El coneixement ens fa infeliços?

[mail enviat el 11/02/2009 en resposta a un altre mail sobre el coneixement i la infelicitat que provoca, també apareix la crisis...una mica de tot...]

Que bé....una resposta!!!...je, je.....mira, ara no t'hauria de respondre perquè hauria de fer feina...però que carai...una vegada que tenim una xerrada filosòfica via email....no la desaprofitarem.....

No estic d'acord que a mes coneixement mes por (i infelicitat) però si que a mes coneixements mes incerteses..però es dolenta la incertesa? potser per a una persona que necessita tenir-ho tot sota control, que necessita una explicació per tot...potser si que per aquesta persona pot ser dolenta la incertesa.

Però per a mi tenir mes coneixements m'obre mes la ment, estic capacitat per entendre mes coses, per entendre que hi han moltes maneres de veure les coses, per a entendre que no tot te explicació i que una cosa que no tingui explicació es simplement perquè la ment humana (en general o la meva, en particular) no esta capacitada (per sempre o circumstancialment) per trobar una explicació. Que hi han mil maneres de fer una cosa ben feta, que hi han mil maneres de fer una cosa mal feta, que hi han mil maneres de solucionar una cosa mal feta i mil mes per espatllar una cosa ben feta.

La vida es incerta, tot depèn, no hi han veritats absolutes i això, per mi, es una eina per afrontar millor la vida. Inclús aquesta incertesa et permet re inventar-te a tu mateix al llarg de la vida i no quedar-te estancat en una visió única i exclusiva.

Per a mi aquesta incertesa ens acosta a la vida.

A mi el coneixement em porta a creure que la vida de un ser humà no te un sentit en concret (potser si com a espècie..perpetuar l’espècie), el sentit l'he de buscar jo en el meu dia dia però no crec que tingui un sentit final...com si pot creure un creien, que pensarà que el sentit es acostar-se a la paraula de deu per al final arribar amb ell...o el cel, o el que sigui.

A mi no em genera por saber això (puc estar equivocat, no tinc la veritat absoluta), em genera tranquil·litat saber que puc arribar a trobar explicacions a moltes coses o fer teories en base a l’ utilització de la raó i del que em dicta la lògica...i el que no puc entendre...doncs, desgraciadament no ho puc entendre i no busco una explicació per tranquil·litzar-me del que no puc entendre.

En resum, que crec que el coneixement si que ens obre el camí a ser mes feliços, a sentir-nos mes realitzats, a raonar moltes de les nostres creences però molts dels problemes son que l'educació està enfocada al coneixement pur i dur i llavors fa falta unes eines (intel·ligència emocional) per a poder gestionar tot això. L'escola no educa i molts pares tampoc als infants a aprendre a controlar els seus impulsos, a gestionar les seves emocions, a ser crítics amb el veuen, a gestionar els seus coneixements, a gestionar els seus drets i deures, no s'ensenya a madurar, en definitiva.

El que les societats actuals pequen, pel que dius tu del consumisme i tot això, per a mi això no ho genera el coneixement. El consumisme, el voler mes, el mirar d'estar per sobre del veí, el veure com l'enemic el que es diferent....tot això no te res a veure amb el coneixement, te ha veure amb les bases de la nostre espècie. (enveja, ànsies de poder, competitivitat....)..som una espècie una mica mal parida...però ho som menys amb coneixement, això estic segur.

I el fet que les consultes de psicòlegs i psiquiatres estiguin plenes tampoc ho veig com una cosa relacionada al coneixement..sinó al ritme de vida que portem (o que ens fan portar)...i això torna a anar lligat a les ànsies de poder, enveges, competitivitat...bla, bla...un altre cop.

