La Dansa de les Neurones

Deixo aqui dos videos de dos discursos que trobo genials. Segur que la majoria ja els heu vist... Un del enginyer americà randy Pausch La primera part d'un discurs de Steve Jobs (creador d'Apple) I la segona part del discurs de Steve Jobs....

[Fragment mail enviat el 03/02/2009 en motiu del meu aniversari] Sempre he sentit dir que els amics son aquelles persones que mai et fallaran, que sempre estaran al teu costat quan els necessitis, que vindran quan facin falta..... Personalment trobo que es una definició d'amic molt egoista....em sembla una definició de nen petit..."com ara necessito als meus amics i no m'ajuden...doncs ja no son els meus amics", no trobeu? Els amics son humans i també tenen problemes i projectes que a vegades els separen de nosaltres. Els amics s'equivoquen, com nosaltres. Fa poc en Lluis Gavaldà va donar una definició d'amic que trobo que es la ideal: Un amic es aquell que tot i que et "falli", tot i que vegis poc, creus que val la pena tenir com amic. Cap amic meu m'ha fallat, ni ho podrà fer mai...ja que no espero res d'ells que no sigui que em deixin considerar-me amic seu.

[mail enviat el 11/02/2009 en resposta a un altre mail sobre el coneixement i la infelicitat que provoca, també apareix la crisis...una mica de tot...] Que bé....una resposta!!!...je, je.....mira, ara no t'hauria de respondre perquè hauria de fer feina...però que carai...una vegada que tenim una xerrada filosòfica via email....no la desaprofitarem..... No estic d'acord que a mes coneixement mes por (i infelicitat) però si que a mes coneixements mes incerteses..però es dolenta la incertesa? potser per a una persona que necessita tenir-ho tot sota control, que necessita una explicació per tot...potser si que per aquesta persona pot ser dolenta la incertesa. Però per a mi tenir mes coneixements m'obre mes la ment, estic capacitat per entendre mes coses, per entendre que hi han moltes maneres de veure les coses, per a entendre que no tot te explicació i que una cosa que no tingui explicació es simplement perquè la ment humana (en general o la meva, en particular) no esta capaci...

[mail enviat a catradio el 30/10/2008 - Problemes Domèstics] Per mi la consciencia no existeix. La consciencia es genera degut a un bon sistema de memòria que ens permet guardar i recordar fets viscuts i un bon sistema d’anàlisis sobre aquests records. Sense un bon sistema de records seriem incapaços de ser conscients, ja que no podríem analitzar res, cada dia començaríem de zero, com un recent nascut. I sense un bon sistema d’anàlisis tampoc seriem conscients, ja que tindríem molta informació però seriem incapaços de gestionar-la, ni d’intentar entendre-la. Podríem ficar un exemple molt simple, un cotxe quan funciona guanya velocitat però la velocitat en si no existeix, no podem trobar cap peça al motor que li podem anomenar velocitat, la velocitat es produeix per un seguit de propietats que la generen, com la benzina, les rodes, els eixos, el motor...crec que la consciencia es el mateix... De fet la consciencia es una de les causes principals que ens provoca la no acceptació de la m...

[mail enviat a catradio el 30/04/2008 - Els Matins] Per mi la vida està en l'equilibri entre viure al límit i viure amb límits. Si vols construir alguna cosa al voltant teu..família, carrera professional, amics.... necessites viure una vida amb línia recta. Però has de ser valent, per quan valgui la pena, viure al límit i prendre decisions que facin de la línia recta una línia com un "tourmalet". Hem de saber tenir l'equilibri, sense equilibri podem ser un ser humà sense cap puntal on agafar-se o bé tenir una vida tant recta que quan acabem el nostre camí no sabrem si em viscut o ha estat un somni.

[mail enviat a catradio el 31/05/2006 - Els matins] La por es un dels instints mes perillosos que tenim els humans...ja que la por es la llavor de l'odi, el racisme, la xenofòbia, els maltractaments... La Por a no saber gestionar el nostre futur, els nostres sentiments, a no trobar feina, a no trobar una parella....la por es necessària en el ser humà però hem de saber-la gestionar i interpretar perquè no ens controli en les nostres decisions. Podríem estendre molt parlant sobre la por però resumint, crec que els pares i l'escola haurien de donar molta importància a la gestió dels sentiments pels nens...serem millor societat quan ensenyem als nostres infants a gestionar els sentiments...entre elles la por.... Per desgracia hi ha massa gent que es una marioneta ens mans de les seves pors....

[mail enviat a catradio el 03/05/2006 - Els Matins] La sobreprotecció existeix, es un fet. De fet, crec que mes o menys sempre ha passat, tot depèn del tipus de pares. Però el que si ha canviat es el mon on vivim, es molt mes complex, molt mes dual, molt mes perillós, molt mes relatiu on molta gent no sap ben bé que es bo i que es dolent.....vaja, mes complicat que qualsevol altre època moderna. Per tant, la sobreprotecció, encara que sembli mes necessària que mai crec que es a l'inversa..en un mon tan complexa, on tot es pot veure depèn del cristall que utilitzem la sobreprotecció de l’Infant es amagar-li la realitat, amagar-li totes les pors, les incerteses..i quan es faci gran no estarà preparat ni voldrà participar del mon tal com es...li serà farragos i costos madurar. En altres èpoques la sobreprotecció no era tan problemàtica ja que era mes fàcil que el propi infant s'autodesprotegeixi, a part, en moltes epoques la falta de protecció podia portar a al mort. Els infants h...

