Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Que es la felicitat?

Imatge
Em considero una persona feliç o bé que sap ser feliç amb el que té.

Des de que vaig llegir una frase d'una entrevista de l'Eduard Punset, on deia que la felicitat era l'absencia de por sempre m'ha semblat una bona manera de definir la felicitat.

Sino tens por de perdre la parella, sino tens por de perdre la feina, sino tens por que et passi alguna cosa dolenta, sino tens por que perdis la vivenda...

Semblava una bona manera de definir la felicitat.(o definir que vol dir ser feliç)

Però ultimament he anat donant-li voltes a la definició, que em semblava prou valida i crec que es molt incorrecte.

Crec que la definició d'en Punset, la de l'absència de por, es valida per definir que es la tranquil·litat i/o la estabilitat..ja que sinó tens por de que passin coses es pot suposar que pots estar més tranquil i es podria deduir una certa estabilitat a la vida.
Segurament una persona que tingui una vida tranquila i estable podria considerar-se feliç però per mi no. Pe…

Bob en manetes, la crisis i la productivitat...

Imatge
Un dia, parlant amb un molt bon amic, que es lampista com en Bob en Manetes; em va fer notar que en Bob en Manetes no te sentit en el nostre pais, no seria normal que fossin dibuixos fets aquí.

El motiu més clar que ens indica que en Bob en Manetes es estranger, es el concepte de productivitat.

Algú visualitza un lampista espanyol tipus? Si, be podria ser així.



Aquesta persona no va preparada amb eines, cada necessitat que tingui a la seva feina haurà d'anar a buscar les eines a la caixa o al cotxe. Evidentment no tindrà el material preparat o bé li faltarà algun material i l'haurà d'anar a comprar. Tot es farà.

En Bob en Manetes porta sempre les eines a sobre amb un cinturo de feina, porta casc, sempre porta tot el material necessari per fer la feina i aixi pot ficar-se a treballar sense aturar-se i no fer interrupcions. Inclús utilitza les noves tecnologies per fer una vista previa en 3D per ensenyar al client com quedarà la feina.

Aquest amic meu em comentava l'augm…

(1fill=1habitació) ..supermeganecessari i vital...

Imatge
En aquest Post vull parlar d'una cosa que ni jo tinc clara al 100% però crec que es trencar una regla establerta super rígida i que potser, i dic potser, no te sentit que sigui tant rígida.

Quants pares hem escoltat dir que no podien tenir fills perquè no tenien prou habitacions? quants pares heu escoltar dir que haurien de canviar de pis/casa perquè amb el primer o segon fill ja no tenien prou habitacions?

Tot i que entenc el seu raonament, no el comparteixo.

D'aquí 3 mesos tindrem el tercer fill i tenim a casa, tres habitacions. N'hi ha una que esta al mig de la casa que no te finestres, ni possibilitats de tenir-ne (bé, al sostre si en podria tenir) i es mes petita que les altres dues perquè hi ha un passadís exterior que porta a la tercera habitació.

Hem rumiat tirar a terra les parets i, de dues habitacions, fer-ne una de gran. Quedaria super lluminosa, ja que la tercera habitació te unes vistes precioses a la muntanya, guanyaríem espai (el de les parets i el del pass…

Ens ajuden les administracions?

Imatge
Al programa de singulars del 33 vaig veure aquest curt, anomenat "036".

La veritat vaig riure força, es un resum de com funcionen les coses, de com hem de perdre el temps i de com s'et treuen les ganes de fer coses cada vegada que has d'anar a un registre, ajuntament...el que sigui.

La majoria de vegades es pura burocràcia sense cap pensament d'optimitzar els processos. Si tenim un pais totalment improductiu, on les seves administracions fan treballs dobles  i/o els fan malament, que es pot esperar dels seus ciutadans? Doncs que no confiïn amb el sistema i tothom s'espavili com pugui...

Mireu el vídeo, el trobo molt divertit:

Si aquesta noticia es certa nosaltres no tenim crisis, la CRISIS la tenen els Xinos

Tot i que se que en el meu pais hi ha gent capaç de fer barbaritats no m'entra al cap que pugues pasar coses com aquesta noticia.

