La Dansa de les Neurones

Com tothom sap, fa uns dies ha sortit una noticia, on la Organització Mundial per la Salut, alerta de la certificació que menjar carn processada (fuet, xoriç, frankfurt, sobrassada, pernil dolç...) augmenta el risc de tenir càncer. Jo, des de que vaig veure aquest vídeo , que em va fer reflexionar, he reduït les ingestes de carn al mínim. Si puc escollir miro de no menjar-ne, però si em conviden a una barbacoa o no he cuinat, i hi ha carn, en menjo. Però s'ha d'anar molt alerta amb això del menjar. Segur que no es bo menjar carn processada cada dia però potser tampoc es bo menjar mongeta tendre cada dia si l'han ruixat amb pesticides, o si ve d'un païs on no tenen els controls que tenim aquí. O potser tampoc es bo menjar fruita que fa sospitar que sigui grossa, maca i brillant, digna més aviat d'una peli d'animació 3D que no pas de la realitat. O potser no es bo alimentar-se d'hidrats de carboni que provenen de la farina blanca, hi ha gent que diu ...

Hi ha un fet molt evident i que ens hauria de fer rumiar. Els personatges més creatius en els seus sectors(sigui tecnologia, esports, matemàtiques...) han aparegut de fora del sistema estàndard. Abans de seguir, s'ha de diferenciar ser molt intel·ligent, tenir molt talent a ser creatiu. Hi han molts nens superdotats, amb altes capacitats, però la majoria no faran cap teoria ni cap descobriment ni cap aportació a la societat des de un punt de vista de crear una cosa nova. Per tant, ser creatiu, es diferent a ser molt intel·ligent. Encara que segur que també pot anar lligat però no d'una manera directa. El que més em preocupa es el fet que comentava abans, es necessari que les persones no passin pel sistema per a ser creatius? o les persones creatives no s'adapten bé al sistema i es busquen la vida? Per explicar un cas molt clar. Els jugadors de futbol. D'on surten els jugadors més creatius? els que fan jugades que no s'han vist mai? els que et fan aixec...

Avui, ara fa 5 minuts, acabo de fer una cosa simple, molt simple, però que em fa sentir orgullós. Fa temps que segueixo un blog anomenat  http://eltamiz.com/ , es un blog de ciència però explicat en mode formació/ciencia ficció/entreteniment. La persona que fa aquest blog fa uns articles sublims. Ficant al servei dels simples mortals com jo coneixements super avançats que, d'una altra manera, mai arribaríem a tenir. Tot i ser articles força llargs, eren autentiques obres d'art, t'enganxaven...eren dignes de substituir a molts professors de moltes escoles per aquest blog. De fet, als comentaris d'aquest blog moltes vegades li deien que havien començat a estudiar física gracies a llegir habitualment el blog. Ara fa uns mesos que l'autor del blog no publica res...quan abans publicava molt sovint i inclús et podies subscriure, pagant una mínima quantitat, i a canvi rebies els articles en PDF. Com una revista. La feina que ha fet es el que dona nom a compartir ...

Vull defensar una teoria que tinc sobre saltar-se la rutina de tant en tant. Esta bé tenir regles però a vegades s'han de saltar per que apareguin coses xules. La frase que acostumo a utilitzar es: "Les coses xules passen quan fem excepcions". Com exemple, una mica banal, explicaré una cosa que va passar a l'escola dels meus fills. Vam fer una excepció, una cosa que no era el que tocava, que no era el procés a executar de manera rutinaria i va generar un resultat imprevist. I en aquest cas un resultat imprevist que ens va semblar molt positiu. Era una tarda entre setmana. Jo havia anat l'escola a una reunió d'inici de curs, on es presentava el nou curs i també s'aprofitava per fer una mostra de les activitats d'extraescolars de migdia i de tarda. La meva parella també estava per allà però havia de marxar a portar la nostra filla gran a una extraescolar. Jo, a l'acabar la reunió, me'n tornava a treballar. El meu fill mitjà(7 anys) ...