les coses xules passen a les excepcions
Vull defensar una teoria que tinc sobre saltar-se la rutina de tant en tant.
Esta bé tenir regles però a vegades s'han de saltar per que apareguin coses xules.
La frase que acostumo a utilitzar es: "Les coses xules passen quan fem excepcions".
Com exemple, una mica banal, explicaré una cosa que va passar a l'escola dels meus fills.
Vam fer una excepció, una cosa que no era el que tocava, que no era el procés a executar de manera rutinaria i va generar un resultat imprevist. I en aquest cas un resultat imprevist que ens va semblar molt positiu.
Era una tarda entre setmana. Jo havia anat l'escola a una reunió d'inici de curs, on es presentava el nou curs i també s'aprofitava per fer una mostra de les activitats d'extraescolars de migdia i de tarda.
La meva parella també estava per allà però havia de marxar a portar la nostra filla gran a una extraescolar. Jo, a l'acabar la reunió, me'n tornava a treballar.
El meu fill mitjà(7 anys) es va quedar "atrapat" a una demostració d'una extraescolar nova, una extraescolar de jocs de taula.
El que tocava fer, quan marxaven tots 2 pares, es que el nen marxes amb la meva parella a portar la germana a l'extraescolar. De fet, aquesta era la nostra planificació. La meva parella agafava nens i marxava i jo em quedava a la reunió i llavors tornava a la feina.
El nen estava entusiasmat amb els jocs de taula i els professors també ho estaven amb ell...hi havia bon filing...
Volia quedar-se si o si...
Però, i si quan la meva parella tornes, ja s'havia acabat la demostració?
L'escola encara estaria oberta...s'hauria d'esperar per allà..
El nen es volia quedar i el vam deixar quedar.
La meva parella se'l va trobar 2 hores despres, a la mateixa taula, mig a les fosques (era al patí) i només quedaven els profes de l'extraescolar i ell. Encara estaven jugant a jocs de taula.
El nen s'ho va passar genial, va tenir una tarda diferent jugant amb adults a jocs de taula que mai havia vist i que, per a ell, eren super divertits.
Mai s'havia apuntat a cap extraescolar (menys una que vaig fer jo de programació per a nens), no li agradava cap, i aquella experiència li va servir per voler aquella extraescolar. Ara fa, cada dijous al migdia, una extraescolar de jocs de taula on s'ho passa de conya.
El meu fill va tenir una tarda extraordinària simplement per que vam fer una excepció al que tocava fer, al que teniem planificat/pensat.
Es una simple xorrada pero a l'hora, quan al vespre parlavem amb el meu fill sobre aquella tarda, vam estar super orgullosos de saltar-nos el que teniem previst. Vam crear una tarda fantàstica pel meu fill simplement generant una excepció.
Evidentment a la vida has de tenir un mínim de pautes, de planificació, de guia....però has de permetre fer excepcions sempre que convingui....
En el tema fills, molts pares (amb fills petits) fugen de les excepcions per que afegeixen incertesa, caos, al planing establert.
Encara recordo una xerrada amb un altra pare, parlant de les excepcions....ell em deia que crear rutines anava molt bé ja que tot solia anar més bé amb la mainada. Les excepcions normalment li portaven problemes amb els fills.
Jo li vaig dir que nosaltres també tenim rutines, per exemple, cada vespre tenim la rutina de sopar.
Va riure....jo entenc que amb els nens crear rutines generà menys incerteses i fa que la sensació de control sigui més gran.
Però el que trobo un desastre es caure ens mans de la rutina..ser un nazi de les rutines i veure les excepcions com coses indesitjables que faran explotar pels aires tot el guanyat gracies a les rutines, la sensació que es pugui perdre el control de la situació....
Com els pares que es fiquen super nerviosos sino poden dutxar al seu nen a les 19:35h, ja que despres no es calma i despres no sopa i despres no dorm i despres....
Està bé tenir aquesta rutina...però si un dia estem un un entorn relaxat i estem bé....molts pares(sovint mares) marxen corrents del lloc on estiguin per no perdre la rutina.
A mi m'agrada fer excepcions, i m'agrada que el meus fills estiguin acostumats a fer excepcions i a comportar-se quan fem coses no previstes, en hores no previstes.
Alguns dies ens ho han fet pagar, evidentment son nens, però a llarg termini ens ha fet més lliures per no sentir-nos esclaus d'una planificació de ferro que tenim sobre els nostres caps...
En resum, com deia abans: "Les coses xules, les coses importants, solen passar quan fas excepcions".
Aquesta frase es una de les frases de capçalera que sempre tinc present. Està als meus "10 manaments".
Esta bé tenir regles però a vegades s'han de saltar per que apareguin coses xules.
La frase que acostumo a utilitzar es: "Les coses xules passen quan fem excepcions".
Com exemple, una mica banal, explicaré una cosa que va passar a l'escola dels meus fills.
Vam fer una excepció, una cosa que no era el que tocava, que no era el procés a executar de manera rutinaria i va generar un resultat imprevist. I en aquest cas un resultat imprevist que ens va semblar molt positiu.Era una tarda entre setmana. Jo havia anat l'escola a una reunió d'inici de curs, on es presentava el nou curs i també s'aprofitava per fer una mostra de les activitats d'extraescolars de migdia i de tarda.
La meva parella també estava per allà però havia de marxar a portar la nostra filla gran a una extraescolar. Jo, a l'acabar la reunió, me'n tornava a treballar.
El meu fill mitjà(7 anys) es va quedar "atrapat" a una demostració d'una extraescolar nova, una extraescolar de jocs de taula.
El que tocava fer, quan marxaven tots 2 pares, es que el nen marxes amb la meva parella a portar la germana a l'extraescolar. De fet, aquesta era la nostra planificació. La meva parella agafava nens i marxava i jo em quedava a la reunió i llavors tornava a la feina.
El nen estava entusiasmat amb els jocs de taula i els professors també ho estaven amb ell...hi havia bon filing...
Volia quedar-se si o si...
Però, i si quan la meva parella tornes, ja s'havia acabat la demostració?
L'escola encara estaria oberta...s'hauria d'esperar per allà..
El nen es volia quedar i el vam deixar quedar.
La meva parella se'l va trobar 2 hores despres, a la mateixa taula, mig a les fosques (era al patí) i només quedaven els profes de l'extraescolar i ell. Encara estaven jugant a jocs de taula.
El nen s'ho va passar genial, va tenir una tarda diferent jugant amb adults a jocs de taula que mai havia vist i que, per a ell, eren super divertits.
Mai s'havia apuntat a cap extraescolar (menys una que vaig fer jo de programació per a nens), no li agradava cap, i aquella experiència li va servir per voler aquella extraescolar. Ara fa, cada dijous al migdia, una extraescolar de jocs de taula on s'ho passa de conya.
El meu fill va tenir una tarda extraordinària simplement per que vam fer una excepció al que tocava fer, al que teniem planificat/pensat.
Es una simple xorrada pero a l'hora, quan al vespre parlavem amb el meu fill sobre aquella tarda, vam estar super orgullosos de saltar-nos el que teniem previst. Vam crear una tarda fantàstica pel meu fill simplement generant una excepció.
Evidentment a la vida has de tenir un mínim de pautes, de planificació, de guia....però has de permetre fer excepcions sempre que convingui....
En el tema fills, molts pares (amb fills petits) fugen de les excepcions per que afegeixen incertesa, caos, al planing establert.
Encara recordo una xerrada amb un altra pare, parlant de les excepcions....ell em deia que crear rutines anava molt bé ja que tot solia anar més bé amb la mainada. Les excepcions normalment li portaven problemes amb els fills.
Jo li vaig dir que nosaltres també tenim rutines, per exemple, cada vespre tenim la rutina de sopar.
Va riure....jo entenc que amb els nens crear rutines generà menys incerteses i fa que la sensació de control sigui més gran.
Però el que trobo un desastre es caure ens mans de la rutina..ser un nazi de les rutines i veure les excepcions com coses indesitjables que faran explotar pels aires tot el guanyat gracies a les rutines, la sensació que es pugui perdre el control de la situació....
Com els pares que es fiquen super nerviosos sino poden dutxar al seu nen a les 19:35h, ja que despres no es calma i despres no sopa i despres no dorm i despres....
Està bé tenir aquesta rutina...però si un dia estem un un entorn relaxat i estem bé....molts pares(sovint mares) marxen corrents del lloc on estiguin per no perdre la rutina.
A mi m'agrada fer excepcions, i m'agrada que el meus fills estiguin acostumats a fer excepcions i a comportar-se quan fem coses no previstes, en hores no previstes.
Alguns dies ens ho han fet pagar, evidentment son nens, però a llarg termini ens ha fet més lliures per no sentir-nos esclaus d'una planificació de ferro que tenim sobre els nostres caps...
En resum, com deia abans: "Les coses xules, les coses importants, solen passar quan fas excepcions".
Aquesta frase es una de les frases de capçalera que sempre tinc present. Està als meus "10 manaments".
.jpg)
Fins i tot jo sóc bastant amant de la rutina i això que ja no sóc precisament un nen… i tampoc sóc pare. Bé, això entre setmana, en cap de setmana es una mica més campi qui pugui xD
ResponEliminaEls altres 9 manaments els anirem coneixent? Ja n’has parlat d’algun altre?
La veritat no tinc la llista feta dels 9 manaments restants...m'hi hauria de ficar... :)
EliminaEra una manera de parlar i de dir que aquesta frase la tinc molt present.
La rutina evidentment no es dolenta, tothom te rutines, uns més altres menys. El problema, trobo jo, es quan les rutines son tan fortes que quan se't presenta alguna cosa diferent a fer, per culpa de la rutina, la deixes de fer per mandra a que les coses surtin diferent al que tenies previst.
Evidentment, com el títol del Post indica, estic parlant d'excepcions, de coses puntuals...si tot el dia estàs trencant la rutina...llavors l'excepció no es l'excepció, l'excepció es la rutina... :)
I altra gent també interpreta que una excepció, pot ser les vacances...no em refereixo a aquesta excepció. Les vacances es una excepció programada...jo em refereixo a excepcions que apareixen de cop, o que passen per allà i decideixes agafar-les o no...
Si algun dia tinc clara la meva llista dels 9 manaments...ja ho sabràs!! Potser faré una excepció i en comptes de 10 manaments seran 5 o 15.....ves a saber. :)