De fet, encara penso que la noticia ha de ser falsa, no em sembla que sigui posible.

Però si es certa, nosaltres no tenim crisis, tot i els nostres defectes la majoria vivim seguint unes regles...que deu pasar a la China per atropellar una nena dues vegades i que tothom que pasa s'ho miri?

Siusplau, o algú em diu que es una mentida o m'explica quines raons tenen aquests ciutadans per deixar morir una nena atropellada o per tornar-la a atropellar...

Collons!...Si aquí quan algú veu un gat mort a la carretera mira de no re-atropellarlo...i a la xina, que pasa? Quins valors tenen? Quines lleis tenen?

En ple segle XXI, si algu te pebrots de classificar com a gran potencia un pais on pot passar això...la veritat, crec que amb aquests principis socials no arribaran gaire més lluny que no sigui copiar el que fan els altres...(que es el que fan ara.)

Aq…

Si la Dorothy tingues testicles..(historia del capitalisme salvatge)

Imatge
Vaig trobar aquesta il·lustració per internet i la trobo genial.

Em sembla que resumeix, en una sola imatge el que ens em convertit, en comptes d'ajudar-nos i solucionar els nostres problemes pensant en el bé comú, tothom agafa el que necessita sense cap escrupul i sense pensar si això hipoteca el futur d'algú. I aixi es com em arribat fins aquí....tothom fent AVEs que no es necessiten, fent Aeroports que no necessitem, demanant hipoteques que son irretornables, donant hipoteques que els bancs sabien que eren impossible de retornar, consumint molt més del que es possible..i sense preocupar-nos de les conseqüències..

Si la Dorothy tingues testicles, tots tres (el lleó, l'home de llauna i l'espantaocells) haurien aconseguit el que volien...sense recorrer el perillos camí de llambordes grogues que porta fins el mag i sense tenir que posar en perill les seves vides per defensar algú dels altres tres durant el camí... més ràpid, impossible....

El tercer fill i el ginecòleg...

Imatge
He escoltat moltes vegades que els pares, quan tenen el tercer fill (i alguns el segon) viuen el procés de l'embaràs d'una manera diferent, que ja no s'hi fixen tant, la dona ja va sola al ginecòleg, ningú escolta la panxeta, ningú espera una patadeta a l'altre costat, tot es com més rutinari.

Em centraré amb el tema del ginecòleg, que es el que m'interessa.

Es veu que es típic que la dona ja vagi sola al ginecòleg al tercer fill, suposo perquè ja sap el camí i no es perdrà...

Doncs, per mi, les visites al ginecòleg son les més divertides dels tres embarassos.

Em agafat hores que poguem ser-hi tots 4, no voliem hores al matí on els petits no poguessin venir.

Em involucrat als nens en tot el procés i ens han fet impossible que sigui rutinari ja que la il·lusió que ens feia que ho visquessin, feien les visites al ginecòleg com petites festes, petites celebracions on després de la visita feiem alguna cosa diferent.

Sino haguéssim involucrat als nens en el procés, esti…

Es necessita ser país per tenir idioma propi?

Imatge
Aquest post vull parlar sobre la noticia, on es parlar, de fer el castellà com idioma vehicular a l'educació.

No vull enfocar el Post des de un punt de vista independentista ni d'atac contra ningú perquè llavors es difícil raonar i semblar objectiu.

Tots tenim clar que l'idioma propi de Catalunya es el català, com l'idioma propi de Madrid es el castellà, com l'idioma propi de Londres es l'anglès o l'idioma propi de Suècia es el suec.

Crec que no fa falta ser cap país perquè es respectin aquestes "peculiaritats". Si l'idioma propi de Catalunya es el català, no passa res, es aixi, es normal. Crec que ningú parla català per emprenyar a ningú, vaja, jo simplement parlo català perquè es l'idioma de la meva mare, com tothom, suposo.

