Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

Lliçó d'agraiment

A la meva vida he intentar  fer coses que em sentis orgullos de fer-les....tot i algunes vegades, com tothom, fem coses que precisament orgullosos no n'estem.

Fa uns dies vaig tenir un detall que crec que es una bona lliçó pels meus fills. Potser no es la manera que la gent va per la vida, però més igual.

Fa un mes, quan anava a comprar una bombona (si, encara anem amb bombona) vaig anar-hi a un quart de set...la veritat, no sabia a quina hora tancaven. Resulta que tancaven a les 18h..per tant, ja estava tancat. Però encara corria algú per allà.

Era una putada que estigues tancat, ja que no tenia aigua calenta i a l'endemà no podia anar-hi...però vaja,  no soc dels que vaig demanant favors. Si ja havien tancat, culpa meva per no anar-hi abans. No han de treballar més ells, per anar jo bé.

Estava a la porta, mirant i quan vaig tenir clar que estava tancat, i ja anava a donar-me la volta cap al cotxe, el senyor que normalment ven les bombones, em diu, des de lluny:

-Ya está cerr…

Critica divertida a la publicitat

Imatge
Aquesta foto , amb el text adjunt, que he trobat per internet m'ha semblant una descripció molt divertida del perque molts comprem algunes coses.

Encara que sigui per riure...però una mica de raó té...


La Passió...es valora?

He parlat diverses vegades de la passió al blog..i en aquest Post repeteixo sobre el mateix tema.

Tinc un conegut que ha anat a Estats Units ha desenvolupar  un projecte informàtic. Un dels components del projecte tenia una il·lusió, una passió, somiava en el seu projecte dia i nit. Però li faltava finançament per poder dedicar-se plenament i estigues en un estat digne per publicar-ho pel gran públic.

Al final, un inversor americà va detectar aquella passió, va creure que era un projecte interessant i va decidir invertir durant un any amb el projecte...si llavors no funcionava, ja parlarien.

Perquè explico això?

Allà tenen en compte la passió, quan algú te passió per una cosa la gent te molt clar que es el primer valor per tenir credibilitat i el mínim per creure que un producte pot néixer de zero.

Que passaria aquí?

Aqui un inversor (la família, amics, coneguts..) no creuria en la passió, la passió per fer una cosa, l'apassionament no te credibilitat...la gent fa les coses per te…

Entrevista interessant sobre educació

En un blog que segueixo: http://jordimusons.wordpress.com he descobert una entrevista de l'Antoni Bassas a un alt funcionari català que treballa a la Unió Europea, sobre el tema de l'educació.

Ara l'estic acabant d'escoltar però comença amb una frase bonissima.

Aquest home diu que:  les universitats i els cementiris tenen una cosa en comú, per reformar-los no pots comptar amb la gent que hi ha a dins. 

Justament avui parlava amb una amic sobre com la universitat (i l'educació en general) estaven ancorades en el passat.

Aqui us deixo el link a l'entrevista:


http://www.ara.cat/ara_tv/entrevistes/Antoni_Bassas-Xavier_Prats_3_1087721227.html

Els cromos i "l'aborregament" infantil

Imatge
M'agrada fixar-me amb la gent, que fa i com es comporta, com reacciona...per posar-ho en contradicció o en sintonia amb el que faig jo.
Avui he anat a una d'aquests mercats de segona mà, on també canvien/venen cromos.
El meu fill tenia la intenció de canviar uns cromos de futbol per uns altres de invizimals. La col·lecció de futbol ja no li interessa (vaja, a la seva classe fan la d'invizimals). Ja sabia quins cromos d'invisimals volia. Un que es dels més forts.(No se gaire bé com funciona però cada cromo te uns puntuació d'atac i una puntuació de defensa)
He pogut veure a la resta de nens que anaven a canviar cromos i m'ha fet reflexionar molt sobre com eduquem als infants. Una tonteria tant gran com un mercat de venda de cromos de segona mà m'ha demostrat que la majoria d'infants seran uns borregos fins passats als 30. 
No per culpa seva sino per culpa dels seus pares/mares.
El meu fill(6 anys) l'he fet anar sol a la parada. Primer ha preguntat s…

Escriptori Cassolà

Imatge
Moltes vegades no tires endavant reformes a casa, o no et compres alguna cosa que necessites perquè et sap greu gastar diners.(o perquè no en tens)

Poden passar mesos o anys amb projectes aturats...per culpa de l'economia o per culpa de no trobar l'objecte tal qual l'imagines.

Però a vegades, si decidim fer-ho nosaltres, ens estalviem diners i a sobre, si tenim una mica de manetes, tenim exactament el que voliem.

Evidentment si tens diners de sobres, sempre sol ser més pràctic pagar a un professional o comprar un objecte ja fet o fet a mida.

Feia temps que volia un escriptori per poder treballar còmode i, que també fos útil a la resta de la família. Quan els nens fan deures, per exemple.

Però passaven els mesos i no trobava la manera de fer-ho (amb palets, amb fusta normal) i tampoc trobava escriptoris a les botigues (i si els trobava passaven dels 1000 euros). Tampoc ho buscava expressament però sempre que voltava els mirava.

Aquest nadal vaig decidir tirar endavant la id…