La Passió...es valora?

He parlat diverses vegades de la passió al blog..i en aquest Post repeteixo sobre el mateix tema.

Tinc un conegut que ha anat a Estats Units ha desenvolupar  un projecte informàtic. Un dels components del projecte tenia una il·lusió, una passió, somiava en el seu projecte dia i nit. Però li faltava finançament per poder dedicar-se plenament i estigues en un estat digne per publicar-ho pel gran públic.

Al final, un inversor americà va detectar aquella passió, va creure que era un projecte interessant i va decidir invertir durant un any amb el projecte...si llavors no funcionava, ja parlarien.

Perquè explico això?

Allà tenen en compte la passió, quan algú te passió per una cosa la gent te molt clar que es el primer valor per tenir credibilitat i el mínim per creure que un producte pot néixer de zero.

Que passaria aquí?

Aqui un inversor (la família, amics, coneguts..) no creuria en la passió, la passió per fer una cosa, l'apassionament no te credibilitat...la gent fa les coses per tenir una cosa a canvi o per vendre't la moto.
Aqui pensarien que segur que tot allò que explica l'apassionant sobre el seu projecte son tonteries per aconseguir diners...

Hi han molts valors, però per mi, el fonamental perquè un projecte funcioni (si es comença des de zero) es la passió.

No comencis cap projecte, des de zero, sino sents passió pel que fas. No superaràs la primera ronda.

A la cultura americana ho tenen molt clar...per això es valora la gent apassionada pel seu projecte..aquí, una persona que te una passió es un boig o un friki, a menys que guanyi més de 6000 euros al mes. Llavors la teva passió potser es valora.

Quanta gent apassionada pels seus projectes, per la seva feina s'estan podrint en aquest pais?

Cada vegada em costa trobar gent apassionada en alguna cosa..no se si soc jo que no els detecto o  es que es real.

Tinc un altre amic que ha apostat per la seva passió, sempre fent invents, fent projectes en 3D que llavors portava a la practica...molts anys això no li retornava res (si parlem econòmicament) però gaudia fins al limit. I anava perfeccionant la seva passió, error rere error, projecte rere projecte.

Al final, un dels millors restaurants del món, el necessita per poder innovar en algun dels seus projectes.

No subestimeu la passió. Si un fill te passió per una cosa...endavant, recolzeu-lo...aprendrà, construirà, s'equivocarà i madurarà amb el seu apassionament...i una vegada ho has tastat....es difícil desengantxar-te.

I no penseu si això el farà ric o pobre...si te una passió i la pot desenvolupar...se li obriran els camins més tard o més d'hora...Segurament no serà ric però....que es el necessari per ser ric?...si ho sabéssim tothom ho faria.

Per això, ajudem a que els nostres fills descobreixin la seva passió. Serà més provable que siguin feliços, serà més provable que tinguin feina i serà més provable que aporti més a la societat.

Estem en una societat on la passió està en extinció...si tenim passió serem uns escollits....

Comentaris

  1. Anònim7 d’abril del 2014, a les 23:34

    Totalment d'acord!
    El meu nen té 4 anys i ara comença a dir què vol ser de gran, li agrada molt l'espai i vol anar a la lluna, fins i tot vam estar apunt de construir un coet!! volia ser astronauta...
    La setmana passada li vaig dir que l'Hernan li aniria a pintar l'habitació i que quedaria molt maca... em va fer moltes preguntes de què pintava l'Hernan, quines coses feia i al cap d'una estona em va dir que de gran volia ser pintor!! em va agradar... i el vaig apoiar igualment que quan em va dir que volia ser astronauta!!! demà passat vindrà l'Hernan a pintar la seva habitació i ho està esperant amb "candaletes", segur que voldrà contribuir a pintar-la i potser de gran farà de pintor, m'encanta!!!!

    Mendo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació