La Dansa de les Neurones

Tinc la sensació que el procés independentista, pel que fa a les possibilitats reals d'aconseguir-ho, s'ho creien més seriosament a la resta d'España, incentivats pels jutges, govern i sobretot mitjans, que ha Catalunya. Encara recordo la portada del Marca, despres del 27-O, amb aquesta noticia en portada. Em sembla recordar que deia: "Y ahora que?"...s'ho creien.. I també recordo un zapping de 13TV, on vaig veure que tenia un reporter a la plaça Sant Jaume la nit del 27-O i anava preguntant als assistents com estava. Van dir de tot però el mateix reporter va fer notar que tampoc trobava moltíssimes cares d'eufòria...la majoria de gent tenia clar que havia estat un moviment reivindicatiu però poca cosa més, encara que potser tenien ganes de creure que era alguna cosa més..Molts entrevistats (la majoria),a la pregunta de si creien que Catalunya ja era un estat independent, contestaven un: "hoy si". Com si tinguessin clar que era gairabé impossi

Quan una població es capaç de tirar-se al buit, somiant que es possible una cosa que es gairebé impossible, quan una part de la societat te aquest desig...des de l'altre costat no es pensa que la política ha de fer alguna cosa? tot ha de quedar en mans de la justicia? No es pensa que potser han de fer alguna cosa? No es l'historia del rei despullat...el rei despullat tothom veia que el rei anava despullat però tenia por a dir-ho....aqui el 90% veia que el rei estava despullat però volia creure que estava vestit...

L'últim fòrum de Davos es per reflexionar. España va enviar el rei, ja que després del discurs del 3-O, es un referent. Quins paisos, en un fòrum econòmic mundial, semblaria lògic que enviessin un rei? Segurament Qatar, per posar un exemple. Anglaterra no va portar la reina, Dinamarca tampoc i Bèlgica tampoc. No se si es adient o no, però amb els temps actuals i des de un punt de vista internacional, sembla una decisió política que no ajuda a tenir una visió d'España moderna. Potser es una foto indicadora d'on estem i del camí que falta per recorrer. Però vaja, cadascú, amb els seus reis, fa el que vol o pot.

Avui estava parlant amb una persona i ha sortit el tema que jo vaig fer un conte fa un temps. La persona s'ha sorprés i m'ha preguntat si ho havia fet amb pdf. Li he contestat que no, que el vaig fer físicament i que en vaig fer 250 copies per vendre-les i amb els beneficis vaig comprar llibres per la biblioteca de l'escola. Sempre en porto un a sobre i li he ensenyat. Ella s'ha estranyat, i m'ha dit: - I ara que? - Res - jo li he dit. - No has fet res més amb el conte? - No, l'objectiu era convertir una il·lusió en realitat. - Ostres, però sap greu que això tant xulo quedi aixi... - No, que va. Si l'objectiu era complir un somni, una il·lusió que jo tenia. Una vegada ja he complert la il·lusió, que era fer un conte, ja puc parar. Que tinc moltes coses a fer. - ja, ja.... No se, potser el següent camí seria presentar-me a 10 premis literaris, que no guanyaré; enviar el conte a 10000 editorials, que no em publicaran o anar a llibreries o bibl

Aprofitant la mort de l'Stephen Hawking em ve al cap un moment molt intim, a casa, relacionat amb aquest cientific. Als meus fills(12,10 i 6), fa un any llarg els hi vaig ficar la pel·licula de "la teoria del todo", basada en la vida de l'Stephen Hawking. Es una magnifica pel·licula que explica les dificultats d'aquest científic però també la determinació que va tenir per superar la seva malaltia. Recordo un moment de la pel·lícula, on l'Stephen (encara era un desconegut per la resta de científics) fa una xerrada sobre la seva tesis a altres experts sobre el tema. L'Stephen, en aquell moment ja començava a tenir problemes de greus per caminar i parlar...i el discurs que fa davant dels científics, a part d'una obra d'art d'interpretació de l'actor, es un moment on li costa molt explicar el que vol dir, amb molts entrebancs, tot i que s'entén. El meu fill, va començar a plorar com un desconsolat. Es va posar tant en el paper del

-Oye, eso del estatut, que quiero que el TC diga que es inconstitucional - Bueno, tienes que recoger firmas - Vale , las recojo. En mi pais recoger firmas contra Cataluña da votos..o sea, que les tumbare el estatut y ademas me ayudará a ganar las próximas elecciones. Jugada Maestra. - Vale, pero recuerda que el TC tiene algún candidato que se tendria que substituir y alguno que se ha muerto.. - No, hombre no, eso lo hemos bloqueado a posta para poder tumbar el estatut... ...... - Ya tengo las firmas, me tumbáis el estatut, por favor? - Va ha ir justo...hay algunos que votaran en contra... - Ya. Suerte que controlamos el TC y al final van a votar lo que queramos... - El TC ha votado que es inconstitucional con 6 votos a favor y 5 en contra. Hay que ir con cuidado con utilizar el TC para resolver problemas políticos. Quedamos en evidencia. Si 5 de los nuestros creen que era correcto, es que seguramente el problema tenia solución política. - Vale, vale...pero lo importante era