No guanyar es divertit... a vegades...

Estavem jugant a fet i amagar amb els meus fills(9, 7 i 3), un dia per la nit, a les barraques de festa Major.

Evidentment els de 9 i 7 no volen ser pillats per la petita i la petita, tot i que es super fàcil agafar-la, tampoc vol que la pillin.

Evidentment els nens han de aprendre a frustrar-se i veure que no sempre poden guanyar...però a vegades es poden fer altres estratègies.

Tal com anava el joc, li quedaven 2 minuts ( a part del cansats que estaven, ja que era força tard)....els grans trobaven massa fàcil el joc, ja que la petita, quan li tocava parar, no atrapava a ningú i la petita, quan s'havia d'amagar, l'agafaven de seguida, ja que no corre i s'amaga molt malament..i sovint al mateix lloc on ho ha fet abans.

La petita s'estava començant a emprenyar molt però els grans, com que només estaven preocupats per guanyar, per atrapar i per no ser pillats, anaven "a saco" amb la seva germana petita.

Llavors vaig començar a fer un joc comic. Vaig fer el pallasso, quan la petita em volia atrapar feia com si anés a càmara lenta, com si caigues...deixava que estes a punt de tocar-me però no m'acabava tocant..

Els grans van començar a riure i la petita també.

No estic content pq la petita s'ho passes bé, estic content perque vaig ser capaç (sense voler) de canviar les regles del jocs dels 2 grans.


Primer nomes estaven preocupats per guanyar despres van canviar el xip i només es van preocupar de fer coses per passar-s'ho bé. Ja no els hi importava si la petita els atrapava o no...i també es deixaven guanyar, si feia falta..

El nen, que sol ser el que li costa més això de jugar sense guanyar, va començar a anar lent, a fer veure que atrapava a la seva germana però al final queia, a fer veure que no veia a la seva germana o ha preguntar-li si havia vist la seva germana...i ella li deia que no....vam riure molt..

Em va agradar poder canviar les regles del joc sense dir-ho...només amb l'exemple...

Normalment no ho aconsegueixo, o potser estic cansat i quan s'haguessin començat a emprenyar-se més, hagués decidit plegar...

Ho escric al blog per que crec que es una filosofia que hauria de practicar més...buscar solucions creatives per canviar dinàmiques amb els nens...sino sovint et deixes portar, ells s'acaben emprenyat (que també s'han d'emprenyar i han de solucionar els seus problemes) i t'acabes emprenyant tu per que no saben allargar els jocs...


Comentaris

  1. Anònim29 de desembre del 2015, a les 23:50

    Ara es quan t'hem de felicitar per ser un bon pare, no? :P A veure si fan un concurs de bons pares i guanyes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaby30 de desembre del 2015, a les 0:05

      Ha!, Ha!....No soc més bon pare que ningú..però el que es esforçar-me, m'esforço.

      El tema concurs, ja ho deixo pels pares super motivats, que aquests em guanyen per golejada.

      Jo, mentre pugui escriure una historieta d'aquestes cada 2 mesos ja estic content.

      Per cert, potser també hauria d'explicar els dies que em fan emprenyar. Hi han dies que et guanyen per golejada i perds els papers...no et pensis que es "oro todo lo que reluce"...

      Per cert, ara que s'acaba l'any, et vull donar les gracies per passar per aquí.

      Com sempre dic, faig el blog per mi, per que m¡agrada escriure aquestes coses, però, encara que em costa d'entendre perque, vas vinguent per aquí a llegir-me..t'ho agraeixo.

      Que passis un bon cap d'any!!

      I si no passes un bon cap d'any, tampoc et preocupis. Aquest any serà any de traspàs (29 dies el febrer) i això vol dir que ja anem un dia per darrera de l'any astronòmic.

      Si els meus coneixements no m'enganyen, el cap d'any astronòmic hauria de ser la nit del dia 1 al 2 de gener...

      En resum, que tens 2 oportunitats per passar un bon cap d'any!!

      Elimina
    2. Gaby30 de desembre del 2015, a les 0:15

      De fet, ara que hi penso, potser escric un Post sobre el doble cap d'any.

      Elimina
    3. Pons30 de desembre del 2015, a les 9:02

      Gràcies! Igualment passa tu també una bona entrada d'any, o dues, o tres o les que vulguis celebrar.

      Doncs vinc per aquí perquè trobo interessants les teves historietes (no totes, eh? però encara que siguin només algunes ja val la pena). De fet segueixo altres blogs que són més avorrits que el teu, que en aquests casos si que m'hauria de plantejar perquè els segueixo. Crec que en el fons ho faig perquè espero que les visites acabin sent recíproques, per això de ser un egòlatra i tal, però ja et dic, que com a mínim en el teu cas en els teus posts sempre hi sol haver una mica d'interès real sobre el contingut del post.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació