Cultura del treball

[e-mail escrit a catradio el 20/03/2006 - Els Matins]

Les persones han de saber que treballar vol dir alguna cosa mes que cobrar, s'han d'implicar en el projecte, han de creure en el que fan, han d'intentar millorar amb el que fan i els resultats arribaran....

I sinó arriben, en reconeixement de temps, sou...etc., pitjor per l'empresa ja que perden un bon treballador, i com som uns bons treballadors segur que trobarem feina.

En resum, si nosaltres estem preparats, ens agrada el que fem i ens impliquem i esforcem els resultats arribaran. Sinó en aquesta empresa serà a l'altre.

No s'ha de tenir por, no tindrem por si estem segurs que som bons amb el que fem. Si les qualitats les tenim a dins, ningú ens les podrà treure.

Em refereixo, principalment, als joves (jo ho soc, tinc 27 anys), que ningú s'escudi en la precarietat, en els sous baixos, en que no ens valoren....està difícil?..si, es clar que està difícil..però està mes difícil que els nostres avis? i que els nostres pares?...ells també van haver de treballar molt dur, molt mes dur que nosaltres...em de començar a reconèixer que la vida no es un parc d'atraccions.

Som una generació que ens ho hem trobat tot fet, no em tingut que preocupar-nos de res mes d'estudiar i de passar-ho bé..i això quan ens fem grans ens va a la contra... Les probabilitats de trobar una bona feina i un sou digne amb esforç, motivació....crec que son altíssimes...soc informàtic, no tinc carrera, ni BUP, ni cou..i hi han informàtics a patades...i tot aixì mai m'he sentit infravalorat, mal pagat (i si m'ho he considerat ja sabien que perdrien un bon treballador sinó ho milloraven), ni explotat....

I no tenim "enxufes", ni pares empresaris...solucionem, millorem les empreses, fem castells...però no caiguem en el parany de simplificar les coses.

Si fóssim un empresari i tinguéssim un treballador que fa el mateix que 100 que l'hi envien el currículum cada dia, que faríeu?...tampoc es preocuparien per cuidar-los mes del compte, una cosa es si està bé o no fer això, però no em d'oblidar que som humans i la gent te reaccions i comportaments humans.

Com diu un amic meu, estem formant els nostres fills en la cultura dels nens-client, el client (fill) sempre te raó. I quan xoquen amb la realitat no estan preparats per assumir-ho. I el mes fàcil es dir que la culpa es dels altres.

El típic conte de la formiga i "la cigarra", crec que encara es compleix.

Amb això no vull dir que no s'hagi de millorar el sistema empresarial, horaris...etc. Però no tot es això.