divendres, 9 de novembre de 2018

El Drogas y los tontos

He vist aquesta imatge avui i m'ha semblat genial.

No he vist una sobreimpressió més tonta i graciosa de fa temps en un programa de televisió

.
Si fos "El Pupas" o "El Fideo" encara...

dijous, 8 de novembre de 2018

Franctirador detingut

Avui s'ha filtrat una noticia d'un franctirador super expert que estava disposat (i capacitat i preparat per fer-ho) per assassinar al president del govern espanyol.

Es veu que estava enfadat amb el president perquè retirava les restes d'en Franco.

Es va filtrar als mossos i van entrar a casa seva on tenia 16 armes, la majoria d'elles il·legals i/o modificades per l'expert.

Aixi d'entrada em sembla força greu que algú vulgui assassinar a un president...

Doncs la noticia, entre altres coses, parla que l'audiència nacional no veu el motiu de portar el cas ja que no es terrorisme ni cap delicte que li toqui a ells.

El text de la noticia es: "En cuanto a las diligencias judiciales, pasaron del Juzgado de Guardia –el 2 de Terrassa, ese día– al de Instrucción Nº3 porque la Audiencia Nacional rechazó el caso, considerando que no se trataba de una amenaza terrorista, sino meramente una "proposición de homicidio de autoridad", con "tenencia ilícita" de un "depósito de armas".

Com sempre dic, no soc jurista ni res....però conec una noia que tenia un xiulet groc a casa, una careta d'en Jordi Cuixart i altres pertinències aixi perilloses i va ser imputada de terrorisme fins ahir...i encara no la deixen sortir del seu poble pels possibles riscos que pot comportar....i aquest senyor l'acusen de "proposición de homicidio de autoridad"...que, aixi d'entrada, no sona com una cosa tant greu..

Aquest presumpte delincuent, el van anar a detenir amb un dispositiu antiterrorista de tropecientas furgones? i avisant a la premsa per que faci fotos i aparegui a tots els diaris? no se pq em sembla que no...

I per acabar...que hauria passat si el franctirador aquest hagués estat independentista? no hagués estat condemnat per terrorisme? Tots els partits l'haurien utilitzat per dir que a catalunya hi ha un ambient prebelic i que està clar que la rebel·lió comença a donar el seus fruits...i, com es lògic, seria portada de tots els diaris...ara es tercera noticia en molts d'ells...

Todo correcto...

divendres, 2 de novembre de 2018

Retall escrit fiscalia judici 1-O

Això es un retall de l'escrit de la fiscalia sobre el judici de l'1-O. No es un tertulià d'una radio, sino un jutge.

"Desde  la  llegada  al  lugar  del  acusado  Jordi  Cuixart,  ambos  se dirigieronen   diversas   ocasiones   a   la   multitud   para   conducir   su actuación.  Así,  en  la  tarde  del  día  20,  Jordi  Cuixart  se  dirigió  a  los congregados  y  exigió  la  liberación  de  todos  los  detenidos.  Pese  a reivindicar   el   pacifismo   de   la   movilización,   apeló   también   a   la determinación  mostrada  en  la  guerra  civil  (empleando  la  expresión ¡no  pasarán!),  y  retó  al  Estado  a  acudir  a  incautar  el  material  que  se había  preparado  para   el   referéndum...."

Guerra civil? Jutge historiador? Suposo que no soc jutge i no tinc capacitat d'entendre-ho...

Peticions penes judici 1-O

Desprès de veure els escrits dels fiscals sobre el judici sobre el 1-O, no ho podria resumir millor....


divendres, 26 d’octubre de 2018

Fora de Joc

Un dia, un equip de futbol molt important, va creure que el fora de joc era una regla injusta i va decidir que, si no el treien en un any, deixaria de fer cas a aquesta regla en els partits.

Tots els seus socis estaven convençuts de la injustícia de la regla i que al final no farien cas a la regla.

Va arribar l'any i els socis empenyien per que no fessin cas a la regla de fora de joc.

Quan esperaven per seguir jugant encara que l'àrbitre piti fora de joc?

Quan s'autosumaran els punts a la classificació encara que el partit l'àrbitre el doni per perdut, per algun gol en fora de joc?

