La Dansa de les Neurones

Fa uns dies ha sortit una llei on es dictamina que, en cas que els progenitors no es posin d'acord, en l'ordre dels cognoms del nen, qui tindrà l'ultima paraula serà el funcionari de torn.  El funcionari de torn decidirà l'ordre dels cognoms. Cal recordar que altres propostes per solucionar el conflicte eren fer servir un sistema aleatori (una moneda, per exemple) o posar-los per ordre alfabètic. La llei en si, si la miro fredament, no em dona prous motius per escriure una entrada en el blog. Però jo crec que si ho mirem globalment crec que haurien d'ampliar la llei, es podria millorar una mica més. No han pensat prou. Com sempre, les lleis van per darrera de la realitat. Jo hauria fet que els cognoms els decidis el jutge.  Als pares els hi assignaria un advocat matrimonial a cadascú, amb uns escrits per la separació de bens, qui es queda amb el pis, amb el cotxe, si fan custodia compartida o no i com deia, el mateix jutge que s'encarregarà del divorci(si

Els grups dominants en el passat o present (estat, esglesia, exercit...etc.) sempre han vist amb bons ulls tenir ciutadans com borregos, que s'ho creguin tot, fàcilment manipulables, que no pensin més del compte. Ha estat aixi al llarg de l'historia, com el poder de l'església al llarg del temps, basada en el domini sobre la resta per la coneixença d'una veritat absoluta que els ciutadans creien sense ni dubtar. En una societat moderna ens pot semblar que això no es aixi, i de fet, es més difícil l'enganyar als ciutadans amb  coses divines, màgiques o misterioses però no amb la resta de camps de la vida. Quants de vosaltres rebeu mails que diuen que no se que provaca cancer, no sabeu qui ho ha dit, no sabeu d'on bé..però us ho creieu sense contrastar la informació? En la societat de la informació, amb els mitjans tècnics actuals, es molt fàcil enganyar per manipular la opinió dels ciutadans. De fet, molts mitjans estan intentant ocupar el paper d'alt