La Passió mou el món..
He escrit molts Posts en aquest blog sobre importància de la passió a l'hora de fer les coses, aconseguir, convertir la nostra feina, tasca, hobbie en una passió que faci que allò que fem ens sembli el millor del món.
La passió quan fem una cosa fa que tinguem la necessitat de pensar com millorar allò que fem, per tant, fer aflorar la creativitat, la tenacitat, la paciència, la il·lusió...i un llarg etcètera.
Un amic em deia que la passió enfocada a la cosa incorrecte no es bona, per tant, la passió no es bona ni es dolenta, depen on l'enfoquem. Potser si, però prefereixo una vida on m'apassioni tot el que faig (o com a mínim lluiti per que sigui aixi) encara que la passió la utilitzi a fer aspes de moli que no pas una vida grisa i plana on tant més igual tot i on renego tot el dia de tot. Per tant, descartant malalties patològiques, la passió a l'hora de fer les coses sempre es bona.
Segurament escriure molts més posts sobre la passió a l'hora de fer les coses, sobre la manera d'aconseguir que t'apassioni el que et toca fer, sobre com deixar de banda una cosa que no t'apassiona...
Però per molt bé que ho faci, per moltes paraules que utilitzi, no podré descriure millor el que significa sentir passió per una cosa com el vídeo que m'han passat avui.
L'historia comença amb una professora d'ESO que es queda a l'atur, degut a una reestructuració de l'escola que va decidir tancar la única línia que tenia d'ESO.
Com qualsevol persona, quan et quedes a l'atur suposo que vols trobar una nova feina, i si t'agradava la feina que feies, esperes trobar-ne una d'igual.
Pots quedar-te esperant, pots queixar-te, pots enviar currículums com fa el 99% i que fa que tinguis les mateixes possibilitats que els altres...pots fer moltes coses, però si t'apassiona el que feies suposo que el correcte seria lluitar i ser creatiu per trobar maneres de trobar una nova feina, demostrar que ets diferent, que ets bo, destacar....
Aquesta professora va decidir fer un vídeo-currículum molt original (ajudat per la seva parella que treballa en el món de la imatge/disseny) per enviar-lo als diferents centres on podien necessitar els seus serveis. Després de veure aquest vídeo, jo, us asseguro que si tingues 1000 currículums i necessites una professora, la fitxo a ella amb els ulls tancats. No dubtaria ni un moment. No em faria falta mirar els 999 currículums restants.
Sense coneixer-la de res, em sembla que aquesta dona trobaria feina de professora per molta crisis que hi hagi, per molta oferta que hi hagi... mentre algú necessiti professors aquesta professora tindrà feina..i si no es aixi, llavors pleguem tots..sino aprofitem el talent, la passió dels nostres professionals, pleguem.
No vull viure en un món d'amargats i de cares llargues, de persones que a la seva feina fan la momia, vull viure, i desitjo que els meus fills visquin en un món ple de gent com aquesta professora...
Mireu el vídeo tranquils, sense soroll, sense que ningú us molesti, crec que val molt la pena...
I aquí podeu llegir una entrevista que li van fer al diari ARA:
http://www.ara.cat/societat/professora-triomfa-YouTube-curriculums-narriben_0_731327039.html
La passió quan fem una cosa fa que tinguem la necessitat de pensar com millorar allò que fem, per tant, fer aflorar la creativitat, la tenacitat, la paciència, la il·lusió...i un llarg etcètera.
Un amic em deia que la passió enfocada a la cosa incorrecte no es bona, per tant, la passió no es bona ni es dolenta, depen on l'enfoquem. Potser si, però prefereixo una vida on m'apassioni tot el que faig (o com a mínim lluiti per que sigui aixi) encara que la passió la utilitzi a fer aspes de moli que no pas una vida grisa i plana on tant més igual tot i on renego tot el dia de tot. Per tant, descartant malalties patològiques, la passió a l'hora de fer les coses sempre es bona.
Segurament escriure molts més posts sobre la passió a l'hora de fer les coses, sobre la manera d'aconseguir que t'apassioni el que et toca fer, sobre com deixar de banda una cosa que no t'apassiona...
Però per molt bé que ho faci, per moltes paraules que utilitzi, no podré descriure millor el que significa sentir passió per una cosa com el vídeo que m'han passat avui.
L'historia comença amb una professora d'ESO que es queda a l'atur, degut a una reestructuració de l'escola que va decidir tancar la única línia que tenia d'ESO.
Com qualsevol persona, quan et quedes a l'atur suposo que vols trobar una nova feina, i si t'agradava la feina que feies, esperes trobar-ne una d'igual.
Pots quedar-te esperant, pots queixar-te, pots enviar currículums com fa el 99% i que fa que tinguis les mateixes possibilitats que els altres...pots fer moltes coses, però si t'apassiona el que feies suposo que el correcte seria lluitar i ser creatiu per trobar maneres de trobar una nova feina, demostrar que ets diferent, que ets bo, destacar....
Aquesta professora va decidir fer un vídeo-currículum molt original (ajudat per la seva parella que treballa en el món de la imatge/disseny) per enviar-lo als diferents centres on podien necessitar els seus serveis. Després de veure aquest vídeo, jo, us asseguro que si tingues 1000 currículums i necessites una professora, la fitxo a ella amb els ulls tancats. No dubtaria ni un moment. No em faria falta mirar els 999 currículums restants.
Sense coneixer-la de res, em sembla que aquesta dona trobaria feina de professora per molta crisis que hi hagi, per molta oferta que hi hagi... mentre algú necessiti professors aquesta professora tindrà feina..i si no es aixi, llavors pleguem tots..sino aprofitem el talent, la passió dels nostres professionals, pleguem.
No vull viure en un món d'amargats i de cares llargues, de persones que a la seva feina fan la momia, vull viure, i desitjo que els meus fills visquin en un món ple de gent com aquesta professora...
Mireu el vídeo tranquils, sense soroll, sense que ningú us molesti, crec que val molt la pena...
I aquí podeu llegir una entrevista que li van fer al diari ARA:
http://www.ara.cat/societat/professora-triomfa-YouTube-curriculums-narriben_0_731327039.html
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada