foto i ha de fer que …

Bona frase d'un científic

Fa pocs dies vaig escoltar una molt bona frase a la radio, de part d'un científic.

"Els països no son primer rics i després, amb aquests diners, inverteixen en investigació sinó que inverteixen en investigació i llavors es fan rics."

Mes o menys era així...

Com es soluciona la crisis? (o com l'han intentat solucionar)

Imatge
Segurament ningú te la vareta màgica per saber com solucionar la crisis, ara que ja hi som a dins.

Però el que si està clar, es com l'han intentat solucionar la classe política teledirigida per, suposo, els poders econòmics.

He llegit, escoltat i vist molts economistes explicant-ho. Però res ho resumeix tant bé com aquesta vinyeta que he trobat per internet:


Comissionistes en plena crisis

Imatge
Fa uns mesos em va entrar una nova feina gracies a un contacte que em va passar una empresa força coneguda tot i que no te res a veure amb el meu sector.
Aquesta feina era molt interessant ja que es un projecte per una empresa força important.
Entenc que val la pena dir que si i vaig a parlar amb aquesta empresa per saber que volen, quan ho volen i com ho volen.
Dies abans de la reunió l'empresa que ha fet de contacte em diu que no parli de preus amb els clients..que despres jo els hi digui en ells per carregar la seva comissió.
Entenc que les relacions aquestes funcionen aixi i tot hi que la sensació inicial es que em passaven la feina com a favor, veig que no. Cap problema.
La reunió amb el client es un èxit...sembla que els hi agrada el que els hi he ensenyat de feines anteriors meves i sembla que ens entenem amb la feina a fer.
Els hi explico als clients que ja els hi passarà el pressupost l'empresa contacte i s'extranyen.....
-"A si?, però si jo vaig trucar a a…

Coherència/conseqüència

Hi ha un valor que es fonamental per mi en les relacions personals o professionals. Si falla, perd força la confiança en la relació.

M'he trobat gent mentidera, mal-educada, grollera, gelosa, desconfiada..de molts tipus..com també de gent amb característiques positives, només faltaria.

Però el que més m'emprenya es la falta de coherència/conseqüència. Un mentider una vegada t'ha dit una mentida ja no perds el temps, un maleducat tampoc, un desconfiat ja es veu d'una hora lluny, una persona gelosa es descobreix ràpid...però la persona que no es coherent trigues més a descobrir-ho en molts casos i m'afecta.

Sempre intento fer el que jo crec en tots els camps, per tant si algú m'enganya tampoc em pot molestar molt perquè m'ha enganyat mentre feia el que creia. Només el fico a la llista negra i ja està.

Aquella gran frase de Gandhi que deia que la felicitat es ser coherent entre el que es pensa, es diu i es fa es una de les actituds que més reprovo quan no es c…

La guitarra de la meva filla

Imatge
Fa unes setmanes la meva filla tenia un festival de patinatge.

L'espectacle requeria que a casa féssim una guitarra elèctrica amb materials reciclats (no comprar-la).

Anem força atrafegats però vam trobar el moment per fer-la. Tot i que a mi m'encanta fer manualitats vaig optar per involucrar a  la nena i no anar més enllà del que ella volgues/pogues. Vaja, que la guitarra la fes ella i jo només estigues de suport.

Vam anar al contenidor de cartró, que ja em va costar que m'acompanyes, a buscar cartró per fer la guitarra. Vaig retallar la forma amb cutex i llavors ella la va pintar de color negre i vermell.
Ella no tenia moltes ganes de fer més coses, tot i que volia que jo li fes. Vaig decidir que si ella no es volia "sacrificar" més per la guitarra del seu espectacle, jo tampoc ho havia de fer. Es va mosquejar una miqueta però ràpid va anar cap a una altra cosa.

El següent dilluns tenien el primer assaig i va portar la seva guitarra. Jo treballava i no hi vaig …

Diferències culturals i els inversors

Fa poc vaig estar parlant amb un noi que ha anat a viure a Estats Units degut ha que han trobat un inversor (un dels socis de projecte estava a Estats Units) per posar diners per desenvolupar un projecte que tenien però que no podien tirar endavant.

