Uf!..ja veuràs quan creixin...

Avui estava parlant amb un amic que ha estrenat paternitat fa pocs dies.

Parlant amb ell he arribat a una terrible conclusió, ja esmentada per múltiples persones abans que jo en molts altres llocs.

La gent no vol ser feliç i no ho vol que ho siguin els altres...en algun lloc del cervell deu haver-hi alguna glàndula que dificulta un estat de felicitat duradora sino es que estem en estats eufòrics, que surten de la normalitat, com estar enamorats o aconseguir un triomf molt important.

De que parlo? Com he arribat a aquesta terrible conclusió?

Els que sou pares segur que heu sentit moltes vegades com, persones més veteranes que vosaltres en el paper de pare/mare, frases com.."Huy! ara no es res, esperat quan bla, bla, bla....llavors si que porten feina".

Quant tens un nen de dies: "Després serà pitjor, quan comenci amb els colics....";

Quant te pocs mesos: "Ara encara, ja veuràs quan li donis fruita i verdura, es una tortura donar-li menjar".

Quant s'aproxima a l'any: "Mira, ara encara pots fer coses, però quan comenci a caminar no pots fer res, has d'estar darrera d'ells, aprofita ara, que s'acaba..."

Quant comencen a anar a l'escola: "Huy!, ara es ficarà sempre malalt i et agafarà tots els mals vicis que aprendrà dels altres nens...".

Quan te 3 anys: "Quan era petit no dormia però ara te mal sons i tampoc dorm, ja veuràs...això de no dormir no s'acaba mai, fins que es molt gran".

Quant te 6 anys: "Fins ara encara tenies els caps de setmana però ara ja fa futbol(basquet, patinatge...) i tot el cap de setmana amunt i avall portant-lo a un lloc i a un altre".

Quant te 10 anys: "Sempre et demanen diners, pantalons de marca, volen començar a sortir...buf!!".

Adolescència: "Quan son petits, cap problema, quan siguin adolescents si que tindràs feines, llavors va de debò. Discussions, baralles, emprenyades, novies/os, la uni.."..o la famosa frase "Nens petits, problemes petits. Nens grans, problemes grans.".

M'he deixat milions de frases més però la majoria de gent, que ja te fills més veterans que els teus, sempre deixa anar frases d'aquestes.

Quina merda, no? Això de tenir fills ha de ser un desastre. Cada vegada que un nen suma anys ve amb molts més problemes dels que ja tenia o bé amb problemes nous que abans no teniem.

No dic que siguin veritat o mentida aquestes frases, no es el que vull fer en aquest post. Però es de persona no gaire feliç parlar a una persona que te un fill més petit que el teu, o algú que comença en aquest món de la paternitat d'aquesta manera.

Avui, mentre parlava amb aquest amic meu m'ha deixat anar 3 frases semblants a aquestes que altres pares més veterans l'havien advertit sobre el que l'esperava en el futur.

No ho entenc. I si algú te prou valor de veure la vida en positiu? I si algú te prou dignitat per aprofitar la seva vida i gaudir de debò amb els seus fills? Algú que vulgui ser feliç o com a mínim intentar-ho?, siusplau.,

 Algú pot deixar d'espantar a pares novells sobre la merda de vida que els hi espera en el futur?, i que no es queixin ara, que sempre després serà pitjor.

La gent quant parla amb algú més novell que ell amb aquests termes es que no ha gaudit gaire amb els seus fills o no se'n recorda. 

Perquè no podrien dir alguna cosa diferent com:

Quant tens un nen de dies: "Quan s'acostumi als horaris ja veuràs que segurament anirà millor";

Quant te pocs mesos: "Ja comença a ser conscient de tot i respon a tot el que li fas, es molt més divertit".

Quant s'aproxima a l'any: "Ja pot començar a menjar el mateix que tu i ja no has de fer menjars separats, i es molt divertit que pugui caminar i parlar una miqueta."

Quant comencen a anar a l'escola: "Els hi anirà molt bé i tu tindràs més temps per fer les teves coses".

Quan te 3 anys: "Ja pots anar a fer excursions, passejades, al cine i a sopar a fora d'una manera digna. Es molt divertit ja que pots comunicar-te amb ells i ja son capaços de raonar i gestionar les seves emocions i no plorar automàticament quan alguna cosa no els hi agrada.".

Quant te 5/6 anys: "Pots fer el que vulguis amb ells, son igual que un adult però sense experiència. Pots explicar-li les coses i es capaç d'entendre-les perfectament. T'ajuden amb els germans petits si n'hi han.".

Adolescència: "Pots parlar de política, futbol, noies, filosofia, escola....com un adult. Tens una persona com tu però que viu en el futur quan tu ja comences a viure en el passat, es super enriquidor compartir la vida amb un adolescent.".

Les frases no estan gaire rumiades però suposo que quedà clar a que em vull referir en aquest Post.

Sis plau pares veterans, quan parleu de fills amb pares novells, no els hi amargueu la vida perquè vosaltres ho esteu.

Com sempre he dit, tenir fills es meravellós, per mi com a mínim, però evidentment tenir la responsabilitat d'una/es personeta/etes 24 h/dia desgasta, però no es motiu suficient per putejar als que venen darrera amb frases lapidaries.

Algu s'atreveix a ser positiu i veure, d'una punyetera vegada, les coses bones de la vida? Que la vida es molt curta!! 

I sino, no haguéssiu tingut fills, que no es obligatori.