La Dansa de les Neurones

Fa uns dien em van explicar una anecdota que encara no entenc...o potser pitjor...millor que no entengui. Una empresa necessita un treballador que tingui cert coneixement de lleis per gestionar morossos..res complicat i una oportunitat per introduir-se en una empresa i qui sap, si progressar. L'empresa, per mirar de reduir costos creu que potser bona idea trucar a la universitat de dret per agafar algun estudiant. La mateixa persona que ha agafat el telefon ja li ha dit que ho veu molt dificil. Ja te més empreses esperant per algun candidat però cap estudiant li interesa. Davant la incredulitat, he preguntat que deuria ser una feina de practiques sense cobrar...doncs no, cobrant. Ara en venen 3 possibles motius perque ningu agafi aquestes feines: 1.- La carrera sigui tant dificil que es impossible treballar i estudiar a la vegada. (espero que sigui aquesta) 2.- El sistema de notificacions als alumnes sobre l'existencia d'aquestes feines es una merda... 3.- El

Ja he parlat diverses vegades al blog sobre altres maneres d'educar als nens. Però avui he anat amb la meva filla a visitar un d'aquestes escoles "alternatives". Era jornada de portes obertes. He arribat molt tard però una professora amiga m'ha fet una visita express per les aules del centre. Jo mes o menys ja estic convençut que es un tipus d'educació que crec pot funcionar millor (vaja, si jo tornes a néixer voldria anar a una escola aixi) però m'ha sobtat la sorpresa que s'ha endut la meva filla (7 anys) al veure algunes de les coses. Li ha xocat moltíssim entrar en una aula on no hi havien taules . Tots ens imaginem una classe plena de taules i cadires i amb poc espai per res més, vaja, l'estàndard. Aquelles aules pràcticament no hi havien taules i les cadires estaven disposades en cercle de manera que els alumnes es miressin uns als altres. Les taules, sino les necessiten les tenen apartades. Li ha xocat que a la classe de P5 tinguin u