La conciencia no existeix...

[mail enviat a catradio el 30/10/2008 - Problemes Domèstics]
Per mi la consciencia no existeix.

La consciencia es genera degut a un bon sistema de memòria que ens permet guardar i recordar fets viscuts i un bon sistema d’anàlisis sobre aquests records. Sense un bon sistema de records seriem incapaços de ser conscients, ja que no podríem analitzar res, cada dia començaríem de zero, com un recent nascut.
I sense un bon sistema d’anàlisis tampoc seriem conscients, ja que tindríem molta informació però seriem incapaços de gestionar-la, ni d’intentar entendre-la.

Podríem ficar un exemple molt simple, un cotxe quan funciona guanya velocitat però la velocitat en si no existeix, no podem trobar cap peça al motor que li podem anomenar velocitat, la velocitat es produeix per un seguit de propietats que la generen, com la benzina, les rodes, els eixos, el motor...crec que la consciencia es el mateix...

De fet la consciencia es una de les causes principals que ens provoca la no acceptació de la mort, no podem acceptar fàcilment que si ara estem aquí en un futur deixarem de ser-hi. Molta gent pensa que el seu jo no mort, ha algun lloc ha d’anar, com pot ser que el meu jo deixi d’existir? Aquest raonament es un producte mes de la nostre por al desconegut, a la mort.
El nostre cervell no està preparat per acceptar això.

Com era possible que abans de néixer la nostre consciencia no existís, o sigui que la terra ha existit milions i milions d’anys sense nosaltres i en canvi no podem acceptar que podrà seguir molts altres mes sense nosaltres? I la opció de creure que la nostre consciencia ja existia abans de néixer encara es mes poc fonamentada, i de fet ni tan sols te importància, ja que si no som capaços de recordar res de la consciencia anterior, ja que vam néixer sense cap coneixement previ (recordem que tots vam aprendre a parlar, a pensar, a caminar..) no val la pena ni tenir-la en compte.

......

[Fragment adaptat d'un escrit molt mes ampli sobre la exitencia de Deu]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació