Jo soc molt competitiu

Estic una mica fins al monyo de la gent que va dient: "es que jo soc molt competitiu" o "el meu fill es molt competitiu, com jo"...o "es molt competitiu"...principalment en context esportiu..pares que parlen d'ells o dels seus fills...(sobretot al mon del futbol, on tinc un fill de 14 anys que hi juga)

I normalment m'ho diuen a mi pq em veuen bon tio (bon tio=tio que li costa enfadar-se..no que sigui bona persona)..(desprès entendreu la relació equivocada entre no enfadar-se i ser competitiu)

No es que em molesti que m'ho diguin, es que ho trobo ridícul....vaja, que queden en ridícul quan m'ho diuen i ells no ho saben.

Normalment la persona que em diu que es molt competitiu o que el seu fill "ho es, com ell"...es un tio panxut, que te una feina on fa click al ratolí només amb el dit index (mai toca el segon botó) i que quan surt de la feina competeix a ser el que beu més cervesa, fa més dinars copiosos o passa més hores al sofà que la resta del món.

Però ell em diu que "es molt competitiu".

M'ho diu a mi (que soc un pringat, oju) però que amb 43 anys encara jugo a basquet federat (amb entrenos, anant a correr per poder competir dignament a la categoria on jugo...la més dolenta possible, evidentment) i que sap perfectament que soc un tio que te mil hobbies, que no paro de fer coses, que tinc passió per les coses (hi dedico hores, vaja) i poques vegades m'assento a un sofà, soc abstemi i miro de tenir una dieta digna per poder competir amb 43 anys dins del que puc.


Si li digues a un altra panxut com ell, potser encara colaria.

Perquè em diu a mi que "ell es molt competitiu"? Quin buit te pq això li generi algun benefici? Que necessita demostrar? Es competitiu? De mirar més series de Netflix?

Aquesta gent no es gens competitiva. Es l'antitesis de la competitivitat. No foten res o el mínim...i son incapaços de centrar la seva atenció durant una cosa durant X hores a la setmana...

No potser ser competitiu amb res sinó hi dediques hores.

Per tant, pobre gent està confonent conceptes.

Quan diuen soc "competitiu" el que volen dir es: "No se perdre o m'emprenyo quan perdo"...o, quan ho fa referent al seu fill...dir que "el meu fill es molt competitiu" vol dir que maxaca psicològicament al seu fill pq sigui el futur Messi, que l'apreta i el renya quan no ho fa bé, que no li preguntarà mai com va l'escola però parlarà, des del sofà, que ha de fer per jugar bé, li explicarà a qui ha de trepitjar el cap per escalar a la vida o a quina porta ha de trucar pq el seu fill passi per davant dels altres. (així, sense tenir en compte els mèrits propis).

Per tant, la gent que no es capaç de ser competent amb res (pq no te força de voluntat per centrar-se en fer una cosa massa temps..per tant, mai serà competitiu amb res) li agrairia que li digui que "es competitiu" a un altra com ell. A mi, m'ho pot dir, però queda en ridícul.

I no pq jo sigui un crack, sinó pq jo intento fer bé les coses (dedicar-hi moltes hores) i ells sembla que simplement estan esperant que passi el temps entre cervesa i cervesa o entre crit i crit a un camp de futbol.

"Jo Soc molt competitiu"...

En Messi l'he escoltat molt poques vegades dir que es molt competitiu (o en Michael Jordan)....no diuen que son "molt competitius"....demostren que "son molt competitius", tothom veu que son "molt competitius"....

Inclòs algú m'ha arribat a defensar que algun nen, sinó arriba més amunt en el futbol, es pq no te un pare prou competitiu. Que aquell nen, amb un pare competitiu (competitiu=persona amb cara de competitiu i una mica enfadat mentre aixeca una pesa amb el braç) segur que ja estaria al Barça. I resulta que l'únic nen de l'entorn del meu fill que ha anat al Barça es de mare soltera....No Té Pare..... 😂😂 (és real)

Tots els que hem estat pares tenim clar que el 99% dels nens no suporten perdre (quants pares no ens deixem guanyar pq el joc pugui durar una estona...no toleren perdre..)...per tant, no suportar perdre no es ser "competitiu" es ser humà. Es inherent.

El que et fa competitiu, dins de la majoria d'humans que no els hi agrada perdre, és que fas amb la derrota...o que fas per intentar evitar la derrota. Emprenyar-te quan perds (sense fer res més) l'únic que fa es acostar-te a la reacció d'un nen de 6 anys....

El resum seria.....

Competitiu per mi es: Voler fer les coses millors (tant com faci falta) per guanyar/millorar, fins a nivells que podrien considerar-se més alts dels habituals. (i per tant dedicar-hi moooooltes hores)

Competitiu per a ells: Quan perdo m'enfado molt fort..i fins hi tot crido i em poso molt nerviós i moc molt les mans (sense moure gaire els peus pq cansa), s'infla la vena i fotu bronques o apreto a tot quisqui per no perdre.... (igual que en Jordan o en Messi, l'Iniesta, en Guardiola o en Zidane quan volien guanyar)

O per exemple en Pedri, del Barça, 19 anys.....com s'ho ha fet per arribar al Barça? Sinó es competitiu com ells ho entenen (cabrejar-se,  posar mala cara, emprenyar-se amb els companys, cridar..)...es competitiu com jo ho entenc.... (tenint talent i entrenant molt, focalitzar en el seu objectiu..)...es raro...segur que es una excepció...

Competitiu per a ells (quan ho fan referint-se als seus fills) es: Jo no cardo res però tot el que jo NO tinc collons de fer (pq es molt millor fumar i beure cerveses) a veure si ho fa el meu fill mentre a mi em va creixent la panxa al sofà o al bar. I sobretot, que el meu fill s'enfadi molt quan perd o quan no li surten les coses......pq això es ser competitiu. Així, quan el seu fill s'enfada molt, ells poden dir: "Es que el meu fill es molt competitiu".

No se quin manual d'auto-ajuda deu explicar que anar dient de tant en tant "soc molt competitiu" o "el meu fill es molt competitiu" va bé per la salut....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Frase Eudald Carbonell