Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2015

No saps programar APPS?....

Fa temps, quan hi havia el boom de les APPS als mòbils, recordo una xerrada amb un arquitecte, que em deia que havia d'aprendre a programar APPS, que era el futur. S'estranyava que no en sapigués. Deia que podia guanyar molts diners si en sabia. Sino aprenia a programar APPS quedaria desfasat i no estaria a la onda. Era el futur...i potser te raó... Sino tingues res a fer, aprendria a programar APPS però tinc feina programant en altres plataformes/llenguatges. Primer de tot, per guanyar diners fent APPS vol dir que aquestes APPS també generen aquests diners o bé generen la perspectiva que poden generar molts diners...o bé estan timant a algú...però jo no treballo timant a la gent...per que al final tot explota...vease bombolla immobiliària...timo piramidal que no ha durat ni una decada... Quantes APPS fem servir al cap del dia, de mitja? i d'aquestes, quantes paguem per el seu ùs? Si la resposta es menys de 5 APPS per les quals paguem, està clar que el mercat de

No guanyar es divertit... a vegades...

Estavem jugant a fet i amagar amb els meus fills(9, 7 i 3), un dia per la nit, a les barraques de festa Major. Evidentment els de 9 i 7 no volen ser pillats per la petita i la petita, tot i que es super fàcil agafar-la, tampoc vol que la pillin. Evidentment els nens han de aprendre a frustrar-se i veure que no sempre poden guanyar...però a vegades es poden fer altres estratègies. Tal com anava el joc, li quedaven 2 minuts ( a part del cansats que estaven, ja que era força tard)....els grans trobaven massa fàcil el joc, ja que la petita, quan li tocava parar, no atrapava a ningú i la petita, quan s'havia d'amagar, l'agafaven de seguida, ja que no corre i s'amaga molt malament..i sovint al mateix lloc on ho ha fet abans. La petita s'estava començant a emprenyar molt però els grans, com que només estaven preocupats per guanyar, per atrapar i per no ser pillats, anaven "a saco" amb la seva germana petita. Llavors vaig començar a fer un joc comic. Vai

El meu fill estava plorant..

Fa uns dies es va anular l'entreno de futbol del meu fill (7) per que l'entrenador estava malalt. Van enviar un whatsapp per dir-ho. A la mateixa hora, entrenava l'altra equip (la mateixa edat) però no van proposar que anessin a entrenar amb ells. Simplement van anular l'entrenament. Et pot semblar bé o no...però vaja, al final es el club que ha de decidir que passa si un entrenador està malalt.. Jo, com no tinc whatsapp, no em vaig assabentar de la notificació i vaig anar a entreno igualment. De fet, com estic amb la petita (3) i també porto a la gran (9) a patinatge, ni me'n vaig adonar..el nen es va ficar a entrenar amb l'altra equip i ni me'n vaig adonar que era un equip diferent.... Despres d'aquest entreno, algun pare que no havia portat el seu nen, per que havia rebut el whatsapp, em va com mig insinuar que ell també hauria de fer com jo, anar a entrenar igualment, encara que diguin que no... Ja li vaig dir que jo no ho sabia, que no ho ha

Ser bo a la feina no importa a alguns jefes

Imatge
M'acaben d'explicar una història laboral que serveix per reflexionar una mica, o molt, segons es miri. Un noi m'ha explicat una historia que li va passar fa molts anys, quan era treballador d'un Carrefour. Es veu que un dia, una iaia, que era Suíssa i clienta del Carrefour, va anar al seu país i de tornada cap aquí, li va comprar una caixeta de bombons a aquest noi, que treballava allà. La iaia li va fer el regal en senyal d'agraïment pel tracte que tenia amb els clients, concretament amb ella. En resum, a la iaia li va venir de gust fer-li un regal a un treballador, que ella considerava exemplar. Jo, si fos empresari, estaria molt content que donessin regals als meus treballadors (si es en motiu d'agraïment)...això significaria que tinc treballadors molt bons i que fan la feina molt bé, de fet, més bé que el que esperen els clients....per això els clients tenen aquests detalls. Hi ha gent que li agrada ser agraït, altres no... Fins aquí, una histori

A i B: la diferencia de la lletra...

Últimament l'esport infantil es una font de temes del meu blog. Suposo que es un lloc on es més fàcil que es despertin reaccions més primàries que no pas en un entorn més calmat, com un dinar o un berenar o la mateixa feina. Ens fiquem en situació. En el Club del meu fill(7 anys) tenen masses jugadors per fer un sol equip i potser una mica justos per fer-ne 2. Al final decideixen fer-ne 2, aixi els nens poden jugar més minuts als partits. Com sempre s'ha fet, des de temps immemorials, un equip es el "A" i l'altra es el "B". Alguns dels pares del "B" (on juga el meu fill) es van molestar molt que el seu fill estigues al "B". Creien que seria un trauma, que el nen ja estava marginat, que s'ho passaria malament per no estar a l'equip dels bons. Resulta que els 2 equips, al meu entendre, son força equilibrats. No n'hi ha, d'entrada, un que es pugui dir clarament que es l'equip dels bons i l'altra dels d

Enginyeria Social i virus

Imatge
Fa temps ja vaig comentar algun tema d'aquests al blog. Però vull insistir. Avui a una de les feines on programo m'he trobat en un fregat, i no es la primera vegada que em passa. Hi ha un virus (realment no es un virus, es el timo de l'estampita o altrament dit enginyeria social.) on rebs un email d'un contacte (amic, familiar, company de feina, amant, novia, sogre, cosí....) on et diu que es un document urgent. Normalment en Castellà...alguna cosa bona ha de tenir parlar un idioma minoritari..la gent no fa "virus" en català... A l'obrir l'email apareix un enllaç a un document, suposadament a un document del google drive..al fer clic a l'enllaç ens porta a una pàgina que sembla la que té google quan volem introduir l'email i la contrasenya per accedir a un dels seus serveis. Però resulta que la pàgina en questió no es de google...sino uns senyors que han fet una copia...l'usuari, com tot deu te una compte a google, entra l'emai

La por i els fills...

Imatge
La meva filla (9 anys), un parell de dies a la setmana, va a patinatge a les 18:15h però el meu fill comença entreno a les 17:30h...per tant, deixo a la meva filla (entrenen de costat) uns 50/55 minuts abans de començar el patinatge. Es queda ella sola (vull dir, sense pares) al pavelló. S'asseu a una taula que hi ha a consergeria i allà aprofita per fer els deures fins que no comenci. Trobem que es una manera d'aprofitar el temps i de poder anar més tranquil·la al vespre. I també un bon tracte per acabar els deures si vol fer totes les extraescolars que vol fer. Es un moment molt bo per fer deures, no te res que l'entretingui. A casa sempre hi han més coses. En una altra extra-escolar que fa, juntament amb 2 nenes més de la seva classe, em van demanar que les portes jo.  La nostra proposta va ser portar-les a les 17:00 (comencen a les 18:30h) al bar del centre esportiu (un centre esportiu familiar on hi passa molta gent), deixar-les allà, i que fessin deures tot

Egoisme esportiu

Imatge
El meu fill mitjà (7 anys) juga a futbol i li he inculcat molt el tema de joc en equip. Sempre li explico que els grans jugadors, quan han passat de nivell es quan han entes que, per ser més bons com equip, havien de fer que els seus companys fossin més bons. Jo soc un gran fan d'en Michael Jordan, per mi, el millor esportista de la historia. Però en Michael Jordan, quan va fer el gran salt de qualitat i va poder aspirar a guanyar titols, va ser quan va entendre que necessitava que la resta de l'equip es sentis important, cadascú amb el seu rol. En un altra post explicaré aquesta història que crec, poca gent ha detectat i es molt interessant. Es el que ha aconseguit fer en Messi i potser no tant en Cristiano Ronaldo. Son exemples que li fico per que vegi que no estic teoritzant, sino que hi han casos pràctics. Quan el meu fill juga a futbol i veig que intenta regatejar o xutar i tenia algun company més ben situat, sempre li dic que hauria de passar-la a menys que no veg

Els cèntims del futbol i la etica

Imatge
Avui parlava amb una noia que li semblava un escàndol que els futbolistes guanyessin tant. Deia que no era ètic, que era immoral, que no era just... Jo no ho trobo ètic ni no ètic. O dit diferent, si no trobo ètic que els futbolistes guanyin tant diners hauria de no trobar ètic moltes altres coses que ens afecten diaria i directament. Jo li he dit que tampoc es ètic que ella pugui tenir tanta roba gracies a que la India/China exploten a gent, si tot es fabriques aquí, potser no podria comprar a aquests preus i no podria tenir tanta roba. Que pogués utilitzar tot d'aparells electrònics i quan es fes malbé fos més barat comprar-ne un de nou que reparara-lo, per que qui ho fabrica li paguen una misèria treballant 16 hores. Que pogués menjar carn cada dia gracies la matança indiscriminada de milions d'animals cada dia. Sense pensar en el seu patiment. Si mirem el nostre entorn, el nivell de coses que fem, directa o indirectament, nosaltres mateixos que no es pot considera

Els pares i...MI HIJA NO...

Imatge
La meva parella es va currar moltes hores, perseguint patrocinadors, per un trofeu de patinatge del club de la meva filla gran (9). Com s'ha de ser agraït, va pensar enviar fotos als patrocinadors mostrant la utilització dels seus patrocinis. Nenes patinant per davant de l'esponsor, nenes que agafen les aigües que havia regalat un patrocinador, enviar el cartell on havíem afegit els patrocinadors...vaja, detalls. Al trofeu hi havia un fotògraf professional, i d'entre les fotos que va fer, n'hi havia una xulissima d'una nena mentre passava per davant d'un cartell d'un sponsor. La meva parella va pensar que l'esponsor fliparia amb la foto, i que segur que la faria gran per ficar-la a la seva botiga. Ja que era una botiga especialitzada en el món dels patins. La meva parella ho va comentar i els pares de la nena es van mostrar una mica reticents i van fer la broma que clar, "i si la fan en gran i la veu tothom?", i que no havien cobrat