El meu fill estava plorant..
Fa uns dies es va anular l'entreno de futbol del meu fill (7) per que l'entrenador estava malalt. Van enviar un whatsapp per dir-ho.
A la mateixa hora, entrenava l'altra equip (la mateixa edat) però no van proposar que anessin a entrenar amb ells. Simplement van anular l'entrenament. Et pot semblar bé o no...però vaja, al final es el club que ha de decidir que passa si un entrenador està malalt..
Jo, com no tinc whatsapp, no em vaig assabentar de la notificació i vaig anar a entreno igualment. De fet, com estic amb la petita (3) i també porto a la gran (9) a patinatge, ni me'n vaig adonar..el nen es va ficar a entrenar amb l'altra equip i ni me'n vaig adonar que era un equip diferent....
Despres d'aquest entreno, algun pare que no havia portat el seu nen, per que havia rebut el whatsapp, em va com mig insinuar que ell també hauria de fer com jo, anar a entrenar igualment, encara que diguin que no...
Ja li vaig dir que jo no ho sabia, que no ho havia fet a posta, però em va semblar que es pensava que no, que jo volia que el meu fill entrenes i l'havia portat peti qui peti...vaja, no em deu coneixer gaire, per que tinc forces coses però morro, no gaire...però vaja, ja em va emprenyar una mica...
Però el motiu del post ve ara, es el que em sobta més i últimament veig forces pares que, en la meva opinió, s'extralimiten en la funció de protecció dels seus fills.
Un pare va dir que el seu fill, com s'havia anul·lat l'entreno, es va ficar a plorar, i que clar, per que ha de plorar el seu fill si es podia entrenar igualment amb l'altre equip? Si pot evitar que el nen plori, millor, no? que pobre nen..que el club molt malament per no proposar entrenar conjuntament els 2 equips...
Segurament estic equivocat però si el meu fill es fica a plorar per que s'ha anul·lat l'entreno (i per una causa de força major, on nosaltres no podem fer res per solucionar-ho)...doncs aixo, si el meu fill es fica a plorar, té 2 problemes.
El seu plor i la xerrada-bronca que li caurà desprès.
Una cosa es que li sàpiga greu no tenir entreno, que es normal i l'altra es que faci un drama, quan al cap de 48 hores tornarà a entrenar. La meva feina com a pare es que gestioni les seves emocions, ja que sobre això es on ell podrà creixer i formar la seva personalitat..li permetrà madurar.
I encara menys, culparé a decisions de tercers de la no gestió emocional de meu fill. Jo m'encarrego d'ajudar a gestionar les emocions del meu fill, a que maduri i creixi i l'equip de futbol no es mai el culpable de res...tot el que passa a la vida, crec, un pare ho ha d'utilitzar per formar al seu fill..el bo, el dolent i el neutre...
Aquest pare en cap moment va mostrar cap intenció de valorar el plor del seu fill...simplement va culpar al club del plor...i ell va mantenir una posició neutra, com si ell, com a pare, no tingues que intervenir en la historia...
Llavors, si el seu fill suspèn una assignatura, de qui es la culpa? suposo que de l'escola, no?
A la mateixa hora, entrenava l'altra equip (la mateixa edat) però no van proposar que anessin a entrenar amb ells. Simplement van anular l'entrenament. Et pot semblar bé o no...però vaja, al final es el club que ha de decidir que passa si un entrenador està malalt..
Jo, com no tinc whatsapp, no em vaig assabentar de la notificació i vaig anar a entreno igualment. De fet, com estic amb la petita (3) i també porto a la gran (9) a patinatge, ni me'n vaig adonar..el nen es va ficar a entrenar amb l'altra equip i ni me'n vaig adonar que era un equip diferent....
Despres d'aquest entreno, algun pare que no havia portat el seu nen, per que havia rebut el whatsapp, em va com mig insinuar que ell també hauria de fer com jo, anar a entrenar igualment, encara que diguin que no...
Ja li vaig dir que jo no ho sabia, que no ho havia fet a posta, però em va semblar que es pensava que no, que jo volia que el meu fill entrenes i l'havia portat peti qui peti...vaja, no em deu coneixer gaire, per que tinc forces coses però morro, no gaire...però vaja, ja em va emprenyar una mica...
Però el motiu del post ve ara, es el que em sobta més i últimament veig forces pares que, en la meva opinió, s'extralimiten en la funció de protecció dels seus fills.
Un pare va dir que el seu fill, com s'havia anul·lat l'entreno, es va ficar a plorar, i que clar, per que ha de plorar el seu fill si es podia entrenar igualment amb l'altre equip? Si pot evitar que el nen plori, millor, no? que pobre nen..que el club molt malament per no proposar entrenar conjuntament els 2 equips...
Segurament estic equivocat però si el meu fill es fica a plorar per que s'ha anul·lat l'entreno (i per una causa de força major, on nosaltres no podem fer res per solucionar-ho)...doncs aixo, si el meu fill es fica a plorar, té 2 problemes.
El seu plor i la xerrada-bronca que li caurà desprès.
Una cosa es que li sàpiga greu no tenir entreno, que es normal i l'altra es que faci un drama, quan al cap de 48 hores tornarà a entrenar. La meva feina com a pare es que gestioni les seves emocions, ja que sobre això es on ell podrà creixer i formar la seva personalitat..li permetrà madurar.
I encara menys, culparé a decisions de tercers de la no gestió emocional de meu fill. Jo m'encarrego d'ajudar a gestionar les emocions del meu fill, a que maduri i creixi i l'equip de futbol no es mai el culpable de res...tot el que passa a la vida, crec, un pare ho ha d'utilitzar per formar al seu fill..el bo, el dolent i el neutre...
Aquest pare en cap moment va mostrar cap intenció de valorar el plor del seu fill...simplement va culpar al club del plor...i ell va mantenir una posició neutra, com si ell, com a pare, no tingues que intervenir en la historia...
Llavors, si el seu fill suspèn una assignatura, de qui es la culpa? suposo que de l'escola, no?
.jpg)
Bona sort a la vida real per la propera generació que ha crescut envoltada de núvols de cotó de fluix que han creat els seus pares per evitar que el seu pobre fill rebi traumes tals com la cancel·lació d'un entrenament de futbol....
ResponEliminaGaby, amb l'Arantxa us posarieu d'acord molt ràpid. Li acabo de llegir un fragment d'aquest post i flipa. Diu que la qüestió és tenir els nens ocupats. I que clar... un sol entrenador amb 30 nens... en fi.
ResponEliminaÉs al.lucinant l'actitud d'alguns pares.