Per tant, trobo de normalitat absoluta que a Catalunya les assignatures, per defecte, es facin en català. Si només pel fet que Catalunya no es un país no es pot fer el que sol passar a tots els paisos, llavors potser …

He lligat les cries al niu

Imatge
Aquest estiu he estat amb els meus dos fills [3 anys(nen) i 5 anys(nena)] de sol a sol mentre la meva parella treballava també de sol a sol, la meva feina m'ho permet, ho considero un luxe i m'agrada aprofitar-ho al màxim.

M'agrada molt la mainada i m'ho passo molt bé amb ells i sempre, quan me'n anava a dormir, pensava que fariem a l'endemà amb els nens.

Excursions al bosc on ens imaginàvem que havíem entrat a mons màgics, anàvem al castell d'en Gargamel, protegíem als barrufets, teniem espases màgiques, altres dies anàvem a buscar mores i desprès feiem melmelada, anàvem a la biblioteca, feiem puzzles, feiem pastissos, pintàvem, llegiem, explicàvem contes, feiem tortugues amb oueres, amb rotllos de paper de cuina feiem instruments per imitar el so de la pluja, feiem avions de paper i els tiràvem des del balcó per veure quin arribava més lluny, miràvem pelicules a casa i alguna al cine, enganxàvem cromos, anàvem a la piscina, anàvem a la platja a jugar i fe…

El més important del món (educació)

Imatge
Moltes vegades no som conscients del que tenim, tot i que ens agradaria tenir-ne més i millor.

Parlo de l'educació.

Es evident que a aquestes alçades poques persones poden pensar que una societat pot avançar sense una educació de qualitat, sense una formació, sense un bon pòsit de cultura a la seva societat.

A la contra de la Vanguardia d'avui, un periodista Indi, explica com molts homes dels seu pais, infectats amb Sida, tenen relacions sexuals amb nenes petites (deia de 9 anys) perquè creuen que aixi es curarà la seva enfermetat.

Em sembla increïble, en la meva societat, que algú pugui arribar a creure que tinguent relacions sexuals amb una menor (violant, vaja) es pugui curar el Sida.
Nosaltres podem arribar a valorar aquesta informació com a impossible, com aberrant, com a fastigosa,  com a "màgica" creure que això pot curar, com a una gran mentida....tot i que la majoria no som metges i sabem poc del Sida.

No oblidem, la diferencia entre les societats, ara i sem…

Corre que s'acaba....(o com desaprofitar una vida finita..)

Imatge
Pensa en la teva mort, pensa que inevitablement, com a la resta de sers vius, moriràs i el món seguirà girant.

Pensa a qui li importarà d'aquí 500 anys el que tu vas fer, les teves equivocacions, els teus triomfs, la teva felicitat o la teva desgracia..a ningú.

Pensa, d'aquí 1.000.000 d'anys, quina importància planetària hi haurà entre la teva vida i la del bacteri que tenies a la tassa del bater?

Inclús, en una biografia de l'Einstein vaig llegir que en un moment de la seva vellesa, va comentar a un amic si havia valgut la pena entregar tota la vida a la ciència sense haver parat a viure res més de la seva vida. Tenia dubtes de si tot havia pagat prou la pena.

No has de viure pensant que quan et moris i miris endarrere has de creure que la teva vida ha valgut la pena...potser tens Alzheimer i et mors sense recordar ni qui ets. Potser et mors sense poder fer aquesta retrospectiva.

No has de viure trist perquè no has triomfat a la vida. Que es el triomf?..Molts construc…

El conte del Talp i l'Oreneta

Imatge
Els dies que es porten bé i van a dormir aviat acostumo a explicar un conte als meus fills(no es gaire sovint, alguns perquè estan massa cansats i molt sovint es pq es massa tard també)...ells estirats i jo assegut al terra.

No m'agrada llegir contes, ja que m'agrada que tot estigui fosc, aixi ells es calmen, poden viure el conte molt més ja que cap altra sentit, a part de l'oida, percep res més. I a part, per mi es molt més divertit inventar-me una historia que llegir un conte. (tot i que en altres situacions també en llegim alguns)

La majoria de contes inventats no son gaire bons però de tant en tant em permet anar modificant el conte segons les seves preferències...com aquells llibres de "Tria la teva historia..." de quan jo era petit.

