La Dansa de les Neurones

Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa

Des de fa alguns anys que apareix la famosa frase del "com veus el got/ampolla, mig buit o mig ple?" per saber si ets optimista o pessimista..doncs aquesta frase ja d'entrada i des de un punt de vista mes racional no te sentit...però el nostre cervell no es para a pensar si te sentit o no..i ara mateix ja es un dogma, tots anem dient " hey ! Tu com veus el vas, mig ple o mig buit?". Potser si el nostre cervell estigues dissenyat per qüestionar les nostres pròpies qüestions hauria de dir: "Depèn, si el got estava buit i l'hem emplenat fins a la meitat diré que el got està mig ple, en canvi, si el got estava ple i em begut la meitat direm que està mig buit" I aquest raonament el fem tots al dia dia, tothom veu l'ampolla mig buida perquè suposa que quan la va adquirir estava plena i tothom veu la banyera mig plena quan es vol banyar perquè suposa que al començar a rajar aigua estava buida. Per tant, per saber si una cosa la podem qualificar co

Tinc pendent fer un post sobre els drets d'autor. Jo estic a favor de preservar d'alguna manera els drets d'autor i que si l'autor creu que s'ha de pagar per disposar d'aquest drets...doncs la gent pagui o bé, no els faci servir. Això no te res a veure amb l'SGAE. Aquesta associació te mes a veure amb una màfia que no pas amb els drets d'autor. Com he dit, ja faré un post explicant la meva visió un altre dia. En aquest post vull explicar un fet que vaig llegir en una entrevista fa un temps. Una persona inventa un concepte, una idea, una filosofia, escriu un llibre, te èxit i es dedica ha anar pel mon explicant-la. (Suposem que hi va pq hi ha gent que li interessa) Es una persona que creu en el pensament lliure, que tothom es pugui aprofitar dels seus consells i no registra res dels seus conceptes, paraules, mètodes... Un "listillo" registra un concepte dels que es va inventar aquesta persona. L'inventor ha de contractar un advocat per pode

La vida potser una mica complicada moltes vegades però ho es menys si ho fem perseguint i creient en els nostres somnis, en els nostres projectes que ens fan sentir vius. I tlluitant i creient en ells tot i les adversitats. Quan parlo de somnis no em refereixo necessàriament a somiar a ser ric, a ser directiu de la millor companyia o a ser jugador de futbol professional, això seria un tipus de somnis però jo em refereixo a somnis més immediats, podriem definir-los millor, com a projectes. Tenir projectes i seguir-los amb il·lusió, siguin els que siguin, ens ajuden a sentir-nos més vius. Podria enrotllar-me molta estona però fa uns mesos vaig veure una pelicula on hi havia una escena on es plasmava aquest pensament. Ho volia ficar al blog però ja ho havia oblidat. Avui, llegint el bloc d'en Didac Lee ( www.didaclee.com ) hi havia un comentari d'un lector on feia referencia a aquest video. Aqui el teniu. Es un fragment de la pelicula "Buscant la felicitat" d'

Avui vull tocar un tema molt delicat i que se d'entrada que digui el que digui hi haurà molta gent molesta o ofesa. L'atur s'està disparant? Si, hi ha una crisi increïble que fa que molts llocs de treballs, abans necessaris, ara no ho siguin. Perquè hi ha mes atur al nostre país que a cap altre país desenvolupat?...Aquí es on hi ha el kit de la qüestió i ha on vull entrar a discutir. Una de les feines que faig es formar a persones que estan a l'atur. I per tant, puc parlar molt bé del que veig i del tipus d'aturat que sol haver-hi. Primer de tot, tenim un problema. La societat, en aquest país, acostuma a pensar que tenim dret a un treball, que trobarem treball i que hi ha un lloc de treball esperant-nos a nosaltres, que una empresa ens ha de reservar un lloc. Si tenim una carrera, segur que trobarem una molt bona feina i molt ben pagada. Tot això es fals. Cap empresa ens està esperant, no tenim treball assegurat perquè haguem invertit x anys estudiant, perquè entre

Un dels meus hobbies de joventut era la animació Stop-Motion (com en Pingu, moure personatges innanimats reals). Hi ha un animador, anomenat Pablo Llorens, que ha guanyat mes d'un Goya pels seus treballs en el camp de l'animació en Plastilina. Es un crack, encara que crec que no ha tingut el reconeixement que es mereix. Fa poc he vist el seu ultim curtmetratge. Us el recomano. Es molt divertit i es una critica molt divertida a aquest mon de marketing i contramarketings...on tothom diu les coses nomès per que li farà guanyar mes cuota de mercat.. Sempre he pensat, qui ha pagat els estudis per demostrar que el vi va bé pel cor?...potser els productors de vi?...potser si que va bé pel cor però potser igual que un rabe. Aqui us deixo el curt.