A mes has de separar una cosa molt important...llibertat i coneixements...el que provoca incertesa, por, sensació d'anar perduts, no saber cap a on dirigir la vida...no son els coneixements en si, es la llibertat. La llibertat de poder escollir casar-te o no casar-te, de poder escollir tenir fills o no, de poder escollir anar a esquiar, a sopar, a la platja, la possibilitat de ser fidel o infidel (i que tingui consequencies), la possibilitat de ser bo amb la teva feina o tenir una feina còmoda i viure la vida....això es el que ha molta gent el desborda i el supera...es la llibertat.

Per això moltes religions donen directrius a la vida, o sigui, retallen llibertats, perquè es una guia del que han de fer a la seva vida i si això va acompanyat de Deu, encara es mes creïble per un que vol creure.

Podries dir que el coneixement provoca que els individus siguin mes lliures per tant el culpable es el coneixement(per girar la truita)...potser si però a Cuba tenen força nivell cultural (o això diuen) i en canvi no son lliures. O a Japó tenen fama de tenir molts coneixements tècnics però solen ser societats molt rígides i amb poques variacions.

La llibertat i el coneixement poden portar solucions perilloses pel planeta però si hem de solucionar els nostres problemes serà amb llibertat i coneixements. Inventat nous artilugis que no destrossin tan el nostre planeta, millorant i sent mes eficients, mes intel·ligents, mes enginyosos....està clar que si tots els països fossin com Xina, on nomes produeixen però amb baixa innovació estaríem abocats al cataclisme climàtic.

Amb ignorància, falta de coneixements i falta de llibertats no arreglarem res....mira els països pobres que els hi manca (aquestes tres coses..)....i n'hi ha molts amb molts recursos naturals que podrien ser països punters(Veneçuela te petroli per un tub, Rússia te Gas i petroli, Costa de marfil em sembla que te diamants..)...en canvi un país cutre com espanya, que no te cap recurs natural per explotar es pot considerar un país avançat...el coneixement, la llibertat...i gaire res mes..serveix per avançar...avançar cap al camí correcte?...això es mes difícil..perquè no existeix camí correcte...però com a mínim avancem...i això ja ens dona mes eines per adaptar-nos a canvis futurs provocats o buscats.

Reflexiona una cosa....molts països tenen bomba atòmica però nomes un l'ha utilitzat (USA)....creus que si haguessin existit les bombes atòmiques en l’època medieval nomes s'en hagués fet servir una?...el coneixement ens pot fer crear coses horribles com una bomba atòmica però el mateix coneixement ens ha de salvaguardar d'aquests perill...encara que bojos n'hi ha a tot el mon i segur que moltes bombes no es tiren pq els altres també en tenen...però era un exemple, no se si gaire encertat.

No creus que aquesta crisis potser un desencadenant per a que el coneixement es posi en marxa per solucionar una mica tot això? jo crec que aquesta crisis farà mes pel medi ambient que 1000 cimeres de Kyoto.

I finalment, el que volia dir amb el meu últim mail es que la veritable crisis no serà l’econòmica sinó la que desencadenarà la crisis econòmica...una crisi social, un retorn al concepte de "tribu", un retorn a veritats monolítiques i absolutes, un retorn a una societat que no utilitza el seu coneixement per entendre el mon...sinó les seves pors.

La crisis econòmica s'acabarà el dia que la gent tingui cales(o sigui, feina mínimament remunerada)...si hi ha una crisis social i molts infants son nodrits i creixen amb aquestes pors (xenofòbia, odis..bla, bla...veritats absolutes que ningú es pot atrevir a qüestionar)....aquesta crisis no s'acabarà del tot fins que aquests infants es morin o tinguin descendència i aquesta es separi de les pors dels seus pares.

A mi això si que em fa por...que sectors de la societat vegin en aquesta crisis una manera d'obviar els coneixements i les llibertats adquirides per imposar veritats absolutes que donaran tranquil·litat a molts sectors amb por. (com missatges xenòfobs on s'identifiquen qui son els dolents i els culpables de tot). espero que a la majoria de nosaltres, aquests coneixements i les ganes de defensar la llibertat, ens evitin caure en aquests paranys si la crisis va mes enllà.