Al final el president de l'equip va decidir que no tenia sentit aplicar al mandat de saltar-se el fora de joc. S'havia anat molt lluny per intentar forçar als altres equips i les federacions per que volguessin negociar el canvi de la regla de fora de joc però ningú els havia recolzat. No tenia sentit anar a un partit i gesticular que no accepten un fora de joc que l'àrbitre donaria per bo, que la federació no pujaria el gols en fora de joc a la classificació i que els altres equips no recolzaran la decisió de no fer cas al fora de joc. Vaja, que no seria efectiva la decisió.

Però la pressió era tant gran dins de la massa social de l'equip que ja ningú volia fer-se endarrere. Alguns, dins la directiva del club, veien que si alguns feien el pas endarrere seria la seva oportunitat per poder escalar a l'organisme del club i erigir-se com els reals defensors del club i derrotar als que s'estaven pensant fer el pas endarrere.
Els que estaven pel pas endarrere van detectar que altres també veien clar que l'opció era fer el pas endarrere però no volien fer-ho perquè així podrien derrocar als actuals mandataris titllant-los de febles o de persones que no defensen realment el club.

Al final, tothom a la directiva creia que la única opció real era fer un pas endarrere i acatar el fora de joc, ja que era impossible no acatar-lo de manera efectiva. Però van escenificar, en un partit, que no acataven el fora de joc. Aixi ningú va poder criticar a ningú sobre la falta d'estima al club.

L'escenificació va constar en seguir celebrant el gol, encara que estigues anul·lat per fora de joc, i celebrar la victòria del partit quan va acabar, tot i perdre. Encara que, realment a la classificació de la lliga, no va pujar el gol anul·lat, ni els punts per la no victòria.

Com tothom sabia que això no es podia mantenir en el temps, la junta directiva va acabar dimitint amb molts retrets entre uns i altres i perquè vinguessin uns altres a seguir acatant el fora de joc i veure que la única manera d'aconseguir treure el fora de joc es, o convencer a la federació per que el tregui o aconseguir convencer a la majoria d'equips per que no acceptin el fora de joc...llavors potser la federació es veurà obligada a fer cas.


1-0 Judici just? i despres que?

Els partits independentistes mantenen la seva minsa unitat gracies a la injustícia dels presoners.

L'independentisme està preparat per un judici injust però està preparat per un judici just? Segurament no serà just però si fos just, com articularan el següent pas? L'enemic amb el que es recolza l'independentisme es faria petit i necessitarien governar i fer passos reals per seguir creixent ja que amb un enemic més moderat a l'estat espanyol no pots fer política només de critica al dolent que es l'altre. L'independentisme està preparat per escoltar alguns dels que estan a presó durant el judici? En la defensa entrarà, segurament, fases de negar que es volia expulsar l'estat de catalunya...per tant, que no es tenia intenció de fer una independència forçada. Que es la realitat. Per que fer-ho diferent, amb les majories que es tenien, era impossible.

Necessiten governar amb el que tens i que la majoria de la gent ho entengui. L'independentisme ha d'estar preparat per seguir governant amb un judici injust o amb un judici just.

A la resta de l'estat se li ha estat venen una realitat totalment tergiversada del que va passar a Catalunya i una majoria creu que els delictes de rebel·lió son super justos i qualsevol altre delicte es una injustícia. Està la societat espanyola preparada per entendre que l'hi han inflat el relat per poder aplicar venjança? Que el masmedia que han rebut de tots els estaments va ser inflat a nivells grotescs per poder aplicar "justícia" sense cap impediment?

Son dos cotxes que anaven en sentit contrari i que ja estan virant per anar no tan en contra direcció...encara que fan veure que van encara en contra direcció per els hiperventilats i a la vegada fan veure que estan girant per anar en alguna direcció comuna pels moderats. Complicat.


diumenge, 7 d’octubre de 2018

Internet, estudiar, aprendre, nens

Els nens d'avui en dia diuen que son tecnològics i que ho porten integrat.

No es veritat, com a mínim quan tenen menys de 12 anys (els meus fills).

Els meus fills aprenen a fer servir tots els dispositius possibles per veure youtube, per baixar-se aplicacions, per utilitzar instagram, facebook, whatsapp, el fortine, el fifa.....i un infinit nombre d'APPS/Jocs que aprenen a fer servir de manera autodidacta.

Però quan estan intentant aprendre alguna cosa, no veuen tan directament la utilització de les tecnologies per aprendre. Per defecte, quan estan estudiant alguna cosa que no saben, que no veuen clar o que no acaben d'entendre, segueixen encegats a mirar el full en blanc, el llibre o a dir que es molt difícil o que no ho saben fer...i cada vegada els hi he de dir....

