Que es la felicitat? [part 2]

En un post molt recent intentava explicar la meva definició de felicitat. Evidentment es meva i no te perquè ser la bona....suposant que hi hagi definició bona.

Però algú em va fer notar la seva disconformitat amb la meva teoria, deia que si jo creia que si demà deixo de viure, i crec que puc marxar tranquil, perquè estic fent tot el que crec, vol dir que tinc una vida sense projectes per acabar, sense reptes, sense il·lusions per complir.

Em deia que ell tenia molts projectes per fer, que els volia fer, que volia viatjar, que volia muntar una empresa, que volia tenir fills i encara no ho havia fet, però que ara estava fent el que creia i si es moris ara, no podria marxar tranquil, tot i que es feliç. Si tens projectes pendents, segons ell, no pots creure, al morir, que has fet tot el que creies.

Tot i que te dret a pensar-ho, per mi, pensar aixi, es incorrecte. Una de les coses que ajuden a ser feliç es tenir projectes, il·lusions, tenir temes pendents per fer. Però la felicitat no està a realitzar-los. La felicitat esta en tenir-los i cuidar-los independentment de si els acabem fent o no.

A la vida sempre es recomanable tenir projectes vitals que et donin força, lluitar per ells però independentment de si el realitzes. Jo vaig malgastar 10 anys de la meva vida, entrenant més hores que ningú, per a ser jugador de bàsquet i no ho he aconseguit. Aquells 10 anys em van ajudar a entendre moltes coses, algunes d'elles com saber que no importa el resultat. Tu lluites pel que creus, t'hi entregues i si saps que has fet tot el que has pogut, llavors, encara que no aconsegueixis el que vols..tota aquella experiència et serveix per muntar un nou projecte, un nou objectiu, una nova il·lusió.

I de fet, per la mateixa regla de tres, com no vaig aconseguir el meu objectiu de ser jugador de basquet, quan hem mori hauria de ser un amargat..ja que se que el projecte que li he dedicat més temps i energia de la meva vida, mai es complirà.

Personalment trobo incorrecte tenir uns objectius a la vida predefinits i que son els que hauran de marcar l'èxit de la nostra vida. La vida es canviant i els objectius també ho han de ser, no pots marcar-te uns objectius vitals i pensar que sinó els realitzes has fracassat.

De fet, he arribat a la conclusió que soc capaç de trobar projectes, il·lusions, motors nous encara que visques 300 anys..per tant, jo tampoc, en teoria, podria marxar tranquil sense realitzar-los.

Però, en el fons, el mes important per a ser feliç no es realitzar tots les teves il·lusions, projectes, encara que evidentment fa feliç veure que en pots anar realitzant algunes.

El que et fa feliç, per mi, es ser capaç de treure il·lusions, passions, projectes al llarg de la teva vida del no res.

 La felicitat, crec, esta més en la capacitat d'inventar-te noves il·lusions, projectes..que no pas passar la vida perseguint ilusions antigues que potser les persegueixes més com un esclau, que un dia et vas dir que faries allò, que no pas com una il·lusió.

En resum, no em precupa si els meus projectes es realitzen, em preocupa barallar-me pels meus projectes, lluitar per ells...i el dia que s'acabin, ser capaç de trobar-ne d'altres que potser ara no em puc ni imaginar. I el que em fa feliç es tenir la sensació que quan arribi el moment els trobaré..


En una xerrada d'un enginyer molt conegut, anomenat Randy Pausch, va fer servir una frase que vaig trobar genial:

"La Experiència es allò que s'obté quan no obtens el que vols"

Doncs això, jo vull obtenir experiència per créixer a sobre d'ella i cada dia poder veure la vida de més amunt, veure-la més clara i nítida..i els projectes, il·lusions em serveixen per això...no els persegueixo quan ja veig que no els puc atrapar..en busco d'altres..