La Dansa de les Neurones

Sempre he pensat que el model educatiu actual no era, ni molt menys, el millor dels millors possibles. Una part perquè com a societat no estem al nivell d'un model millor, encara em de madurar més. Els canvis son lents, massa lents. Una altra part per no tenir els millors professionals (que n'hi han de molt bons) a disposició del sistema. No tenim un sistema de filtre suficient per escollir bons professors. Per exemple, els professors d'institut tenen una carrera però això no demostra que siguis un gran mestre..tenir uns coneixements no garanteix de cap manera ser un bon professor...ser professor es un art, es una vocació, com un metge o com un artista. El sistema no pot permetre professors que ho son simplement per motius personals, com per exemple, tenir un sou segur. (Es licit voler aixo si serveixes per la feina) Una part perquè es necessiten families compromeses amb l'educació i això no es fàcil ni tant comú com seria desitjable. Una altra part, per la dife...

Repetiré 1 i mil vegades....el temps passa, els nostre fills es fan grans, nosaltres ens fem vells, la nostra vida s'acaba i molt ràpid... Ens podem queixar de tots els problemes que tenim o podem passar de tot, somiar i trobar nosaltres mateixos solucions als nostres problemes...no hi ha res més frustant que creure que el que pasa a la teva vida està en mans dels demes i no hi ha res més reconfortant que creure que el destí de la teva vida el pots decidir tu... En aquesta escola van creure i creuen, perque els conec una mica, que el destí està a les seves mans i que el temps es finit, els canvis i les innovacions s'han de fer ja, no demà o quan el govern vulgui o quan la societat ho cregui convenient o quan arribi una subvenció... aquí una noticia que ho demostra: http://www.324.cat/noticia/2137547/girones/Una-escola-de-Sant-Julia-de-Ramis-converteix-una-caravana-en-la-biblioteca

No soc vegetaria, no sóc vegà..però m'encanta la gent que posa a prova els meus costums, creences, que em fa reflexionar i em fa veure o em fa recordar altres punts de vista. Que m'obre la ment.... Mireu aquest video sobre un activista defensor dels animals... Hi pots estar d'acord o no...però et fa reflexionar molt si ets un omnívor com jo.. El trobo molt i molt bo..es un tal Gary Yourofsky...

Sempre a la vida s'ha d'aprendre de les teves vivències...i en el meu cas miro d'aprendre de tothom i dels meus fills també. Tinc molts defectes i un d'ells es ser un golafre. Si hi ha xocolata, nutella o el que sigui pot amb mi i si un dia no m'ho menjo m'ho menjo a l'endema. Tinc la força de voluntat de no comprar-ho pero si algu ho compra i ja està a casa acabo claudicant i menjant-me el pot de nutella com si fos un iogurt. Tinc sort que la genètica es bona amb mi i no m'engreixo gaire...perquè hauria d'estar tamany XXL. Als meus fills sempre els hi he inculcat el valor de l'alimentació sana, i aixi ho fem a casa amb els apats importants, però jo no soc el millor exemple per a ells.  No es que no faci àpats sans...sinó el que puc arribar a menjar abans o desprès dels àpats sans. Ells ho saben, moltes vegades diuen que el seu pare es un golafre. He rigut molt de la seva crítica en moltes ocasions. Però el que més em sobta e...

Fa molt temps vaig llegir un estudi on deia que els nens de mares treballadores, amb formació i amb un nivell cultural mig/alt, estaven molt més estimulats, molt més ben preparats i tenien molt millors resultats a l'escola tot i que compartien molt poc temps amb els seus fills...en canvi, les mares que no treballaven i passaven més hores amb els seus fills, i que no tenien formació, resultava que els seus fills no estaven tant estimulats i tenien més problemes a l'etapa escolar...sempre parlant estadísticament... No se si l'estudi es cert o no. No tinc clar que s'en pot extreure. Però si que sembla que allò que diuen(i dic) que es millor que els nens passin moltes hores amb els seus pares, i que jo crec fermament, potser no es correcte en tots els casos. Simplement per reflexionar-n'he una estona.