Stephen Hawking

Aprofitant la mort de l'Stephen Hawking em ve al cap un moment molt intim, a casa, relacionat amb aquest cientific.

Als meus fills(12,10 i 6), fa un any llarg els hi vaig ficar la pel·licula de "la teoria del todo", basada en la vida de l'Stephen Hawking.

Es una magnifica pel·licula que explica les dificultats d'aquest científic però també la determinació que va tenir per superar la seva malaltia.

Recordo un moment de la pel·lícula, on l'Stephen (encara era un desconegut per la resta de científics) fa una xerrada sobre la seva tesis a altres experts sobre el tema.

L'Stephen, en aquell moment ja començava a tenir problemes de greus per caminar i parlar...i el discurs que fa davant dels científics, a part d'una obra d'art d'interpretació de l'actor, es un moment on li costa molt explicar el que vol dir, amb molts entrebancs, tot i que s'entén.

El meu fill, va començar a plorar com un desconsolat. Es va posar tant en el paper del científic que li sabia greu que li costes tant parlar davant de gent que en sabia molt. Patia per ell i perquè no pogues explicar-se bé....

Aquell moment ens va servir per tenir una estona de conversa profunda. Una estona d'aquelles que poques vegades passes degut al ritme de vida que portem.

La vida de l'Stephen Hawking, a part del que hagi aportat a la humanitat, ha aportat a la meva vida moments que per mi son preciosos.

Gracies Stephen.

Comentaris

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Creure en Deu