La Dansa de les Neurones

A la primera part he intentar explicar els motius pels quals la videoconsola no es dolenta. Em serveix per fer madurar els meus fills i que aprenguin a autoregularse i també em serveix per que aprenguin moltissimes coses que potser no aprendrien si llegissin depen quins llibres. Avui mateix em jugat a un joc, anomenat "BUZZ", com un concurs, en aquest cas en la versió feta per a nens, on hi havia una pregunta, amb temps per contestar-la, on es deia: "Si con las dos manos hay 10 dedos, cuantos dedos hay en 8 manos?" Hi havien 4 possibles respostes: 20 80 40 10 Com s'havia de respondre ràpid (i et donaven més punts si contestaves primer), els 2 nens (i jo també) en contestat 80...ja que amb les presses em multiplicat el 8 pel 10 per culpa de no llegir bé la pregunta. Llavors em parat el joc i els hi hem fet reflexionar sobre l'engany de la pregunta..explicar que dos mans tenen 10 dits no era part de la pregunta, simplement era per enganyar-los...

A casa,amb els nostres 3 fills(9,7 i 3) també tenim video -consola, com la major part de les llars dels països "rics". Com a pares, es possible evitar tenir aquests aparells, no son necessaris per viure i son uns lladres de temps impressionant, que es podria destinar a altres coses, potser més enriquidores. No es necessari tenir-ne però trobo que tampoc es dolent. Primer de tot, la majoria de nens utilitzen aquests aparells per divertir-se, per tant, vulgui o no vulgui, els meus fills més tard o més d'hora conviuran amb aquests aparells, a casa o a fora. La meva feina com a pare es educar als meus fills, ajudar a gestionar les seves emocions, a gestionar el seu autocontrol i una consola es una bona eïna per ajudar-me a ensenyar als meus fills a regular-se. Quan els meus fills juguen a la consola saben que si ells sols s'autoregulen seré molt permissiu amb ells. Podran jugar sempre que vulguin. Però si detecto que no es saben autoregular i veig que ells no co...

Fa uns dies vam anar a buscar els regals de reis amb els meus fills a casa dels meus avis, o sigui, els besavis dels meus fills. El meu avi te 86 anys, i ha estat dotat per una gran genètica on fins fa un parell d'anys caminava recte com un pal i lleuger com un home de 50 anys. L'últim any a fet un baixon i ara li costa més caminar i es cansa de seguida. Crec que s'ha rendit una mica, ja que per a ell no ha estat un procés gradual, ha estat de cop...i te l'ànim una mica més ensopit i trist del que li tocaria, ja que tot i el baixon, encara està força bé. A mi em fa molta il·lusió que els meus fills puguin gaudir dels seus besavis i sempre que podem (moltíssim menys del que es mereixerien) els anem a veure. De fet, anar a buscar els reis a casa seva, ho hem començat a fer fa pocs anys, precisament per això, per que puguin gaudir els meus fills i ells d'un acte familiar més. El meu fill (7) sol ser el que dona més pel sac quan anem a veure'ls, ja que s...

Durant els pròxims 2 mesos serà el meu aniversari i el de 2 dels meus fills.... He trobat un vídeo per internet super xorra, que explica la manera de tallar un pastís per, sino l'acabes servint tot, es conservi millor i no es ressequi per dins. Tot i ser xorra sempre m'agrada la gent que fa les coses diferent i amb un cert sentit... Molt sovint fem les coses simplement per que sempre ho em vist fer. Normalment, si sempre s'ha fet aixi sol ser per alguna cosa però a vegades no està de més preguntar-nos el per que... Provaré el que diu el vídeo a veure si es ùtil o no... Encara que amb el nostre nivell de golafreria, on normalment no sobra res, potser tampoc acaba de servir per alguna cosa. Però, sigui una xorrada o no, es divertit veure una cosa que no fa ningú.......