La Dansa de les Neurones

Fa temps vaig desenvolupar, per una empresa, un sistema de gestió d'un magatzem amb codi de barres. Aquest codi servia per saber on estaven tots els paquets quan arribaven, i pel dia abans d'agafar-los, saber on s'havien d'anar a buscar, per preparar la ruta pel dia següent. Estava força content de la feina i sempre tenia al cap poder ensenyar aquest sistema a l'escola dels nens. Al final em vaig decidir, sense dir res a ningú, i vaig comprar per internet una pistola de codi de barres i prepararé un "magatzem" a una aula de l'escola. Portaré caixes iguals, on a dins hi haurà una "xuxe" diferent per cadascú, que cada nen s'escollirà. Aquesta caixa la portaran als encarregats del magatzem (uns altres nens que tindran assignada aquesta feina),  aquests nens, en un ordinador, apuntaran el nom  de la persona que porta la caixa i llavors faran "PIP", amb la pistola de codi de barres, en el codi de la lleixa on deixaran la c...

Estava jugant un partit de basquet un dissabte amb el meu equip. Era un pavelló on les grades estaven al mateix nivell que la pista. Per falta de jugadors, van convocar a un nen de 15 anys, que resulta que es amic del meu fill de 6 anys. Es coneixen de la pista d'skate on a vegades han coincidit. Aquest fet va provocar dues incidències aquell dia. Una relacionada amb mi i una altra relacionada amb el meu fill, que em va fer riure molt. Primer, el fet de jugar un partit de basquet on al mateix equip hi ha un nen de 15 anys, que es amic del meu fill, es un indicador que els meus 35 anys comencen a pesar. Al vestuari, abans del partit, el noi em va preguntar si era el pare del meu fill, i es va dirigir a mi utilitzant el vostè...d'entrada em va sorprendre que l'utilitzes, perquè no veig gaire jovent que el faci servir i segon perquè per molt que em vulgui cuidar i estar en un estat digne, els anys, per un noi de 15 anys, es noten molt. Em veu quasi com el seu pare. ...