Potser el seu projecte mai tirarà endavant i es quedarà en res o potser funcionarà però d'aqui a pocs mesos podran esbrinar-ho.

No tinc clar perquè però allà es molt fàcil, si tens una bona idea, trobar mecanismes per aconseguir portar-la a terme. En canvi aquí es molt difícil.

Es qüestió de probabilitats, si tens 10000 tios intentant lluitar pels seus projectes, algun segur funciona. Si tens 100 tios lluitant pels seus projectes, redueixes les probabilitats.

Segurament allà els inversors tenen incentius fiscals per fer-ho però no nomes es això.

Fa uns dies he llegit una noticia al diari que explica una mica la diferencia de visió. Allà volen tenir els millors i punt. Aquí ja ho veure'm...

Estats Units va donar un permís especial a…

Ningú sap res...i l'exempció de l'IRPF

Imatge
Fa un any vaig decidir deixar de tenir gestor per presentar IVAs. Volia rebaixar les despeses i aquesta va ser una opció. M'ho faria jo mateix.
En una de les xerrades amb el gestor, abans de deixar els seus serveis, em va comentar que demanaria la no obligació de presentar la declaració de l'IRPF trimestral, ja que, segons em va explicar, degut a que facturo més del 75% de la meva facturació amb l'IRPF ja descomptat puc evitar presentar la declaració, si ho demano. I per tant, em sortiria més barata la factura del gestor.
Entenc que el gestor ja havia fet aquest tràmit i quan agafo jo el tema i començo a presentar declaracions d'IVAs...doncs no presento les declaracions d'IRPF pensant que no ho he de fer.
Al cap d'uns mesos rebo unes multes per la no presentació de l'IRPF. Abans d'anar al meu antic gestor prefereixo anar a hisenda per informar-me.
Li explico a la dona d'hisenda el cas, que no presentava els IRPF perque el meu gestor em deia que ho p…

diferents visions, diferents consells

Si preguntes a en Xavi (jugador FCB) et dirà que per arribar a triomfar has de treballar molt, tenir molta perseverança i molta paciència però acaba arribant l'oportunitat i llavors has de seguir igual per mantenir-te

Si ho preguntes a una persona que no ha triomfat al futbol et dirà que per molt que t'esforcis es quasi impossible arribar a  viure del futbol i ser un crack.

Si li preguntes a un que va arribar al barça però va durar poc et dirà que amb esforç es pot arribar però el difícil es mantenir-se.

Si li preguntes a un crack com en Messi o en Cristiano Ronaldo..no t'ho diran però pensen que no hi ha consell per triomfar perquè ser com ells nomes ho poden ser els escollits i això ja es tria normalment abans dels 10 anys..

Si li preguntes a una persona que ha triomfat laboralment segurament dirà que si t'esforces al final ho aconsegueixes.

Fa uns anys, en els llibres on s'explicava com funcionava una empresa model, es feia servir com exemple varies empreses, un…

Les tentacions et fan perdre el temps o et fan creixer?

Imatge
Fa uns dies estava parlant amb un pare sobre el tema de portar els nens a les fires (atraccions) de la ciutat, ara que son festes.

Segons ells, si no fos per la seva parella, no portaria a la seva filla a les fires. Creu que es perdre el temps, ja que no li aporta res. Que en treurà? Que li aporta? Es llançar els diners, no es educatiu....Creia que es millor que la seva filla estigui fent un passeig per la muntanya, en una platja, pintant, jugant amb les amigues...

Com sempre la opinió de cadascú es molt respectable.
Però jo vaig explicar-li el meu punt de vista i la meva experiència. Que evidentment no hi va acabar d'estar d'acord del tot.
Nosaltres, quan son fires, solem anar a les atraccions tant com el pressupost ho permet. Un dels dies de fires les atraccions valien 1 euro, per tant, ideal per rebentar totes les atraccions i llavors dosificar la resta de dies.
Vam pensar una manera que fos divertida per a ells i que, de retruc, en traguessin profit.  Vam obrir la seva gu…

Canviant el món amb el PowerPoint...

Imatge
Sempre m'agrada parlar sobre el tema educació en el blog.

Crec que es un tema important i crec que estem en un moment de la història on s'han de fer canvis profunds al que hem fet fins ara. No puc escriure un decàleg de com s'hauria de fer perque no ho se però si tinc clar que el model actual, com he dit altres vegades, no es el correcte o no es el que funciona millor.

