Entrades

Això es l'unic que ens emportarem...

Imatge
Sempre m'ha fet gracia la gent que, fent referència a vivències especials (viatges, amistats, moments...etc) fa referència a aquests fets com "això es l'únic que ens emportarem"....

Mai he entès aquesta frase (a menys que siguis creient)...

Tan si estic tot al dia al sofà mirant series, com si jugo al Candy Crash, com si pujo muntanyes, com si viatjo cada dia o no viatjo mai, com si tinc sexe, com sinó....tots ens endurem el mateix...que es res...

Per tant, no hi han coses que valen fer més la pena que altres pq transcendeixen a la resta...totes les coses transcendeixin al mateix lloc....a la paperera de la historia....com les milions de fotos que fem amb els nous dispositius i que ningú mira més enllà dels pocs dies/hores/minuts o segons després de fer-se...

Mira, es una frase que no la comparteixo, encara que es faci servir de manera automàtica, sense que s'hagi de buscar el significat literal...




El futbol d'elit, els nens i el prestigi social

Imatge
El futbol i els nens es una font incansable de temes pel meu blog.

Suposo que es el lloc on més puc analitzar els comportaments humans cap als seus fills. (jo inclos)...en altres àrees de la vida queda més amagat..

El tema que parlaré ara es sobre el prestigi social que dona tenir un fill a un equip d'aquests grans que fitxa nens a partir de 8 anys.

Ara que el meu fill porta uns anys en un equip d'aquests, ja puc parlar amb certa perspectiva.



La majoria de nens que juguen a aquests equips (i pares) pateixen molt l'estada en aquests clubs. Poquissims ho gaudeixen d'una manera prolongada...el pròmig es 2/3/4 families per equip que ho gaudeixen...i aixo potser es un any, l'any següent ja no estan dins d'aquest club de families que ho gaudeixen...Cada any venen jugadors nous....

En un altre POST vaig dir una frase que aquí repeteixo: "Els papes tiren el seu fill als lleons, pel prestigi que te estar en un equip d'aquests, i llavors esperen que els lleons e…

S'ha de premiar l'esforç amb els nens?

Imatge
La temporada passada en un equip de futbol de nens, d'aquests competitius, que et fixen o et foten al carrer sinó rendeixes, uns pares tenien una xerrada.

Un d'ells parlava que el seu fill no ha tingut la confiança de l'entrenador, que altres nens han tingut més confiança, alguns han jugat si o si i altres als partits importants l'entrenador els hi ha donat molt poca confiança.

Podríem parlar sobre si està bé o no que passi això, si amb nens s'han de permetre equips tan competitius que et fotin fora a final de temporada sinó has rendit bé..però això ja seria un tema d'un altre post (tot i que jo trobo que no es necessari, ni saludable tot això amb aquestes edats)..però ningú està obligat a anar-hi, crec que el 100% dels pares ja saben que es trobaran...el problema, com sempre, es que sempre penses que això els hi passa als altres, al teu fill es tant bo, que això no li passarà...i si li passa, es culpa de l'entrenador, dels companys o de qui sigui, menys de…

Noticies Invisibles

Imatge
Avui apareixia aquesta noticia a un diari digital:

https://www.publico.es/politica/iman-ripoll-2-exclusiva-cni-escuchaba-moviles-asesinos-ramblas-cinco-dias-matanza.html

Potser certa o falsa. Però es la típica noticia que la resta dels diaris en parlen. Tan sigui per investigar-la, per creure-se-la o per dir que es mentida. Però apareix a la premsa. Es prou greu perquè així sigui.

Curiosament aquesta noticia no apareix a cap diari generalista que s'imprimeix a Madrid i a pocs dels que s'imprimeixen a Catalunya.

La feina dels periodistes no es contrastar les noticies, rumors o el que sigui, encara que no els hi interessi? sigui cert o fals, no n'han de parlar?

Aquest silenci general de tota la premsa, la negativa dels partits importants espanyols a fer una investigació sobre el tema i tot això, fa molta pudor.

Realment aquesta imatge es el resum del que parlo:


Tan internet i tanta historia i la gent, amb tota la cara i sabent que tothom ho sap, fa veure que no existeix una n…

Portava mig quilo de cocaïna sota el perruquí

Imatge
Avui he llegit una noticia que deia:

"Detingut a l’aeroport del Prat un home que portava mig quilo de cocaïna sota el perruquí"

Després de veure la foto, tinc 2 teories. 

O l'home era la primera vegada que intentava passar droga per un aeroport o bé, als aeroports estant tant capficats amb tota la merda de no passar líquids, que l'home porta 10 anys fent-ho i l'han enganxat per casualitat quan algú s'ha dignat a mirar-li per sobre les celles en comptes de mirar dins les sabates.

Sinó fos perquè ho he llegit a un mitjà mínimament seriós...diria que es conya...

Si només son 2 botons....

Imatge
En la meva professió (programador informàtic) em trobo molt sovint que l'usuari no entén que, depen quines feines, pugui trigar més d'un parell d'horetes.

Entenc que es normal, ja que els usuaris estan acostumats a prémer botons que fan coses (i les fan molt bé, sovint increïblement bé, com molts serveis de Google) i no es paren a pensar que potser, per fer aquella funcionalitat, han calgut dotzenes de programadors (segurament la majoria molt millors que jo) durant molt temps.

Molt sovint es difícil explicar a l'usuari els motius de la dificultat, d'una manera que pugui entendre-ho al 100%, però sovint si que es pot explicar. Fa pocs mesos em va passar una historia de les ultimes, de les que l'usuari pot entendre i llavors veu que, potser es normal que no trigui una tarda, per acabar l'encàrrec.

L'exemple es molt gràfic i defineix el que m'ha passat milers de vegades.

L'encàrrec era afegir, a una intranet existent, un mòdul (programat des de zer…