La Dansa de les Neurones

Avui estava parlant amb un amic que ha estrenat paternitat fa pocs dies. Parlant amb ell he arribat a una terrible conclusió, ja esmentada per múltiples persones abans que jo en molts altres llocs. La gent no vol ser feliç i no ho vol que ho siguin els altres...en algun lloc del cervell deu haver-hi alguna glàndula que dificulta un estat de felicitat duradora sino es que estem en estats eufòrics, que surten de la normalitat, com estar enamorats o aconseguir un triomf molt important. De que parlo? Com he arribat a aquesta terrible conclusió? Els que sou pares segur que heu sentit moltes vegades com, persones més veteranes que vosaltres en el paper de pare/mare, frases com.."Huy! ara no es res, esperat quan bla, bla, bla....llavors si que porten feina". Quant tens un nen de dies: "Després serà pitjor, quan comenci amb els colics...."; Quant te pocs mesos: "Ara encara, ja veuràs quan li donis fruita i verdura, es una tortura donar-li menjar". Qua...

Aquest post utilitzaré la tècnica del diàleg per mostrar el que vull dir. Es troben dos amics després que un d'ells hagi descobert que la seva dona portava 3 anys enganyant-lo amb un de la feina. El noi enganyat té 2 fills petits. Amic: Com estàs? Amic Enganyat: Fotut....la meva vida ara mateix no té sentit...quina puta merda!..sóc un gilipolles! Amic: Fa 3 anys que anava amb aquell tio? no notaves res? Amic Enganyat: Si, fa 3 anys que s'entenien. No notava res, a casa es comportava com sempre però sempre tenia moltes reunions i tenia molta feina...però es normal, es cap de recursos humans i té molta feina, com podia sospitar?.... No m'ho pensava. Amic: Tu fent bondat mentre ella s'ho feia amb aquell paio!!!...quina mal parida..i ara que ho saps, t'engega i se'n va amb el tio!!! Amic Enganyat: Si, tio!...mentre ella estava passant-s'ho be amb aquell tio, perquè les suposades reunions eren quedades d'hotel en hotel, i no per parlar precisament, jo...

Amb aquest titol tant provocador i que potser farà passar per aquí algú de la DGAIA en comptes d'estar detectant casos Alba, o algú d'algun cos policial, vull parlar de la psicosis que patim les societats modernes occidentals amb el que te ha veure amb la seguretat dels nostres fills. D'entrada explico el cas personal que em va fer decidir a escriure aquest post, tot i que ja n'havia escrit un de semblant fa un temps. La meva filla de 5 anys molt sovint m'acompanya a passejar la gossa. Visc a una zona rural amb camins de sorra i el camí que acostumo a fer amb ella es un passeig de 10 minuts. Em va demanar si podia anar ella sola (mentre jo em quedava amb el germà petit) a fer el passeig, sap perfectament el camí, a ple llum del dia, amb camins força transitats de gent que va a passejar, no hi han penyasegats, no hi han animals salvatges perillosos, no ha de creuar cap carrer, no hi ha cap via de tren, no hi ha cap aeroport, no hi ha mar ni llacs, ni "arenas...

Aquest mes d'abril fa dos anys que vaig començar aquest blog. Sempre m'ha agradat parlar de diferents temes però al món real es molt difícil parlar de segons que, sino parles de futbol o quatre temes més. Aquest blog m'ha permes parlar d'allò que m'agradaria parlar sense pensar si hi ha algú escoltant i també m'ha ajudat a modelar els meus pensaments. Moltes vegades quan els escrius els veus més clars. Tot i no ser la finalitat inicial del blog aconseguir lectors, si que fa il·lusió saber que hi ha gent que va passant per aquí. Com la gran majoria, heu passat per aquí  l'últim any, aprofito aquest post de celebració per fer un resum dels Posts que més em va agradar escriure. els-nens-i-la-mort la-conciencia que-es-un-amic? i-despres-que ? el-sentit-de-la-vida tingues-una-passio (el-basquet-i-jo ) emilio-calatayud-clar-i-catala creure-en-deu tenir-un-fill-es-molt-car dormir-amb-plantes sexe-i-nens que-un-nen-dibuixi-un-pollastre la-prova-del-got evitar...

Conferencia d'un tal Emilio Duró que diu coses molt divertides sobre l'important de la vida, enfocat a un auditori ple de directius d'empreses. I que ve a dir moltes de les coses que dic al blog..amb el seu estil, però molt i molt divertit. En el fons es un showman, que utilitza algunes frases d'altres grans conferenciants (com steve jobs o eduard punset) o de llibres, però crec que la manera de transmetre-ho es molt i molt bona. Segurament algunes coses que diu poden ser qüestionables però moltes son coses fresques, transmet molta energia. Jo m'he divertit molt i ho he trobat molt interessant. Es veu que no fa gaire l'ha entrevistat en Buenafuente, gracies a l'èxit d'aquest vídeo a la xarxa. Es molt llarg però molt i molt i molt i molt i molt i molt recomanable ...agafeu "palomitas", connecteu l'ordinador a la tele de casa i ha riure una estoneta...

Abans d'explicar el tema principal perdré uns segons explicant el concepte de creativitat "rubika", ja que no tenia clar quina paraula/es podien definir el que vull comentar i se'm va acudir aquest concepte, no se si gaire encertat o no. La creativitat "rubika" es la creativitat que desenvolupem i ens permet trobar solucions, idees, creacions...etc. diferents a les habituals sense utilitzar cap idea nova, cap invent nou,...per tant, es una creativitat que té 3 peces i amb aquelles tres peces troba una solució diferent...sense afegir-ne cap més, com el cub de Rubik...sense res més, només amb ell, podem desordenar tots els colors, podem fer una cara de cada color, podem fer cada cara de dos colors, podem dibuixar la lletra C, O, X....i això ho podem fer amb creativitat "rubika"...amb el cub que tothom coneix, sense inventar res més, sense cap afegit, utilitzem el cub per dibuixar una C, o fer cada cara de dos colors..(ni idea si es possible fer-ho, ...