La Dansa de les Neurones

Cada vegada començo a tenir més clar que el meu fill(8) va decidir correctament al voler anar al equip gran de la ciutat en comptes de fer cas al seu pare que era molt contrari. L'ultim partit, el meu fill va sortir de titular en la posició de migcampista, quan normalment sol jugar de defensa. Fins aquí res a dir. Decisió de l'entrenador. Has d'acceptar on et fa jugar l'entrenador i fer-ho el millor possible, juguis a on juguis. El partit va ser força dolent tot i que van guanyar. El meu fill va marcar un gol, el primer que marcava amb aquest equip. Ja havien marcat tots els jugadors menys ell. No es un problema, simplement informació per ficar-nos en situació. El partit s'acaba, anem al cotxe i el que podries pensar com a pare es que potser el nen et diria: "He fet el meu primer gol!!", "que tal ho he fet de mig?", "No em jugat gaire be avui, no?", "estic content", "no estic content"...no se, podia dir mil...

La meva parella fica el despertador abans d'anar a dormir. Son les 0:52 i fica el despertador a les 7:52. El mòbil li diu que l'alarma sonarà "d'aqui 8 hores"...s'estranya...8 hores? però si de 0:52 a 7:52 hi van 7 hores...estava segura que la màquina s'estava equivocant.. Jo, que estava al costat (com a bon informàtic) li vaig dir que segur que hi havia un motiu, les maquines mai s'equivoquen..som els humans que ens equivoquem...encara que tampoc entenia el motiu pq digues que faltaven 8 hores per l'alarma... Vaig rumiar i vaig entendre que l'unic motiu que tindria una maquina per dir 8h de 0:52 a 7:52 es que cregues que hi havia un canvi d'hora pel mig. Però es clar, erem el dia 11 d'octubre, el dia 11 d'octubre no es fa el canvi d'hora. Per tant, aquesta teoria, que era la lògica, no es complia.. Però mentre ho deia la meva parella anava pensant...i va saltar....ha! clar!!!....vaig canviar la data del telèfon per po...

Estava en una xerrada on hi havia una professora i una mare que era super mega anti-deures. Jo, fins aquell moment no tenia una opinió formada sobre el tema. No tenia clar si estava a favor o en contra dels deures a l'escola. D'entrada crec, com tot a la vida, que si son coses necessàries, que serveixen, estan rumiades i amb una mesura justa, no els trobo malament. Encara que també es podria pensar que ja haurien de fer tota la feina a classe. En aquesta conversa la mare anti deures veia com una aberració i un "atras" que es fiquessin deures als nens...no tinc clar per que tant rebuig, no vaig parlar personalment amb ella. Però la professora, que estava a la conversa va fer una xerrada molt bona. La mare anti-deures va quedar fora de joc. D'entrada la professora va dir que com a professional, si cregues que els deures fossin dolents els trauria.....però creia que no eren dolents si es feien bé. A part, també havia de ser conscient - li deia a aquesta...

El tema futbol es un tema recurrent. Dona molt per parlar. Com ja vaig explicar varies vegades en el blog, el meu fill el volia un dels equips "grans" de la ciutat, vaja, dels equips que fitxen en comptes d'agafar els que s'apunten.. Jo era i soc reticent, amb 8 anys, a anar a un d'aquests equips a menys que ho tinguis molt clar i que ho hagis rumiat bé...sense deixar-te arrossegar per pensaments com "el meu fill es en Messi"..entre d'altres.. I sobretot utilitzar aquest fet, com qualsevol altra que ens pot passar a la vida, per que el teu fill maduri, pensi i tregui les seves conclusions... Molts pares que conec, quan el seu fill el van venir a buscar, no van voler escoltar res dels que els hi deien la gent que ja hi havia estat o la gent del club...no dic que se'l hi hagi de fer cas però com a mínim escoltar la seva opinió.. La majoria de pares pensen, a dins seu, que aquestes coses negatives que te anar a un equip gran (també en te...

No soc un pare que cregui que educar amb càstig sigui una norma prou bona com a dir que es la manera d'educar correcta. Però tampoc vull caure al "bonisme" de dir que castigar a un nen es com si fossis digne de ser investigat per els serveis socials. A casa ens moguem en el difícil equilibri.... Crec que, com a pares, em d'aplicar el sentit comú i intentar deduir si el càstig es proporcionat i el més important, si el càstig provocarà l'efecte desitjat, que es que el nostre fill aprengui per a la pròxima vegada. Que maduri i que sigui conscient dels seus actes i les seves conseqüències. Aquí explico un cas personal.. Els divendres sol ser un dia que venen alguns amics del meu fill a casa, coincideix que no tenim cap extra-escolar, que l'endema no hi ha cole, que estem tranquils...venen a casa i alguns dies fem pizzes casolanes i es queden a sopar, inclus es queda algun pare. El meu fill s'espera els divendres amb moltes ganes. ...