La Dansa de les Neurones

Amb aquest titol, potser una mic mal intencionat, vull criticar la corrent moderna de fomentar la lectura en els petits, aduint que ara no es llegeix tant com abans i que es importantissim llegir. Primer punt. Com abans de que?...cal recordar que fa 100 anys la majoria de persones eren analfabetes i encara que sabessin llegir, prou feines tenien a engegar vaques, ovelles, recollir lenya, l'hort...vull dir que no existia l'oci. Per tant, que ara no es llegeix tant com abans, quin abans?..nomes potser comparat amb els ultims 30-40 anys... Podem anar al gremi d'editors i veureu que les vendes no han parat de creixer els ultims anys..algu ho deu llegir, no? o es que son un grup de persones que compren molts llibres per no fer baixar les estadistiques? Aqui teniu el vincle a la web dels editors per poder-ho corroborar vosaltres mateixos: (llastima que no tenen estadistiques d'altres decades) http://www.federacioneditores.org/SectorEdit/DatosEstadisticos.asp Per tant discrep

He estat pensant sobre la famosa frase que s'aplica als nens que tenen masses regals. "Tenen tants regals que no els valoren" "Si tenen masses regals no valoraran el que tenen" Tot i que soc un lluitador ferm sobre la limitació de regals dels meus fills pels reis no estic d'acord en la veracitat d'aquestes frases. Els nens valoraran les coses per la quantitat de coses que tinguin? o bé les valoraran o no depenen de l'educació dels seus pares? Doncs això, que uns nens valorin, o no ,uns juguets, es culpa, o gracies a l'educació que reben, independentment del número de regals que tenen. Conec casos de nens que no tenen gaires regals però els cuiden malament com de nens amb molts regals i els cuiden a tots i juguen a tots. Evidentment, per una qüestió purament matematica, si te mes juguets es mes provable que pugui dedicar menys temps a cadascu d'ells. El que no m'agrada de tenir masses juguets es el problema de l'espai fisic on guardar

Sempre he anat sentit aquesta frase: "Tenir fills es carisim .."... La veritat, per mi es fals. Tenir fills es força barat. (estic parlant de fills petits, quan son grans ja se que hi han estudis pel mig i pot fer disparar el pressupost, encara que es podria discutir, però com encara no hi he arribat, no diré res de coses que no conec.) Mirem-ho amb dades reals. Paquet de llet en pols per preparar biberons...uns 20€ i dura un quasi un mes (si vols, en pots trobar de 60€ i no m'extranyaria que mes cares...) Si li dons el pit...si, si, si li dons el pit son 0€. Per tant les mares que puguin i/o vulguin es poden estalviar uns calerons . Paquet de bolquers gran.... se'n poden trobar d'oferta a 20 € o menys amb una durada de practicament un mes (hi ha gent que li duren menys perquè compulsivament li canvien el bolquer..però això es un altre tema) i.....res mes...no necessiten res mes. D'acord hi ha la roba ...carissima?..doncs si ha d'anar de m

Últimament al meu entorn veig molta gent que te les condicions per a sentir-se feliços i no ho son, inclús moltes persones t'ho diuen quan parlen dels seus suposats problemes. En aquest post no intentaré donar la recepta de la felicitat, pq no existeix. La mateixa cosa potser que faci feliç a una persona però no a un altre. Però si vull parlar del difícil que es ser feliç, o millor dit, sembla que moltes persones fugin de la felicitat o quan la podrien tenir li giren l'esquena. No parlaré de coses concretes ja que sinó segurament hauria de parlar de casos que conec, no vull concretar. Però es tant fàcil ser feliç, es requereix tant poc, i em sap tant greu que gent que estimo li costi tant ser feliç quan simplement hauria d'allargar la mà per tocar-la. Ser feliç no es lluitar per ser millor que els demès , es lluitar per ser el millor que pots ser, ser feliç es aprendre a despullar-se de moltes carregues que ens fan veure les situacions que vivim com a negatives, com

Fa temps vaig fer un escrit sobre creure o no en Deu, des de un punt de vista racional. O si mes no, des de el meu modest punt de vista. Jo personalment no crec en Deu, però respecto totes les creences sempre que siguin des del respecte. Tot i no creure en Deu crec que el tema de la creença en Deus es molt important des d'un punt de vista filosòfic . Totes les civilitzacions han tingut els seus Deus, per tant, ens pot ajudar a entendre el ser humà, les seves pors, les seves inquietuds ...si entenem el perquè es creu en Deu i el que comporta. Aquí us passo un vincle per llegir aquest escrit en format PDF , com es molt llarg he preferit penjar-lo en aquest format. L'he anat ampliant al llarg del temps i potser hi han parts que ara faria diferent però es el que hi ha. (O trossos que dic coses que ja he dit) . . Fes click aquí per llegir l'escrit: Creure en Deu