La Dansa de les Neurones

En aquest Post no parlaré si em sembla bé la prohibició, a Catalunya, de les curses de Braus, tot i que em sembla bé. (Encara que també hauríem de prohibir altres espectacles, com el corre bou, tot i que no es mati a l'animal) Ni tant sols parlaré del que penso de les diferents votacions dels polítics envers el tema. Parlaré de.... CANÀRIES . Les Illes Canàries tenen prohibides les curses de Braus des del 1991 . Algú es va queixar? Algú va dir que enviaria una petició al congres per fer-la festa nacional? Algú va dir que ho enviaria al Tribunal Constitucional ?.....ningú. Ni PP, ni ningú van aixecar prou la veu en aquell llunya 1991. Aquest es el problema, tot el que surt de Catalunya es mirat amb lupa, amb rencor , amb odi...tot està malament, tot es recriminable ....i simplement pel fet geogràfic d'on surt la proposta. Això no es democràcia real....on les lleis son acceptades de diferent forma segons els teus orígens . Com l'estatut, alguns dels punts que el PP va...

Avui m'ha tornat a caure a les mans un dels millors programes, des de el meu humil punt de vista, de l'historia de la televisió. Potser exagero però parlo del programa emes per TV3, realitzat, entre d'altres, per l'Empar Moliner anomenat Herois Quotidians. No va durar gaire per antena...potser el seu humor no es el majoritari entre la població però crec que era un programa amb un humor molt àcid, molt crític amb la societat i molt semblant, salvant les diferencies a l'humor absurd dels Monthy Phyton. Per mi, una obra mestra. Em sobta que programes així puguin tenir tant poc èxit. Encara que entenc que molta gent no li faci gens de gracia aquest tipus d'humor.....potser el raro sóc jo....no se. Aquí us deixo un vídeo, agafat a l'atzar: Al 3alaCarta es poden trobar tots els episodis sencers. Aquí: http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_HEROISQUO&catname=Herois%20quotidians

A mesura que em faig gran m'en dono compte de l'important que son alguns coneixements matemàtics que no tinc gaire integrats, degut al meu poc interes durant la meva vida formativa i sobretot ho noto per la meva feina d'informàtic on les mates son força recurrents. Llavors em pregunto, i veig clar un problema dels meus anys d'escola. Dels meus professors, concretament. Per exemple, vaig passar moltes hores calculant sinus, cosinus, tangents, hipotenuses (o sigui TRIGONOMETRIA) i realment ho feia per fer però sense veure clar quina utilitat pràctica tenia. Per a que servia? Que tenia allò que era tant important? OSTRES! Algú sap que amb trigonometria, abans de Crist, Eratostones va poder calcular el perímetre de la terra amb les ombres que generaven diferents cossos a dos punts allunyats. Sabien el tamany de la terra, amb trigonometria. Ho he descobert fa pocs anys. I també es pot calcular aprox. la distancia de la terra al sol, o de la terra a la lluna... INCREÏBLE!......

Fa molt temps que segueixo el programa Versió RAC1, d'en Toni Clapés i fa temps que volia fer aquest Post. És l'únic programa on brilla la investigació periodística en totes les informacions que donen i això que suposadament es tracta d'un programa d'humor. La veritat tinc la sensació, quan escolto el programa, que escolto una realitat fresca, diferent però sobretot molt veraç i on tot es fica en dubte i s'escolten els millors especialistes en cada materia. De debò, el meu canal d'informació principal del que passa al món es aquest programa. No m'agrada parlar molt bé de les coses, sense intentar veure el costat negatiu, ja que sempre hi han matisos però en aquest cas, el nivell de la informació es tant alt, comparat a la resta, que no puc fer mes que obviar els possibles aspectes negatius, si es que n'hi han. De fet, últimament, crec que les seves critiques són tant profundes, fresques i contundents sobre casos actuals que a vegades he pensat que alguna...

Ja he fet alguns posts sobre la credibilitat humana...sense anar més lluny, l'anterior post parlava sobre la falsa creença que els nens a les ciutats dibuixen pollastres envasats. El 12 de Juliol (2010), a la contra de la vanguardia , van entrevistar a un científic que acabava d'escriure un llibre sobre mites científics que la gent es creu, pel motiu que sigui, en aquest cas pq suposadament "està demostrat cientificament ". De fet, desmonta un mite que sempre he trobat molt sospitós però que semblava que tothom creia...el de ficar una cullera a la boca de l'ampolla pq no perdi el gas... Aquí va l'entrevista: Disfrazado de ciencia El salto del mito al logos , allá por la Grecia antigua , desembocaría en el racionalismo de la ilustración y, acto seguido , en la ciencia . Pero si convertimos la ciencia misma en mito-cambio sacerdote por científico -, comulgaremos con ruedas de molino: mitos que alguien bendijo susurrando que eso “ est...

Fa uns dies vaig estar al mig d'una conversa i vaig escoltar una frase mil i una vegades repetida en multitud de converses. "Els nens estan desconnectats de la natura, hi han nens que els hi dius que dibuixin un pollastre/gallina i la dibuixen tal com la veuen al supermercat (envasada) " Aquesta frase es, com es diria en l'argot d'internet, un OAX. Una mentida que es repetida moltes vegades i que tothom creu sense parar-se a pensar. Quin nen no llegeix un conte on apareixen animals de granja i de la selva? Quin nen no veu dibuixos animats de tot tipus d'animals? Quin nen no ha pintat, enganxat, retallat...animals? No fa falta anar a cap granja pq un nen sàpiga que es un pollastre. De fet, els meus fills crec que mai han vist un coala real (ni en directe, ni per la tele) però saben perfectament que es. Als típics llibres infantils d'animals el veuen i ja saben que també n'hi han de reals. Llavors, la mentida encara es mes grossa si mirem un altre punt. ...