[e-mail escrit a catradio el 20/03/2006 - Els Matins] Les persones han de saber que treballar vol dir alguna cosa mes que cobrar, s'han d'implicar en el projecte, han de creure en el que fan, han d'intentar millorar amb el que fan i els resultats arribaran.... I sinó arriben, en reconeixement de temps, sou...etc., pitjor per l'empresa ja que perden un bon treballador, i com som uns bons treballadors segur que trobarem feina. En resum, si nosaltres estem preparats, ens agrada el que fem i ens impliquem i esforcem els resultats arribaran. Sinó en aquesta empresa serà a l'altre. No s'ha de tenir por, no tindrem por si estem segurs que som bons amb el que fem. Si les qualitats les tenim a dins, ningú ens les podrà treure. Em refereixo, principalment, als joves (jo ho soc, tinc 27 anys), que ningú s'escudi en la precarietat, en els sous baixos, en que no ens valoren....està difícil?..si, es clar que està difícil..però està mes difícil que els nostres avis? i que...

[mail enviat a catradio el 13/03/2006 - Els Matins] Optimisme? Pessimisme? Segurament hi ha persones de tot tipus però crec que el pessimisme i l'optimisme estan lligats mes a frens mentals que ens imposem i/o ens imposen i això fa que siguem d'un tipus o de l'altre. Partint de la base que tot a la vida es una gran mentida..si tu construeixes el sentit de la teva vida a partir del no res crec que es molt fàcil ser optimista (i també realista, no un somia truites)..si construeixes el sentit de la teva vida a sobre de totes les mentides de la vida, a sobre de totes les regles preestablertes...et serà molt difícil ser optimista, et sentiràs collat i amb poc marge de maniobra. Jo parteixo d'estimar a la meva parella, jo crec que em esforç les coses poden canviar, crec amb el meu futur fill, crec amb el reconfort de l'estima dels meus amics...i a partir d'aqui construir ... Un exemple, a la meva futura filla li ficarem el nom de Jael . Hi ha gent que ens diu qu...

[mail enviat a catradio el 25/09/2008 - Eduqueu les Criatures] Tinc la meva opinió sobre el tema de conciliar feina i vida familiar. Soc pare de dos fills, una nena 2 anys i un nen de 7 mesos. Tot comença amb la meva teoria que diu que si vols ser el millor en una cosa has de dedicar moltes hores i molt esforç. Per tant si vols ser el millor pare que pots arribar a ser necessitaras moltes hores d'entrega i si vols ser un gran professional i progressar constantment hauras de dedicar moltes hores a la feina. Cal recordar, que el dia te 24 hores i unes 6 hores, com a mínim, les dediquem a dormir. El que pasa es que acceptem sempre que sino dediquem moltes hores ha estudiar, a treballar, a la parella, a un esport....tindrem moltes menys posibilitats de ensurtir-nos però quan parlem en el cas dels pares...ningu vol reconeixer que si dediquem poques hores als fills serà mes dificil ser uns grans pares...tampoc vull dir que serem dolents....pero no serem pares en la totalitat de les nostr...

[mail enviat a catradio el 10/12/2008 - Problemes Domèstics] Aquest es un escrit opinant sobre una entrevista a Carl Honore, autor d'un llibre sobre la teoria de viure "SLOW", de viure a poc a poc, i aplicar-ho a l'educació dels fills. Per mi aquest concepte es una simplificació de les coses bastant gran, tot es molt mes complex. També he de dir que no he llegit el llibre i per tant parlo des de l'ignorancia. Jo crec que un dels problemes principals de la nostre societat es precisament aquest, simplificar la realitat. El nostre cervell tendeix a simplificar la realitat per pendre decisions el mes encertades possible amb el menys temps possible però vivim en una societat molt complexe, la mes complexe de tota la historia i requerim de pensaments complexes. Això de que s'està perdent l'infancia....que li preguntin al meu avi a quina edat va començar a treballar...i que feien els seus pares quan era mes petit?...treballar tot el dia i ell correns sol pel carr...

[mail enviat a catradio el 10/04/2008 - Eduqueu les Criatures] Tinc molt clar que la mort es part de la vida i que s'ha de viure tinguen present la mort (no una presencia estressadora o aterradora, es clar) i per mi es molt important tenir-ho clar i plasmar aquest pensament en els meus fills. A la meva filla (2 anys i mig) sempre li he parlat de la mort quan hi ha hagut ocasió i mai li he dit que quan algú es mor va al cel...simplement li dic que aquella persona ha deixat d'existir, no hi es. Com ella abans de néixer...que tampoc hi era. Esta clar que si algú es creient trobo lògic que li expliquin el que ells creuen...que ha anat al cel o a on sigui, però hi han molts pares que no son creients i parlen del cel per donar ha entendre que la mort no es un pas definitiu sinó que aquella persona continua viva...vaja, per no fer tant traumàtic el concepte de mort. No m'acaba d'agradar aquesta protecció cap als infants. De fet, els infants estan mes capacitats per ent...