Ments Creatives

Hi ha un fet molt evident i que ens hauria de fer rumiar.

Els personatges més creatius en els seus sectors(sigui tecnologia, esports, matemàtiques...) han aparegut de fora del sistema estàndard.

Abans de seguir, s'ha de diferenciar ser molt intel·ligent, tenir molt talent a ser creatiu. Hi han molts nens superdotats, amb altes capacitats, però la majoria no faran cap teoria ni cap descobriment ni cap aportació a la societat des de un punt de vista de crear una cosa nova.

Per tant, ser creatiu, es diferent a ser molt intel·ligent. Encara que segur que també pot anar lligat però no d'una manera directa.

El que més em preocupa es el fet que comentava abans, es necessari que les persones no passin pel sistema per a ser creatius? o les persones creatives no s'adapten bé al sistema i es busquen la vida?

Per explicar un cas molt clar. Els jugadors de futbol.

D'on surten els jugadors més creatius? els que fan jugades que no s'han vist mai? els que et fan aixecar de la cadira....

La majoria de jugadors super creatius venen de Brasil. (Romario, Pele, Neymar, Ronaldinho, Ronaldo....)

La majoria d'aquests jugadors son els que fan que l'esport agafi una altra dimensió..

Per que?

Bàsicament per que aquests jugadors s'entrenen i aprenen a jugar en un entorn lliure, on ningú els fa passar per l'aro, on ningú els intentar fer un motlle, on ningú els hi aixeca la veu, o una cella, quan es fa una cosa no esperada. Aprenen a jugar al carrer, aprenen a jugar lliures.

Un jugador super creatiu, que faci coses molt diferents, a Europa es dificilissim que pugui arribar a ser professional. Primer de tot, no tindrà un espai on poder imaginar, inventar, somiar noves jugades, nous moviments...moments on deixar la ment lliure.
I segon, si intenta aconseguir aquests moments dins d'un entreno d'un equip, l'entrenador ràpidament li dirà que no faci tonteries i que faci el que ell li havia dit que tenia que fer. Que es cenyeixi al guió.

I recordem, un jugador pot ser super tècnic i super bo a Europa..però aqui em refereixo a ser creatiu, que, com deia, es diferent...

Quan jo era petit, quan anava a veure partits de bàsquet de la meva ciutat, era molt divertit veure els partits on hi havien els jugadors bons, per que eren jugadors que havien aprés al carrer, cada jugador bó era diferent, feien coses diferents, tiraven diferent entre ells..

Ara, si mires un partit de nois de categories preferents hi han jugadors super atlètics, super tècnics, amb grans fonaments però la majoria son jugadors iguals, juguen molt semblant...llavat de casos extraordinaris. Abans, cada equip d'un cert nivell, tenia jugadors peculiars que valia la pena veure'ls jugar.

El mateix passa amb els camps on s'innova des de abaix (la innovació des de dalt, es un altra tema ja que intervenen grans empreses amb molts diners).
Per que s'innova tant a Estats Units? Google, Apple, Facebook, Twitter.....bàsicament per que te mecanismes fer desenvolupar la creativitat fora del sistema estàndar escolar.

Una gran idea pot trobar finançament, recolzament i estatus social fora del sistema estàndar que podria ser la universitat o l'empresa, on també tot s'uniformitza, i pot arribar a florir fora del sistema.

Per tant, en resum, el sistema mata la creativitat dels individus, els intenta fer iguals..i de fet, encara pitjor, si algú intenta ser creatiu i es surt del guió, el propi sistema el penalitza fins que torni ha agafar el camí "correcte".

Es impossible encabir la creativitat en el sistema? es normal que la creativitat només aparegui en entorns no gaire "regulats"?

Potser es aixi, potser sempre ha estat aixi...però trobo que hauria de ser diferent...