I no es només un problema dels professors o dels polítics..es un problema com a societat, encara veiem les coses diferents.

No m'agrada posar un exemple personal amb els meus fills, perque es molt fàcil arribar a la conclusió que vull fardar de fills i dir que son molt bons. No es la meva intenció simplement que aquest blog intento reflectir els meus pensaments i aquests estan condicions per el que em passa a la meva vida, on hi son els meus fills.

La meva filla de 7 anys a escola els han començat a ensenyar powerpoint, molt poc, d'una manera molt vaga, però saben que es.

Powerpoint: programa informàt…

la injusta crisis dels 40

La vida es un progres generatiu fins a un punt màxim que s'inverteix i es converteix en un procés degeneratiu.

Es aixi.

Sempre...als 40 als 50 i als 60...

Conec gent que te la crisis dels 40...em sembla injust per a ells...que es diferent dels 39 als 40 o 41...simbòlicament canvies els numero...però si aprofites el canvi de numero per fustigar-te amb el resum de la teva vida, crec que estas sent molt injust amb tu mateix.

Ho podies haver fet als 37 o als 39...no crec que en l'any dels 39 als 40 l'hagis cagat tant que la teva vida perdi el sentit o t'hagis de preguntar qui ets o que fas....

Sempre has de ser conscient de que fas, qui ets, les teves qualitats i les teves limitacions...

Jo encara jugo a basquet...seria ser tonto creure que encara soc el mateix que quan tenia 25 anys...mentre jugui i estigui a un nivell decent em podria enganyar però arribarà el dia del gran catacrack quan vegi que no corro prou per jugar al meu nivell normal, no salto prou, no tinc prou s…

Bonissima frase (Gabriel Garcia-Marquez)

"He aprés que tothom vol viure en el cim de la muntanya, sense saber que la veritable felicitat està en la manera de pujar-la"

Gabriel Garcia-Marquez

El que costa tenir es converteix en moda...

Un dia parlant amb un molt bon amic vam anar a petar sobre el tema de les modes i del que anela la gent.

En vam parlar una bona estona però hi ha una història que em va explicar que va resumir genialment la nostra conversa.

Fa temps els seus avis tenien un restaurant, en aquella època no es passava gana però ningú es podia afartar i com les feines solien ser físiques era molt difícil trobar ningú gras, mes aviat, el normal era trobar gent prima. Era el normal si tenies la vida estàndard.

Un dia, en aquell restaurant, va arribar un home força gras. Allò era un signe de poder, de diners, d'autoritat. Era admirat ja que era d'una manera que era molt dificil ser, ningú tenia acces a tant menjar com per engreixar-se.

Per això moltes avies (les que tenen 80/90 anys) solen preferir nens/es grassonents i per a elles es un símbol de salut, de benestar...

Ara quasi tothom te accés a molts aliments, molts d'ells molt calòrics que, amb les feines actuals, no tant físiques, no es poden…

Paralo pepe, paralo....

Un dia uns pares m'explicaven que tenen un fill(5anys) que se surt de la mitja a l'escola, te nivells de mates de nens de 2 o 3 cursos per sobre.
No es res bo ni dolent aixi d'entrada. Te aquesta facilitat.
Però el que em sobta es que la seva professora considera que no fa falta donar-li nous coneixements, que faci com la resta. (massa feina? o te rao?) 
I em van explicar que es veu que la professora volia fer venir a una psicopedagoga del departament per mirar si es tractava d'un cas de nen superdotat. Però despres d'un any encara no ha pogut venir...es veu que que primer es va trencar un peu, despres estava de baixa, despres tenia molta feina amb alguns alumnes amb dèficits i ara no se que més...
Es veu que el nen no te cap problema a l'escola i es pot considerar un nen feliç...però la de nens amb altres capacitats que s'ho passen malament i estan sent enterrats si aquesta història es certa....
No sabem cuidar els del mig, no ens ensortim amb els nens amb…

Scratch: Formació 4.0

Imatge
Fa un parell d'anys buscava algun programa informàtic perquè els meus fills aprenguessin a programar(deformació professional)...buscant per la xarxa vaig trobar diferents programes..però vaig veure bàsicament 2 programes: Alice i Scratch.


Vaig investigar-los i vaig veure que l'Scratch era el millor per començar amb nens petits (a partir de 6-7 anys o menys...).

Es un programa on no s'ha d'escriure res. Simplement arrossegar blocs de colors, on cada bloc es una instrucció i al posar-los un darrera de l'altra es poden aconseguir moviments de ninots, de rebots de pilotes, de utilitzar musica, sons...i qualsevol cosa que ens poguem imaginar.

Poc a poc vaig veure que moltes escoles del món estan utilitzant aquest programa per treballar amb nens, que estava fet pel MIT (uns cracks de Massachusetts) i que en moltes escoles l'utilitzen inclús en assignatures com matemàtiques, socials o altres assignatures que no son pròpiament informàtica.

Més tard un bon amic em va ex…

Planificant vacances xules...

Aquest agost tinc vacances i estaré tot el dia amb els nens. La meva parella, en canvi, te molta feina a l'estiu i no la veiem gaire.

Ja es típic de cada any que sigui així.

Alguns dies fem el gos, altres ens remullem, altres perseguim a la mare on treballa, altres fem una excursió amb cotxe, altres caminant (si la calor ho permet), altres ens avorrim i altres ens emprenyem, altres jugant a futbol o fent manualitats o quedant amb altres amics....

Però aquest any els hi he plantejat als nens fer unes vacances molt divertides, que mai han fet i que segurament no faran quan siguin grans.......anirem de càmping a un lloc molt conegut......muntarem la tenda de campanya al jardí (de passada la farem servir...que està en un racó criant teranyines) i hi dormirem uns quants dies....amb llanterna, sac de dormir i el que convingui.....

La veritat potser molt divertit. I ells ho troben super original i ja tenen ganes que arribin les vacances.

De fet, el que es pot constatar amb aquesta propos…

Vull ser coherent o vull ser dèbil?

Des de que vaig veure un video (que vaig penjar en aquest blog) sobré les raons de ser Vegà (vegetarià però més radical), m'ho vaig rumiar, vaig veure que allò que havia dit aquella persona em faria ser més coherent amb els meus pensaments i la meva manera de veure/entendre la vida....i vaig decidir ser vegà.

He decidit ser vegà però sense "putejar" a ningú...si un dia em conviden a un lloc i només hi ha carn no els hi demanaré que em facin una altra cosa, ni espero que si a casa fan/fem macarrons amb carn, em facin una cosa diferent...si un cas, ja la faré jo. Els meus fills no els afectarà per res.

Una de els coses que més importancia dono i, que està a la recepta de la meva felicitat, es la coherencia entre el que penso, dic i faig...quan això es compleix em dona estabilitat i seguretat i tinc sensació que faig les coses bé...quan penso una cosa i faig una altra, llavors em treu un bocinet de felicitat o em carrego un altre bocinet d'angoixa..

Moltes vegades a la …

Model educatiu caduc...

Sempre he pensat que el model educatiu actual no era, ni molt menys, el millor dels millors possibles.

Una part perquè com a societat no estem al nivell d'un model millor, encara em de madurar més. Els canvis son lents, massa lents.

Una altra part per no tenir els millors professionals (que n'hi han de molt bons) a disposició del sistema. No tenim un sistema de filtre suficient per escollir bons professors. Per exemple, els professors d'institut tenen una carrera però això no demostra que siguis un gran mestre..tenir uns coneixements no garanteix de cap manera ser un bon professor...ser professor es un art, es una vocació, com un metge o com un artista. El sistema no pot permetre professors que ho son simplement per motius personals, com per exemple, tenir un sou segur. (Es licit voler aixo si serveixes per la feina)

Una part perquè es necessiten families compromeses amb l'educació i això no es fàcil ni tant comú com seria desitjable.

Una altra part, per la diferencia …

Una escola de Sant Julià de Ramis converteix una caravana en la biblioteca

Imatge
Repetiré 1 i mil vegades....el temps passa, els nostre fills es fan grans, nosaltres ens fem vells, la nostra vida s'acaba i molt ràpid...

Ens podem queixar de tots els problemes que tenim o podem passar de tot, somiar i trobar nosaltres mateixos solucions als nostres problemes...no hi ha res més frustant que creure que el que pasa a la teva vida està en mans dels demes i no hi ha res més reconfortant que creure que el destí de la teva vida el pots decidir tu...

En aquesta escola van creure i creuen, perque els conec una mica, que el destí està a les seves mans i que el temps es finit, els canvis i les innovacions s'han de fer ja, no demà o quan el govern vulgui o quan la societat ho cregui convenient o quan arribi una subvenció...

aquí una noticia que ho demostra:

http://www.324.cat/noticia/2137547/girones/Una-escola-de-Sant-Julia-de-Ramis-converteix-una-caravana-en-la-biblioteca

Video que et fa reflexionar molt seriosament...

Imatge
No soc vegetaria, no sóc vegà..però m'encanta la gent que posa a prova els meus costums, creences, que em fa reflexionar i em fa veure o em fa recordar altres punts de vista.

Que m'obre la ment....

Mireu aquest video sobre un activista defensor dels animals...

Hi pots estar d'acord o no...però et fa reflexionar molt si ets un omnívor com jo..

El trobo molt i molt bo..es un tal Gary Yourofsky...



Aprendre dels fills

Imatge
Sempre a la vida s'ha d'aprendre de les teves vivències...i en el meu cas miro d'aprendre de tothom i dels meus fills també.
Tinc molts defectes i un d'ells es ser un golafre. Si hi ha xocolata, nutella o el que sigui pot amb mi i si un dia no m'ho menjo m'ho menjo a l'endema. Tinc la força de voluntat de no comprar-ho pero si algu ho compra i ja està a casa acabo claudicant i menjant-me el pot de nutella com si fos un iogurt.
Tinc sort que la genètica es bona amb mi i no m'engreixo gaire...perquè hauria d'estar tamany XXL.
Als meus fills sempre els hi he inculcat el valor de l'alimentació sana, i aixi ho fem a casa amb els apats importants, però jo no soc el millor exemple per a ells.  No es que no faci àpats sans...sinó el que puc arribar a menjar abans o desprès dels àpats sans.
Ells ho saben, moltes vegades diuen que el seu pare es un golafre. He rigut molt de la seva crítica en moltes ocasions.
Però el que més em sobta es escoltar-los rebu…

Temps de qualitat amb els nens petits...

Fa molt temps vaig llegir un estudi on deia que els nens de mares treballadores, amb formació i amb un nivell cultural mig/alt, estaven molt més estimulats, molt més ben preparats i tenien molt millors resultats a l'escola tot i que compartien molt poc temps amb els seus fills...en canvi, les mares que no treballaven i passaven més hores amb els seus fills, i que no tenien formació, resultava que els seus fills no estaven tant estimulats i tenien més problemes a l'etapa escolar...sempre parlant estadísticament...


No se si l'estudi es cert o no. No tinc clar que s'en pot extreure.

Però si que sembla que allò que diuen(i dic) que es millor que els nens passin moltes hores amb els seus pares, i que jo crec fermament, potser no es correcte en tots els casos.

Simplement per reflexionar-n'he una estona.


No t'esforcis tant....

Imatge
Aquest últims dies he dormit molt poc. Vaig començar un modul nou dins d'un projecte que fa temps que estic fent.
Aquest modul serveix per calcular unes comissions cada final de mes. Vam començar el modul massa pròxim al final de Maig i comptàvem (jo i el cap) que desenvolupar aquest modul podria portar 20 dies. A mi em semblava que es podia fer en molt menys però no ho tenia clar, no coneixia tan bé la feina a fer com el cap.
M'ho vaig mirar a fons i realment vaig veure que era possible acabar-ho aquest final de mes, just però possible. A part, també era una bona cosa acabar-ho abans de final de Maig per poder-ho provar. Sino ja no es podria provar (d'una manera real) fins a final de Juny.
He passat alguns dies sense dormir, principalment l'ultim dia abans de presentar-ho. vaig anar a dormir a  les 5h del matí i vaig aixecar-me a les 7h.
Ja se que aixo no es bo però era un fet puntual, era important fer-ho. No ho faig cada dia. Sino ja estaria mort. (el dia següent v…