Avui els hi he explica't un conte sobre el Talp i l'oreneta. No es que sigui especialment bo, però faig servir el blog com a memoria digital..per si algun dia el vull tornar explicar..

 Transcric la conversa de com expli…

La historia de la fàbrica del botó vermell

Imatge
Hi havia una vegada un noi força jove que va trobar feina en una empresa on només tenia que polsar un botó vermell cada vegada que el paquet de galetes s'enganxava a la cadena.

Li van dir que el farien fix i es va veure tranquil, ja tenia una feina per tota la vida, un sou segur per no tenir que preocupar-se mai més de cerca feina ni cap altra problema laboral.

Tot i que era una feina avorrida, podia escoltar la radio mentre esperava que algun producte s'enganxes i aixi passaven les hores més ràpid.

Al cap d'uns anys els productes ja no s'enganxaven tant, havien millorat la maquina...passaven 3 o 4 dies sense que cap producte s'enganxes però al final...un dia o altre el producte s'enganxava, per tant la seva feina semblava necesaria.

Com sempre escoltava la radio sempre estava al cas de les noticies. Va començar a escoltar que moltes empreses portaven les seves produccions a Xina, perquè era molt més econòmic. Ell no va patir gens amb la noticia, ves a saber aq…

Ha estat volent o sense voler...

Imatge
Simplement un apunt curios i molt divertit de com funcionen les neurones d'un infant.

Avui el meu fill de 3 anys ha ant al lavabo i s'ha fet tot el pipi( o quasi tot) a sobre de la tapa del water.

Jo no ho he vist però m'ha vingut a explicar-ho..i m'ha dit que ha estat volent, a vist que m'he enfadat pel fet de fer-ho volent (encara que m'extranyava que em vingues a dir que havia estat volent, saben que m'enfadaria)...

Com ha vist que m'emprenyava i que la seva intenció era dir-me que havia estat sense voler i no li sortia la frase correcte (s'havia liat entre "sense voler" i "volen")...ho ha solucionat de la següent manera:

Fill: "Gaby, Gaby, m'he fet pipi a la tapa, ho he fet volent..."


Gaby: Volent? com que t'has fet pipi volent a la tapa del water?"


Fill:"No, no, no, com es diu de la manera que no t'enfades?"


Gaby: "home, si es sense voler no m'enfado tant com si es volent......"


2+1 = Familia nombrosa

Imatge
Fa temps que teníem pensat tenir el tercer fill però per motius laborals no trobàvem el moment, ja que la nostra filosofia es estar el màxim possible amb els fills, sobretot el primer any i mig.

I fer això, tal com vam fer amb els 2 primers, potser ens tallava una mica el que ja teníem muntat des de que els nens van a l'escola...amb matins lliures fins a les 17h per treballar algun dels dos mentre l'altre pot allargar més hores fins al vespre.

Però al final, com el temps passa i sempre ens passarà això de la feina i teníem clar que volíem el tercer....vam decidir tirar-ho endavant i peti qui peti.

Vaja, que d'aquí 7 mesos serem família nombrosa.

Però el que volia tractar, en aquest post es les reaccions de l'entorn.

Evidentment, ningú (o poca gent) entén que volguem el tercer. I ho trobo lògic.

El curiós es la reacció d'algunes persones, i les cares, mirades i comentaris que fan.

Que sou de l'Opus? (je, je...no es conya!..ja van tres vegades...)
[A la pròxima que…

Odio la Platja....o filosofia de la vida [part 2]

Imatge
Doncs dit i fet.

Tal com deia a l'anterior Post, aquí hi ha el meu primer intent per fer que les hores de platja siguin més divertides.





I el segon castell:


I el tercer Castell:


El Quart:

El cinquè:




Odio la platja...o filosofia de vida

Imatge
Sempre he odiat anar a la platja. No m'agrada l'aigua, ni fer el llangardaix a la tovallola i m'avorreixo molt ja que no hi ha res ha fer, en principi.

Però tinc fills i parella que si els hi agrada.

Porto molts anys posant impediments i sent reticent a anar a la platja i això ha provocat que la meva parella hagi  racionat les visites a la sorra salada. Els meus fills els encanta i a la meva parella també, per tant hi anava però amb les ganes justes, esperant que passi ràpid.

