La Dansa de les Neurones

  El periodisme està morint, sense informació no hi ha democràcia i les noves formes de comunicació. Normalment, es diu que sense un bon periodisme com a societat no podem ser una autèntica democràcia, ja que ningú pot posar entredit als poders, ni investigar les coses que no funcionen bé. Som molt més manipulables, sense una premsa de qualitat. Tots estem d'acord que la majoria de premsa està en crisis i els sous dels seus treballadors així sembla corroborar-ho. El que hauríem de discutir és si el periodisme actualment (o alguna vegada) ha estat un contrapoder real de la societat o més bé una eina en mans de poca gent poderosa, que els fa servir per crear tendències de pensament. Només fa falta veure tots el tema de Villarejo per veure com un estat, policia i mitjans s'alineaven de forma inequívoca per mantenir el mateix discurs. Amb poquíssimes visions discordants i, per tant, creant una nova veritat. Si tothom confirma el mateix, la majoria de societat acceptem que deu ser v

En aquest escrit vull analitzar les 3 potes, per mi, essencials per a ser un gran jugador/a en un esport d'equip. Analitzarem El QUE, el COM i el QUAN, aplicat a un esportista d'alt rendiment. Per mi els 3 paràmetres que defineixen un jugador/a d'alt rendiment. Per a realitzar aquest anàlisis dels esportistes professionals va molt bé focalitzar primer en el esport base/formatiu. L’esport base es un bon entorn on es veu clarament la diferència entre el QUÈ, el COM i el QUAN. Anem a analitzar que es el QUE, el COM i el QUAN aplicat a l'esport. (amb exemples d’esport formatiu) La majoria de persones confonen el QUE (el QUE fa el seu fill, si parlem d’esport base/formatiu) amb el TOT. El QUE fa un esportista es pràcticament insignificant. No importa res. No importa QUE FA. El QUE FA és molt insignificant si ho comparem amb els altres 2 paràmetres que vull analitzar en aquest article. El COM HO FA i sobretot el QUAN HO FA, aquest és el realment important. Fa regats incre

Estic una mica fins al monyo de la gent que va dient: " es que jo soc molt competitiu " o " el meu fill es molt competitiu, com jo "...o " es molt competitiu "...principalment en context esportiu..pares que parlen d'ells o dels seus fills...(sobretot al mon del futbol, on tinc un fill de 14 anys que hi juga) I normalment m'ho diuen a mi pq em veuen bon tio (bon tio=tio que li costa enfadar-se..no que sigui bona persona)..(desprès entendreu la relació equivocada entre no enfadar-se i ser competitiu) No es que em molesti que m'ho diguin, es que ho trobo ridícul....vaja, que queden en ridícul quan m'ho diuen i ells no ho saben. Normalment la persona que em diu que es molt competitiu o que el seu fill "ho es, com ell"...es un tio panxut, que te una feina on fa click al ratolí només amb el dit index (mai toca el segon botó) i que quan surt de la feina competeix a ser el que beu més cervesa, fa més dinars copiosos o passa més hores al s