"Ho has mirat al mòbil? Has pensat una estona i quan veus que no et surt, has buscat ajuda a internet?"

"Per que m'ho preguntes a mi? em preguntes a mi com es juga al fortnite? em preguntes a mi com es fa servir l'ultima funcionalitat de l'instagram? Com ho fas sense mi?"

Llavors busquen a internet però tampoc saben buscar del tot bé...i si troben a la wikipedia el que esperaven...copien però no busquen si hi ha alguna definició més pròxima a la seva edat....i NO BUSQUEN AL YOUTUBE SI ALGÚ HO EXPLICA....

L'exemple que ha passat avui...

La meva filla (12) tenia un exercici on havia de calcular tots els números del 0 al 20 utilitzant quatre números quatre. No només 2 o 3...sempre 4 números quatre. S'havien d'unir utilitzant diferents operacions (suma, resta, divisió, multiplicació, parèntesis....) i que el resultat sigui un número diferent, fins arribar al 20..

Primer es va bloquejar, després deia que era difícil, després que no es podia fer..després jo li vaig donar algunes idees i en fa fer algun més.

L'exercici va quedar un parell de dies parat per la seva dificultat. Jo, la veritat, no me'l vaig mirar i  no vaig intentar fer-ne cap. No sabia si realment era fàcil o difícil.

Una tarda em vaig posar a fer-ho amb ella i vaig constatar que era difícil (o impossible) fer-ho només amb sumes, restes, multiplicacions i divisions...alguna cosa fallava.

Quan vaig arribar al punt de bloqueig vaig anar a Youtube i vaig trobar quantitats indecents de vídeos on s'explicava aquest exercici..i on no hi havia ningú que ho resolgués només amb operacions "bàsiques"...s'havien d'utilitzar arrels quadrades i potencies. La meva filla no havia entès exactament com l'havia de resoldre. I es va bloquejar.

Perquè el que em va passar a mi, no ho va fer ella? Perquè ella, a l'arribar al seu punt de bloqueig, no li va sortir automàticament buscar al seu mòbil o al seu ordinador?

Algú podria dir, amb raó, que jo soc adult i ella no. Es veritat.

Però també es veritat que els hi costa veure la tecnologia com una eina d'ajuda al seu aprenentatge. I quan veuen que es una bona eina, el que fan es copiar sense control.

Hi ha molta feina a fer. Suposo que a mesura que creixin aprendran a que la tecnologia sigui un company d'estudi real, a part de ser una eina per realitzar tots els seus hobbies...

Es el mateix del que passa amb els adults. En teoria diuen que estem en la societat de la informació però es fals en la majoria de la gent. Les tecnologies provoquen que la majoria de gent l'utilitzi per aïllar-se i només rebre la informació dels sectors que pensen com ells i obviar els que pensen diferent. Per tant, la tecnologia no els hi dona més informació, els hi dona menys...ja que la quantitat d'informació que reben, en gran majoria, es la mateixa amb el mateix punt de vista.

Utilitzar la tecnologia per informar-se de tots els punts de vista requereix un esforç que la majoria de gent no fa.

Tot i que es real que la tecnologia ens ajuda, es evident que els nens no l'aprenen a fer servir a l'hora que accedeixen al dispositiu, ni a l'hora que aprenen a escriure, llegir...potser es que els dispositius han d'entrar a l'aula més aviat...o no..això seria un tema d'un altre post...perquè també es podria defensar si cal que els nens tinguin accés als dispositius (hi ha gent que pensa que no)...però si els tenen a casa, es una tonteria que l'escola faci veure que no existeixen...

Per mi, com gairebé sempre, la mesura es l'equilibri...els han de fer servir però no han d'ocupar el 100% del seu temps utilitzant-los...també han d'escriure, correr, saltar, fer manualitats, parlar, cantar....

En el fons, com el llegir i l'escriure...no ha de dependre dels pares que ho sàpiguen..ha de ser una obligació com a país que els seus ciutadans sàpiguen fer-ho...doncs el mateix amb la tecnologia...Si no podem permetre que una persona de 15 anys arribi a aquesta edat sense saber llegir de forma ràpida i àgil tampoc hauriem de permetre que arribin sense saber utilitzar la tecnologia per solucionar els problemes que es poden trobar...