La Dansa de les Neurones

Moltes vegades, com ja he dit sovint en aquest blog, el cervell humà tendeix a creure que el que sempre s'ha fet es el correcte, que sino es fa habitualment, es que es incorrecte. Aquesta manera de veure la vida segurament es bona per sobreviure...el cervell creu que si una cosa ens ha permes arribar vius fins ara, si la repetim, ens permetrà seguir vius en el futur. Per tant, per que canviar? per que fer-ho diferent? Llavors el cervell ja classifica directament (habitual = bo, No habitual o diferent a l'esperat = caca) A menys que es demostri clarament que es una millora. Però molt clarament. L'altre dia a l'entrenament de bàsquet (als meus 36 anys) un entrenador, que ens ve a fer suport, va dir una cosa, una xorrada, una manera d'actuar a la pista, i la va qualificar com una bona opció. Quan sempre, en tots els entrenadors que he tingut i la meva pròpia percepció era que era una cosa no habitual i per tant, no era una bona opció tenir-la com a norma. La j...

Moltes vegades he sentit, en molts llocs, que ja existeix un motor elèctric prou potent però han comprat la patent uns quants àrabs per poder seguir vivint de la benzina, altres vegades he escoltat que molts medicaments homeopàtics(o altres tipus de medicaments) no s'utilitzen per les pressions de les grans farmacèutiques... Segur que hi ha alguna cosa de cert amb tot això. Els poderosos sempre volen mantenir el poder i faran el que sigui per seguir mantenint el seu estatus. Però tampoc em de ser ingenus. Si algú es pot fer ric amb una millora per tota la humanitat, algú ho farà. Si ja existis un motor que tires per terra els motors de benzina, no hi hauria una empresa que el comercialitzaria? Per exemple, Google? Els Estats Units no ho potenciarien, i aixi debilitarien molt a molts països que només depenen del petroli? Països que no tenen petroli no intentarien utilitzar-ho per no dependre de tercers països? Sempre hi ha la mà negra d'algú en el món, sempre hi han inter...

Fa uns dies un pare de l'equip de futbol del meu fill (7 anys) em deia que el meu fill se li donava bé i que hauria de marxar de l'equip per poder creixer. Que, li sabia greu dir-m'ho, però creia que en un altre equip podria millorar molt més i jugar amb nens com ell. Jo li vaig dir que no estava gens d'acord, que el nen s'ho passava bé en aquell equip i que si realment era bo, el temps ja ho diria. No feia falta avançar-se. I sobretot, ja ho decidiria ell. Que es el seu hobbie, no pas el meu. Jo li vaig dir que si el meu fill va a un equip suposadament millor, el meu fill que serà?..el pròxim Messi? el pròxim Xavi?..ell va dir que segurament no però que tenia molts amics que havien pogut jugar a segona B, i que es guanyaven bé la vida jugant a futbol. Independentment de si te raó o no, estic una mica fart de la gent que creu que a la vida el normal es que et toqui la loteria. La loteria normalment toca a un o dos, a la resta, no ens toca res....