Si hay que ir ,vamos. Ahora, ir por ir es tontería.

Avui estava parlant amb una persona i ha sortit el tema que jo vaig fer un conte fa un temps.

La persona s'ha sorprés i m'ha preguntat si ho havia fet amb pdf.

Li he contestat que no, que el vaig fer físicament i que en vaig fer 250 copies per vendre-les i amb els beneficis vaig comprar llibres per la biblioteca de l'escola.
Sempre en porto un a sobre i li he ensenyat.

Ella s'ha estranyat, i m'ha dit:

- I ara que?
- Res - jo li he dit.
- No has fet res més amb el conte?
- No, l'objectiu era convertir una il·lusió en realitat.
- Ostres, però sap greu que això tant xulo quedi aixi...
- No, que va. Si l'objectiu era complir un somni, una il·lusió que jo tenia. Una vegada ja he complert la il·lusió, que era fer un conte, ja puc parar. Que tinc moltes coses a fer.
- ja, ja....

No se, potser el següent camí seria presentar-me a 10 premis literaris, que no guanyaré; enviar el conte a 10000 editorials, que no em publicaran o anar a llibreries o biblioteques/diputacions a distribuir el meu conte, que potser mai ningú li interessarà. Un temps preciós i difícilment util..i un temps que prefereixo utilitzar en fer altres coses.

El resum de la conversa seria la demostració que la gent associa a fer alguna cosa per aconseguir algun objectiu (material i/o econòmic)..quan fas les coses per fer-les, perquè et feia il·lusió, perquè no et volies morir sense fer allò que et feia il·lusió, no ho entén...

Aquest pensament es una mica tòxic. Evidentment, com em de menjar, algunes de les coses que fem a la vida han de tenir l'objectiu econòmic, però només una part. O com a mínim no ha de ser l'objectiu principal per fer o deixar de fer una il·lusió.

Si l'objectiu d'un acte es guanyar diners, tothom sembla entendre-ho...quan l'objectiu d'una acció es complir un somni/il·lusió sense més pretensions...la gent no ho entén i passes a ser un tio friki.

Potser si soc friki, però d'entrada si em moro demà ja tinc una il·lusió menys pendent de fer...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació