En un post molt recent intentava explicar la meva definició de felicitat. Evidentment es meva i no te perquè ser la bona....suposant que hi hagi definició bona. Però algú em va fer notar la seva disconformitat amb la meva teoria, deia que si jo creia que si demà deixo de viure, i crec que puc marxar tranquil, perquè estic fent tot el que crec, vol dir que tinc una vida sense projectes per acabar, sense reptes, sense il·lusions per complir. Em deia que ell tenia molts projectes per fer, que els volia fer, que volia viatjar, que volia muntar una empresa, que volia tenir fills i encara no ho havia fet, però que ara estava fent el que creia i si es moris ara, no podria marxar tranquil, tot i que es feliç. Si tens projectes pendents, segons ell, no pots creure, al morir, que has fet tot el que creies. Tot i que te dret a pensar-ho, per mi, pensar aixi, es incorrecte. Una de les coses que ajuden a ser feliç es tenir projectes, il·lusions, tenir temes pendents per fer. Però la felicitat
