Donació d'agraïment

Avui, ara fa 5 minuts, acabo de fer una cosa simple, molt simple, però que em fa sentir orgullós.

Fa temps que segueixo un blog anomenat http://eltamiz.com/, es un blog de ciència però explicat en mode formació/ciencia ficció/entreteniment.

La persona que fa aquest blog fa uns articles sublims. Ficant al servei dels simples mortals com jo coneixements super avançats que, d'una altra manera, mai arribaríem a tenir.

Tot i ser articles força llargs, eren autentiques obres d'art, t'enganxaven...eren dignes de substituir a molts professors de moltes escoles per aquest blog. De fet, als comentaris d'aquest blog moltes vegades li deien que havien començat a estudiar física gracies a llegir habitualment el blog.

Ara fa uns mesos que l'autor del blog no publica res...quan abans publicava molt sovint i inclús et podies subscriure, pagant una mínima quantitat, i a canvi rebies els articles en PDF. Com una revista.

La feina que ha fet es el que dona nom a compartir el coneixement, dona sentit ple i es la màxima expressió del que permet fer internet...que cracks ens ensenyin coses quan no tenim la sort d'estar al seu costat per enriquir-nos, es genial.

Per tot això he decidit fer-li un donatiu. Ha fet una feina brutal, jo m'he enriquit moltíssim gracies a ell i ara, que pel que es veu, te unes circumstancies personals adverses per continuar escrivint al blog. Aquest moment es quan he cregut, definitivament, que era l'hora d'agrair-li tot el que ell m'ha donat.

No el conec de res, no l'he vist mai però no fa falta..

Al seu blog es permetia fer donatius i l'acabo de fer...he donat 12€, es poc, molt poc en comparació al que jo he tret d'ell, però ho he fet i estic content de poder agrair-li tot el que ha fet, amb paraules i amb cèntims.

Si em sobressin els calers, aquest home es mereixeria que li dones el sou d'un mes, com a mínim...però no es el cas...

Algú pot trobar que es injust que doni diners a gent que potser no ho necessita quan hi ha tanta gent necessitada, i segurament te raó, però en aquest cas no es un acte de solidaritat amb algú que ho necessita, es un acte d'agraïment a algú que m'ha ajudat a creixer com a persona, a ser una persona més rica.

Es molt difícil compartir el coneixement altruistament, i més de la manera que ho feia ell, que menys que ser agraït?

Comentaris

  1. Anònim16 d’octubre del 2015, a les 12:39

    Simplement estàs pagant per gaudir d’un servei que tu estàs disfrutant, no hi veig res d’estrany. Tu estàs content perquè gràcies a ell has aprés, i pagant es com li mostres aquest agraïment.

    Jo tampoc faig mai aquests coses perquè sóc molt rata, no pas perquè no pensi que no s’ho mereixin, però una vegada sem va girar la pinça i vaig acabar fent una donació a la wikipedia, si mira, també va ser una misèria, 10€ crec, segurament no em vaig poder resistir la careta de pena de Jimmy Wales

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació