La vida en un Xip...de la càmera de fotos
En l'ultima festa de final de curs del meu fill petit vaig ser conscient, també gracies al animador infantil, que ho va fer notar, d'un tipus de persona que cada vegada sembla més freqüent.
Son les persones que en els moments importants de la seva vida passan més estones tirant fotos o filmant el que succeeix que no pas vivint-ho.
Es perdent molts moments mentre s'utilitzen aquests aparells.
Tampoc vull dir que trobi malament la seva utilització, jo també tiro fotos.
Molta gent si li preguntesin com va ser aquell moment, potser, per saber-ho hauria de consultar-ho amb la càmera digital, ja que no ho va viure.
Potser prioritzen el record de l'esdeveniment en el futur que a l'emoció de viure el present.
I aprofito per recordar una gran frase(una mica dura, això si..) del gran mestre Panikkar: "El futur es la mort".
Simplement era això.
Son les persones que en els moments importants de la seva vida passan més estones tirant fotos o filmant el que succeeix que no pas vivint-ho.
Es perdent molts moments mentre s'utilitzen aquests aparells.
Tampoc vull dir que trobi malament la seva utilització, jo també tiro fotos.
Molta gent si li preguntesin com va ser aquell moment, potser, per saber-ho hauria de consultar-ho amb la càmera digital, ja que no ho va viure.
Potser prioritzen el record de l'esdeveniment en el futur que a l'emoció de viure el present.
I aprofito per recordar una gran frase(una mica dura, això si..) del gran mestre Panikkar: "El futur es la mort".
Simplement era això.
apab0uanka Carol Collins software
ResponEliminathere
tadartestda