Quina merda! Si sumo totes les hores de la meva vida que he anat a una platja esperant a que pasi ràpid, potser estariem parlant de força temps tirat a la brossa.

Doncs m'he cansat de ser un amargat de la sorra fina, si als meus fills els agrada hauré de lluitar per trobar la manera de que a mi també m'agradi.

I ho he trobat, sempre m'han agradat les manualitats, fer ninots amb plastilina, dibuixar, modelar, construir, dissenyar coses...doncs dedicaré el temps de platja a fer castells de s…

Necessitem passió a l'educació (i a la vida en general)

Imatge
En aquest Post vull parlar de la necessitat de tenir professors que transmeten passió als seus nens pel que fan.

No vull dir que només que els professors tinguin passió s'arregla tot, ja he dit moltes vegades que la solució es molt més complexe i comença amb els pares dels nens.

Però si vull fer notar la falta de passió i creativitat a l'escola.
Abans de tot utilitzaré un cas real que jo he viscut i que em demostren la importància de la passió en tot a la vida, en aquest cas a la docència.

Vaig estudiar l'antiga FP i la classe normalment era un girigall i molt més en les assignatures que no eren de la professió en si.
Vam tenir una assignatura anomenada "Historia de l'art" que d'entrada es preveia un "toston" i que ningú volia fer, ja que "perquè ens serviria ?"

El professor era un apassionat de l'art i encara recordo al professor i com aconseguia que tots els alumnes (molts d'ells força problemàtics) ens entusiasmesim amb l…

La vida es una enfermetat mortal de transmissió sexual

Imatge
Nota: L'he trobat per la xarxa i m'ha semblat molt encertada

La vida en un Xip...de la càmera de fotos

Imatge
En l'ultima festa de final de curs del meu fill petit vaig ser conscient, també gracies al animador infantil, que ho va fer notar, d'un tipus de persona que cada vegada sembla més freqüent.

Son les persones que en els moments importants de la seva vida passan més estones tirant fotos o filmant el que succeeix que no pas vivint-ho.

Es perdent molts moments mentre s'utilitzen aquests aparells.

Tampoc vull dir que trobi malament la seva utilització, jo també tiro fotos.

Molta gent si li preguntesin com va ser aquell moment, potser, per saber-ho hauria de consultar-ho amb la càmera digital, ja que no ho va viure.

Potser prioritzen el record de l'esdeveniment en el futur que a l'emoció de viure el present.

I aprofito per recordar una gran frase(una mica dura, això si..) del gran mestre Panikkar: "El futur es la mort".


Simplement era això.

Frase de Sir Francis Bacon

Imatge
Per casualitat he trobat aquesta frase per Internet i m'ha semblat molt encertada i original.

Quien no quiere pensar es un fanático; quien no puede pensar, es un idiota; quien no osa pensar es un cobarde. Sir Francis Bacon (1561-1626)

Nota: La frase l'he trobat en un blog de filosofia d'un professor d'institut de Sevilla.

El Fracàs Escolar comença al Bressol

Imatge
Fa temps que porto a terme un estudi (no científic)  per determinar l'influencia dels pares als seus fills i a quina edat pot influir.He consultat amb diferents mestres d'infantil per corroborar el meu pensament. I me'l han confirmat.
He parlat, els ultims anys, amb 6 professores d'educació infantil sobre aquest tema.
Com potser que nens de 12 o 24 mesos, i que a l'escola simplement dibuixen, pinten, juguen amb construccions, corren, salten, es barallen, aprenen a parlar...vaja, que podriem dir que son sers humans teòricament quasi verges, cervells quasi per estrenar, mostrin diferencies abismals segons els pares que tinguin.
Nens amb families des-estructurades tenen més problemes per dibuixar, per pintar, per utilitzar el vocabulari, per gestionar les seves emocions...
Evidentment hi han nens "millors i pitjors" en diferents arees degut als seus gens innats però totes les educadores m'han dit, i de manera rotunda, que el que passa a casa influeix de mane…