La Dansa de les Neurones

Moltes vegades no som conscients del que tenim, tot i que ens agradaria tenir-ne més i millor. Parlo de l'educació . Es evident que a aquestes alçades poques persones poden pensar que una societat pot avançar sense una educació de qualitat, sense una formació, sense un bon pòsit de cultura a la seva societat. A la contra de la Vanguardia d'avui, un periodista Indi, explica com molts homes dels seu pais, infectats amb Sida, tenen relacions sexuals amb nenes petites (deia de 9 anys) perquè creuen que aixi es curarà la seva enfermetat. Em sembla increïble, en la meva societat, que algú pugui arribar a creure que tinguent relacions sexuals amb una menor (violant, vaja) es pugui curar el Sida. Nosaltres podem arribar a valorar aquesta informació com a impossible, com aberrant, com a fastigosa,  com a "màgica" creure que això pot curar, com a una gran mentida....tot i que la majoria no som metges i sabem poc del Sida. No oblidem, la dife...

Pensa en la teva mort, pensa que inevitablement, com a la resta de sers vius, moriràs i el món seguirà girant. Pensa a qui li importarà d'aquí 500 anys el que tu vas fer, les teves equivocacions, els teus triomfs, la teva felicitat o la teva desgracia..a ningú. Pensa, d'aquí 1.000.000 d'anys, quina importància planetària hi haurà entre la teva vida i la del bacteri que tenies a la tassa del bater? Inclús, en una biografia de l'Einstein vaig llegir que en un moment de la seva vellesa, va comentar a un amic si havia valgut la pena entregar tota la vida a la ciència sense haver parat a viure res més de la seva vida. Tenia dubtes de si tot havia pagat prou la pena. No has de viure pensant que quan et moris i miris endarrere has de creure que la teva vida ha valgut la pena...potser tens Alzheimer i et mors sense recordar ni qui ets. Potser et mors sense poder fer aquesta retrospectiva. No has de viure trist perquè no ...

Els dies que es porten bé i van a dormir aviat acostumo a explicar un conte als meus fills (no es gaire sovint, alguns perquè estan massa cansats i molt sovint es pq es massa tard també) ...ells estirats i jo assegut al terra. No m'agrada llegir contes, ja que m'agrada que tot estigui fosc, aixi ells es calmen, poden viure el conte molt més ja que cap altra sentit, a part de l'oida, percep res més. I a part, per mi es molt més divertit inventar-me una historia que llegir un conte. (tot i que en altres situacions també en llegim alguns) La majoria de contes inventats no son gaire bons però de tant en tant em permet anar modificant el conte segons les seves preferències...com aquells llibres de "Tria la teva historia..." de quan jo era petit. Avui els hi he explica't un conte sobre el Talp i l'oreneta. No es que sigui especialment bo, però faig servir el blog com a memoria digital..per si algun dia el vull tornar explicar..  Transcric la conversa de ...