La Dansa de les Neurones

Una amiga que treballa en un ajuntament d'una gran ciutat em va explicar que molts dels nous pobres que van a demanar ajudes tenen carregues hipotecaries d'algunes entitats bancaries, en un tant per cent molt alt de Bankia i bancs semblants que ara han petat..de la Caixa, el Banc de Sabadell i altres, pràcticament no n'hi han. Pensava que Bankia i tots aquest havien rebentat donant diners per fer Aves, pavellons, aeroports, Cristianos Ronaldos, campanyes polítiques, urbanitzacions fantasmes i demes... Però el tema d'hipoteques, pensava que tothom era més o menys igual, que totes les entitats havien comés els mateixos errors, que tothom havia cregut que allò era el correcte.. Doncs, no, em va explicar que Bankia (o algun dels seus antics noms) havia donat hipoteques a gent que cobrava el PIRMI. Evidentment ningú va obligar a aquesta gent a fer la hipoteca però es pot entendre que van jugar amb molta gent. Necessitaven clients per endossar hipoteques i agafaven a t...

He escrit molts Posts en aquest blog sobre importància de la passió a l'hora de fer les coses, aconseguir, convertir la nostra feina, tasca, hobbie en una passió que faci que allò que fem ens sembli el millor del món. La passió quan fem una cosa fa que tinguem la necessitat de pensar com millorar allò que fem, per tant, fer aflorar la creativitat, la tenacitat, la paciència, la il·lusió...i un llarg etcètera. Un amic em deia que la passió enfocada a la cosa incorrecte no es bona, per tant, la passió no es bona ni es dolenta, depen on l'enfoquem. Potser si, però prefereixo una vida on m'apassioni tot el que faig (o com a mínim lluiti per que sigui aixi) encara que la passió la utilitzi a fer aspes de moli que no pas una vida grisa i plana on tant més igual tot i on renego tot el dia de tot. Per tant, descartant malalties patològiques, la passió a l'hora de fer les coses sempre es bona. Segurament escriure molts més posts sobre la passió a l'hora d...

Per sort, les coses ens van molt bé, tenim unes feines que ens agraden, podem gaudir dels nens, vivim en un lloc que ens agrada, amb el que guanyem no anem sobrats però podem tirar endavant força bé, tenim projectes presents i futurs, em arribat a on estem amb el nostre esforç...en definitiva, que sento que soc molt feliç i que tinc la millor vida que podria tenir. No em se imaginar que em faltaria per ser més feliç potser es que soc conformista, que soc ingenu, que soc tonto o potser es que realment no em fa falta res. Doncs això en aquesta societat no està ben vist. O potser el que no està ben vist es dir-ho. Potser demà tota aquesta felicitat s'ensorra com un castell de cartes, ja que la vida i les situacions sempre són fràgils i fàcils d'esquerdar amb qualsevol tonteria. Demà potser hauré d'escriure que tot s'ha ensorrat i estic lluitant per tornar a trobar una situació que em faci feliç, però ara mateix això no passa. Parlant amb un amic m'explicava una a...