Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2009

Els anciants abans eren mes valorats per la societat? (abans era millor, part II)

Imatge
Parlant de la gent gran sempre surt algú que diu que abans la gent gran era important a la societat, que es respectava la seva experiència i que ara la societat viu d'esquenes a ells.

No voleu dir que es fruit d'un anàlisis massa frívol?
He parlat amb força gent gran que ara tenen al voltant dels 80 anys i m'han explicat com es tractava a la gent gran en el seu temps. Era una curiositat que tenia.
A la nostre societat la gent gran es importantissima, es super activa, son els cangurs de moltes famílies que sense ells no podrien tirar endavant, es gasten els cales en viatges, ajuden en obres socials, tenen activitats per passar-s'ho bé...
Ara bé, que passa avui en dia quan ja no ets útil, quan ja no ets autosuficient i necessites ajuda...doncs si, es molt provable que acabis en un centre o amb algun tipus d'assistencia que no es la teva família (pq la teva família te feina, no vol fer-ho, no pot....) però....
I que passava abans?
Mentre fossin auto suficients i ajudessin …

Els Infants estan perdent l'infancia? (abans era millor part I)

Imatge
Fa temps que escolto que els infants estan perdent la infància, que es fan adults massa ràpid, que les nenes de 11 anys ja volen ser dones, que s'ha perdut la innocencia dels mes petits..

De quina infància parlen?

Perquè el meu avi no va tenir infància(o no com avui l'entend riem), als 8 anys ja estava ajudant als pares i jugar, jugava, com qualsevol nen d'ara..el que passa que juguen diferent i només faltaria que juguessin igual.

Cal recordar que el meu avi no tenia Play, Internet, Casals, Equips d'esports, pares preocupats per l'estabilitat psicològica dels seu fill, cine, tele, piscina, cotxe, platja, joguets (ni sense piles)...per tant, com no tenien res, jugaven amb el que tenien...pedres (si, feien guerres de pedres...ara si es fessin guerres de pedres faríem un debat social per saber que està passat a la societat perquè els seus infants siguin tant depravats i besties...), pals, terra, cucs, glans, ampolles...

Algú pot dir que jugar amb la natura fa que els nens…

Frase de màrqueting per riure...

En aquests temps de crisi on totes les marques volen aferrar-se al consumidor com sigui i el consumidor li es igual tot i nomès mira el preu independentment dels milions que s'hagin gastat les marques en publicitat, on totes les marques volen distinguir-se de la resta per a veure si algú encara pica amb tecniques de marqueting super moderno-xorres que no enganyen a pràcticament ningú..
vaig veure una frase absurda en un blog, però que al llegir-la no vaig poder evitar riure una bona estona...


"HACENDADO no fabrica para otras marcas"

encara ric...

Separació d'alumnes segons capacitats?

Imatge
Aquest es un post molt discutible que ni jo, que soc el que l'escric, tinc clar. Però la meva experiencia personal em diu que, com a mínim, val la pena reflexionar-ho.

Vull parlar de la conveniencia o no de separar als alumnes segons les seves capacitats (innates i/o adquirides) deixant a part si es possible o no fer-ho en la realitat. Simplement pensar-hi.

Està clar que no estic parlant d'una dissecció de les classes en el sentit de separar als molt bons, als una mica bons, als bons, als regulars, als deficients, als molt deficients...però si de separar, com a mínim, als que poden seguir la classe sense problemes i als que la segueixen amb poblemes(o no la segueixen) i per descomptat als que fan que sigui un problema seguir la classe.

Tothom que l'hi he parlat li sembla malament, i a mi, com he dit, em balla el cap sense tenir una opinió prou fonamentada.

Però, si ens parem a pensar, tot a la vida te nivells segons les nostres capacitats. Ningú creurà que el nen es traumatiz…

UP...Obra mestra...

Recomano a tots aquells que tinguin nens que veguin la pel·licula UP de Disney-Pixar.(I als que no tenen nens...també)

Es la millor pel·licula d'animació per nens que he vist mai. Toquen temes vitals com la mort, l'amor, el compromis, les obsessions, els somnis i el mes important....fer que la teva vida valgui tant la pena que no puguis pensar que hauria estat millor fer-la diferent, encara que tenies plans de que fos diferent.

A part, dins de la pelicula ens fa veure el pas del temps, l'envelliment, el pas entre les diferents etapes de la vida d'una manera prou real...cosa molt poc frequent en pelicules d'animació infantil...normalment solen mostrar nomes una edat del personatge.

De debó, trobo que els de pixar han fet una obra mestra pel que fa als guions..espero que el temps la posi en un lloc decent...encara que em temo que caurà a l'oblit i tindrà mes historia toy story 25 que aquesta...

Aqui va un trailer:

Emilio Calatayud, clar i "català"

Gran discurs d'una gran persona, Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada.

Es d'aquelles persones que lluiten per canviar el món i que son capaços de veure'l amb molta mes lucidesa que el 99% dels sers humans. Nomès que un 15% dels que haguin vist aquest video els hagi fet plantejar alguna cosa, es pot dir que ha estat capaç de començar a canviar el món.

Les seves paraules son fresques, divertides i per mi...certes. Toquen temes dels menors que , alguns, he tocat al blog.

Recomano el discurs: