Ser bo a la feina no importa a alguns jefes
M'acaben d'explicar una història laboral que serveix per reflexionar una mica, o molt, segons es miri.
Un noi m'ha explicat una historia que li va passar fa molts anys, quan era treballador d'un Carrefour.
Es veu que un dia, una iaia, que era Suíssa i clienta del Carrefour, va anar al seu país i de tornada cap aquí, li va comprar una caixeta de bombons a aquest noi, que treballava allà.
La iaia li va fer el regal en senyal d'agraïment pel tracte que tenia amb els clients, concretament amb ella. En resum, a la iaia li va venir de gust fer-li un regal a un treballador, que ella considerava exemplar.
Jo, si fos empresari, estaria molt content que donessin regals als meus treballadors (si es en motiu d'agraïment)...això significaria que tinc treballadors molt bons i que fan la feina molt bé, de fet, més bé que el que esperen els clients....per això els clients tenen aquests detalls. Hi ha gent que li agrada ser agraït, altres no...
Fins aquí, una historia normal i que potser, depenen de les nostres feines, més d'una persona s'hi ha trobat.
El curiós de l'historia ve ara.
L'encarregada del Carrefour va veure la caixa metàl·lica i va preguntar que era.
El noi va explicar la història i l'encarregada es va enfadar. Li va dir que no estava bé, que no havia d'agafar regals dels clients, que ho tornés, que havia fet malament...
Ell es va negar, va dir que ell estava content que li agraïssin la seva bona feina, que aquesta senyora li havia fet el regal amb tota la seva il·lusió, que li havia portat de Suíssa i que de cap manera li tornaria, per a ell era una falta de respecte tornar-ho. No hi veia res dolent.
L'encarregada seguia enfada i aquest noi li va dir que, si volia, que li anés a dir al jefe. Ell no creia haver fet res malament.
Al dia següent va apareixer el jefe (avisat per l'encarregada, es clar) i va mostrar-li que tampoc estava d'acord. Que fos l'ultima vegada que acceptes regals de clients...
Ell va dir que no podia deixar d'acceptar un regal si venia d'un client agraït per la seva feina.....
El resum de d'història, aixi pur i dur, seria.....
Tens un treballador de puta mare, que la gent el valora i més en un sector on els treballadors solen ser gent que sol fer el just (els sous no ajuden) i l'unic que pots veure es que ha fet malament acceptar un regal...
Però, si haurien de celebrar tenir a un company de feina que els client el valoran, això es un tresor, s'ha de cuidar i mimar per que es pugui quedar amb ells el màxim anys possibles.
Tens un gran treballador, els clients el valoran amb un regal, per la seva bona feina, i l'unic que treu de l'empresa es crispació i una visita del jefe renyant-lo?....quan feia mesos que el jefe no parlava amb ell, tot i ser molt competent..
Hi ha una frase molt bona per dedicar a aquesta gent, amb aquesta visió tan clarivident del que es voler tenir un equip de gent ben parit:
"ANEU A PRENDRE PEL SAC!"
I no em cansaré de repetir un gran i petit diàleg de l'Emilio Duro:
Un noi es troba a un altre i li diu:
-Oye! Por que nunca me coges el telefono?
- Por que eres tu.
Mirem de no compartir gaire temps amb gent tòxica...encara que, per desgracia, no sempre es possible.
Un noi m'ha explicat una historia que li va passar fa molts anys, quan era treballador d'un Carrefour.
Es veu que un dia, una iaia, que era Suíssa i clienta del Carrefour, va anar al seu país i de tornada cap aquí, li va comprar una caixeta de bombons a aquest noi, que treballava allà.
La iaia li va fer el regal en senyal d'agraïment pel tracte que tenia amb els clients, concretament amb ella. En resum, a la iaia li va venir de gust fer-li un regal a un treballador, que ella considerava exemplar.
Jo, si fos empresari, estaria molt content que donessin regals als meus treballadors (si es en motiu d'agraïment)...això significaria que tinc treballadors molt bons i que fan la feina molt bé, de fet, més bé que el que esperen els clients....per això els clients tenen aquests detalls. Hi ha gent que li agrada ser agraït, altres no...
Fins aquí, una historia normal i que potser, depenen de les nostres feines, més d'una persona s'hi ha trobat.
El curiós de l'historia ve ara.
L'encarregada del Carrefour va veure la caixa metàl·lica i va preguntar que era.
El noi va explicar la història i l'encarregada es va enfadar. Li va dir que no estava bé, que no havia d'agafar regals dels clients, que ho tornés, que havia fet malament...
Ell es va negar, va dir que ell estava content que li agraïssin la seva bona feina, que aquesta senyora li havia fet el regal amb tota la seva il·lusió, que li havia portat de Suíssa i que de cap manera li tornaria, per a ell era una falta de respecte tornar-ho. No hi veia res dolent.
L'encarregada seguia enfada i aquest noi li va dir que, si volia, que li anés a dir al jefe. Ell no creia haver fet res malament.
Al dia següent va apareixer el jefe (avisat per l'encarregada, es clar) i va mostrar-li que tampoc estava d'acord. Que fos l'ultima vegada que acceptes regals de clients...
Ell va dir que no podia deixar d'acceptar un regal si venia d'un client agraït per la seva feina.....
El resum de d'història, aixi pur i dur, seria.....
Tens un treballador de puta mare, que la gent el valora i més en un sector on els treballadors solen ser gent que sol fer el just (els sous no ajuden) i l'unic que pots veure es que ha fet malament acceptar un regal...
Però, si haurien de celebrar tenir a un company de feina que els client el valoran, això es un tresor, s'ha de cuidar i mimar per que es pugui quedar amb ells el màxim anys possibles.
Tens un gran treballador, els clients el valoran amb un regal, per la seva bona feina, i l'unic que treu de l'empresa es crispació i una visita del jefe renyant-lo?....quan feia mesos que el jefe no parlava amb ell, tot i ser molt competent..
Hi ha una frase molt bona per dedicar a aquesta gent, amb aquesta visió tan clarivident del que es voler tenir un equip de gent ben parit:
"ANEU A PRENDRE PEL SAC!"
I no em cansaré de repetir un gran i petit diàleg de l'Emilio Duro:
Un noi es troba a un altre i li diu:
-Oye! Por que nunca me coges el telefono?
- Por que eres tu.
Mirem de no compartir gaire temps amb gent tòxica...encara que, per desgracia, no sempre es possible.
.jpg)
Diguem il·lús, però a mesura que anava llegint la història tenia la idea que l'encarregada podia ser idiota, però que quan li digués al jefe aquest li donaria la raó al bon treballador, però ja veig que no, els imbècils venen en parelles, quan no en grups més grans...
ResponEliminaUna cosa es rebre regals que no són regals sinó que directament són suborns de cara al futur per tal de rebre un tracte de favor com a client, però està més que clar que aquest no era el cas.
Rebre regals d'agraïment de gent que està contenta amb tu no te res de dolent.
EliminaEvidentment, si tens depen quins càrrecs entenc que no es aconsellable fer-ho, per que pot portar a malpensar. Com un alcalde que rebi un regal d'un empresari...
Però un treballador del Carrefour...De totes maneres, a l'escrit no em volia centrar si era politicament correcte o no, sino en la poca visió dels jefes en veure que això significava que tenien un bon treballador.