La Dansa de les Neurones

La de gent que he sentit queixar-se dels polítics, que tots roben, que si en Millet, que sinó va a la presó, que si aquell o aquell altre... I tothom que diu això, te part de raó. Però la poca o molta raó que poden tenir la gent que diu això, es perd amb els seus actes més mundans. Estic en unes fires, en un dia que fan tarifa reduida i com es lògic, està a rebentar de gent, amb cues força llargues. Estic fent cua amb els meus fills, a punt de pujar a l'atracció, quan de cop, davant meu, es col·loquen una nena i la seva mare, puc escoltar perfectament el que es diuen elles dues. Filla: Ja ens toca?, que ràpid!! Mare: (a l'orella) Es que ens em "colat"... Filla: (Amb cara de tallada i mirant dissimuladament cap endarrere) Si? Mare: Si. (i li fa "ssssssst!" ficant-se el dit davant els llavis i acabant amb un petó a la galta de la nena) Jo no he dit res i els de darrera n'hi se'n han adonat . Podria dir alguna cosa però prefereixo e

Hi ha una frase superconeguda d'en Gandhi, que no per famosa deixa de ser, per mi, una de les millors frases celebres de l'historia.   Potser no s'aconsegueix la felicitat, nomès seguint aquesta frase. Potser la felicitat es una mica més complexa de definir. Però el que si tinc clar que s'aconsegueix, si es segueix el missatge d'en Gandhi, es pau interior i equilibri..i això està clar que es una de les potes de la felicitat.

Em sembla que en algun altre post n'havia parlat però fa poc ha tornat a mi el mateix pensament i volia plasmar-ho al blog. Quanta gent diu: Si tingues diners faria....., quan tingui diners...., ja ho faré quan tingui diners ....i mentre no te els diners, espera a que apareguin. Fa molts anys vaig fer un curs d'animació amb plastilina (stop-motion) on el professor va dir una de les frases que més em van marcar en la meva vida. Va explicar la historia real d'ell i els seus amics, quan eren joves. Tots volien ser directors de cine, volien fer les seves pel·lícules, però cap tenia recursos per comprar-se una càmera per fer un curt, ni focus per la iil·luminació, vaja, res de res..... I com no trobaven recursos simplement buscaven la manera de trobar-los o esperaven a veure si el futur els hi portava, cadascú de la seva manera. En canvi aquest professor tenia clar que volia ser director de curts (concretament animació infantil) i sense cap recurs va començar a pensar hi

Dona suposadament feliç - Ets feliç? Home feliç - Soc el màxim feliç. Tinc una feina que m'encanta, amb flexibilitat per estar amb la família, tinc una família meravellosa, una parella increïble, visc a un lloc que m'agrada, tinc i tenim projectes de futur que ens fan engrescar...que més puc demanar? no em puc imaginar que em faltaria per ser més feliç Dona suposadament feliç - Home, sembla que surtis d'un conte de fades. La vida no es de color rosa. Aixo ho dius perquè quedar bé però sempre et falten coses per ser feliç. La felicitat complerta no existeix. Per exemple, que no hagis de pagar hipoteca, no et faria més feliç? Home feliç - No, seria igual de feliç, això si, sinó hagués de pagar hipoteca tindria cèntims al banc per poder gastar.... Dona suposadament feliç - Veus!!! veus!! com encara es pot ser més feliç!! Home feliç - Si, em podria comprar 1 Ipad per cada membre de la família, podria tenir un cotxe més gros, podria menjar parmesà cada dia, podria compr